Claudia Pina, el diamant culer que va haver de marxar per polir-se
L'atacant blaugrana, que ha passat de ser una promesa a ser una jugadora de present, renova com a blaugrana fins al 2026
BarcelonaClaudia Pina, la joia del planter blaugrana, ha prolongat el seu contracte amb l'entitat fins al 2026. Va signar dimecres, un dia després que ho fes Cata Coll, també fins al 2026. "Soc culer de sempre, se'm nota. Tinc un sentiment molt gran i espero seguir aquí molts anys més", va dir la de Montcada i Reixac després d'estampar la firma en la renovació al costat de Joan Laporta i del directiu encarregat del futbol femení, Xavier Puig.
És una renovació de present i de futur, tot i que les primeres botes que es va posar Pina no van ser de tacs, ni va trepitjar la gespa que ara acaricia. L'atacant va encetar la seva relació amb la pilota sobre la pista del pavelló de Montcada i Reixac amb el club de futbol sala de la ciutat. Però s'hi va quedar poc temps, ja que els scouters de l'Espanyol la van fitxar per a les categories inferiors. Ella, però, sempre ha sigut culer, i quan el club de la seva vida va picar a la seva porta no va dubtar a canviar Sant Adrià de Besòs per Sant Joan Despí. El seu primer equip blaugrana va ser l'infantil-aleví del 2013, quan tenia 12 anys.
Va anar creixent a les categories inferiors fins que, instal·lada al filial –tot i que sovint s'entrenava amb el primer equip–, al club van veure que la millor opció era marxar una temporada. "Era una jugadora que veies que tenia molt talent. Va anar creixent i la teníem controlada. Quan ens trobem al primer equip del Barça, les dues parts vam veure que jugant al filial i entrenant al primer equip no era suficient. És quan ens asseiem i veiem que el millor per a ella és que marxi cedida", relata a l'ARA Lluís Cortés, el seu entrenador en aquell moment. Sevilla va ser la millor opció. Allà encara en guarden molt bon record.
La cessió al Sevilla, clau
"La seguíem des de les categories inferiors. Veu el futbol d'una manera diferent de la resta. Aquella temporada vam contactar amb el Barça per a una cessió i ells ho van veure una bona opció per guanyar minuts a Primera", recorda Amparo Gutiérrez, directora del futbol femení al Sevilla. "És cert que li va costar adaptar-se. La barrera més important que va superar era l'esforç: competir en el partit, aguantar el nivell físic. Era estrany no veure-la amb els bessons enfilats!", recorda amb un somriure. En aquella etapa a Sevilla, Pina va aprendre molt. Coneixedora del seu talent innat, es va bolcar en millorar aquells aspectes que li mancaven. Va decidir fer-se a ella mateixa, deixar-se ajudar, per ser la millor versió que l'ha consolidat ara com un diamant culer.
"La Claudia des de sempre ha sigut una jugadora que ha tingut molt gol i que, aquests últims anys, ha desenvolupat moltes més virtuts que en edats més petites no necessitava. Entén molt millor el joc, s'ha adaptat a altres posicions, ha obert el ventall d'opcions. Ha après a defensar i ha volgut fer-ho –analitza Cortés–. A més, ha millorat molt el rol que ocupa dins l'equip. Ha agafat un punt de lideratge i responsabilitat en el grup", afegeix el tècnic de Balaguer.
Aquell any a Sevilla va ser on Claudia Pina va madurar com a futbolista, però també el que la va privar de la millor campanya blaugrana: la temporada del triplet. Per això ara té entre cella i cella aixecar la Champions. El primer pas per fer-ho, la renovació que acaba de signar amb el Barça.
