El Barça cau al parany del Getafe i no aprofita l'ensopegada de l'Atlètic

BarcelonaLa teranyina del Getafe va treure de polleguera un Barça que ho va intentar però que no se'n va sortir per sumar els tres punts al Coliseum Alfonso Pérez. Malgrat que dimarts l'equip té un duel de Champions contra el Benfica, Hansi Flick va treure el seu onze de gala per visitar el conjunt més incòmode de la Lliga. No n'hi va haver prou. A Getafe no s'hi juga a futbol; a Getafe s'hi va a lliurar una batalla i els blaugranes, per quarta temporada consecutiva, no van poder passar de l'empat (1-1). No sumar els tres punts fa mal, perquè suposa no aprofitar l'ensopegada de l'Atlètic de Madrid a Leganés (1-0) i permet al Reial Madrid la possibilitat d'escapar-se a set punts si superen el Las Palmas aquest diumenge al Bernabéu.

I això que les coses van començar de cara per al Barça al sempre incòmode feu madrileny. Els blaugranes van sortir intensos sabent que contra el Getafe era poc probable que poguessin jugar amb el seu estil de futbol habitual davant la teranyina defensiva que tenien al davant. Calia moure la pilota de pressa i detectar línies de passada amb una precisió quirúrgica. I, en aquesta matèria, el Barça té un futbolista amb una visió privilegiada que es diu Pedri. El canari va enviar una passada al cor de l'àrea que, amb la defensa centrada en vigilar Lewandowski i Lamine Yamal, va afrontar Jules Kounde, que va ser el més espavilat de la classe per connectar una rematada que, tot i que va estar a punt d'acabar a les mans de David Soria, se la va acabar empassant davant la insistència del defensor francès del Barça.

Amb el gol d'un Kounde en estat de gràcia, que acumula dos partits seguits marcant, els blaugranes aconseguien fer el més difícil: obrir la llauna davant el segon conjunt menys golejat del campionat. Havent encetat el marcador, semblava que els de Hansi Flick tenien el partit sota control i ja buscaven el segon. Raphinha hi va estar a prop, després d'una nova excursió a l'àrea de Jules Kounde, que va servir una centrada tocadeta al segon pal que el brasiler va rematar amb més potència que encert. Sense fer gaire cosa més que defensar-se bé, que contra aquest Barça que és més d'atacar ja té molt mèrit, el conjunt local va saber treure petroli d'una jugada aïllada. Pau Cubarsí, que fa tantes coses bé que també pot perdre algun duel de tant en tant, va rebutjar tou una centrada a la frontal, amb tanta mala sort que la va recollir Carles Aleñá. L'exblaugrana connecta amb Milla, que trepitja l'àrea per la banda, la defensa rebutja la seva centrada, però la pilota torna a caure als peus d'Aleñá, que troba Coba al segon pal. La jove perla de 22 anys del Getafe, un dimoniet vestit de blau, connecta una bona rematada que topa amb una aturada encara millor d'Iñaki Peña. La mala sort, però, estava decidida en castigar els blaugranes en aquesta jugada: el refús del porter va directament a parar d'amunt d'Arambarri, que només ha d'empènyer la pilota per fer gol.

Així, poc després de la primera mitja hora de joc el conjunt madrileny aconseguia un botí al qual està poc acostumat: el gol. El Barça, obligat a contestar, ho va intentar ben aviat amb una jugada que no va entrar pels pèls. Gran centrada d'Alejandro Balde, que té l'autoestima alta des del seu gol a la final de la Supercopa contra el Madrid, i Lewandowski, des del segon pal, gira el coll per rematar. La pilota es passeja per davant de la porteria i de les mirades de Soria, Kounde i Araujo, que no arriben a rematar-la per un míser pam. Va ser la darrera oportunitat dels blaugranes en un primer temps en què van anar de més a menys.

El Barça ho intenta a la segona part

Amb l'empat s'arribaria al descans, davant un Getafe que es va dedicar a tancar-se en pany i forrellat, cosa que va fer que els minuts avancessin sense que passés absolutament res, que és com juguen els equips de José Bordalás. L'antifutbol, vaja. A la represa, Frenkie de Jong va entrar per Marc Casadó i els blaugranes van sortir disposats a mossegar. A casa del Getafe és difícil lluir bon joc, bàsicament perquè el rival, a força de duresa i interrupcions constants, no et deixa. Tocava posar-se la granota de treball i desgastar el rival a còpia d'insistència, i el Barça ho va fer, en una segona meitat que es va iniciar amb una ocasió a banda i banda. Arambarri, abans de marxar lesionat, ho va provar amb un xut tou i centrat, fàcil per Peña. Pel costat blaugrana, Lamine Yamal va fer una jugada d'aquelles que recorden a Messi, deixant rivals enrere, però la defensa va aconseguir desviar el seu xut enverinat a córner.

El Barça insistia, el Getafe s'enfonsava, però aconseguia tancar files i que els de Flick no trobessin escletxes clares. Per buscar-les l'entrenador alemany va fer entrar Dani Olmo per Gavi, que repetia com a titular a la mitjapunta, però que, com la majoria dels seus companys, no va poder lluir com ho havia fet en els anteriors partits. Qui més a prop va estar de desfer la igualada va ser Frenkie de Jong, que va entrar al partit amb la sang necessària que tan sovint li falta. Al minut vuitanta, arribant des de la segona línia, va provar una bona rematada des de la frontal que va desviar a córner David Soria amb una aturada felina. Al córner, el Barça va reclamar penal per una agafada claríssima d'Uche a Kounde que el VAR va decidir passar per alt davant les protestes dels blaugranes.

Sense temps per distreure's, Raphinha va tenir una nova oportunitat al segon pal, però va rematar desviat amb l'esquerra. Va ser millor la desmarcada del brasiler que la rematada, tot i que no era fàcil. Res va ser fàcil a Getafe, on el Barça, aquesta temporada tampoc, va poder passar de l'empat, enroscat en protestes i polèmiques al final que tant li agraden al conjunt madrileny, i va deixar escapar una oportunitat d'or per apropar-se als primers llocs de la classificació.