Arribar i moldre: un exblaugrana treu l’Espanyol del descens

BarcelonaL’Espanyol va tornar a jugar amb foc, però aquest cop no es va cremar. Una rematada de cap del debutant Roberto Fernández va servir per rescatar els blanc-i-blaus en un partit que se l’havia complicat més del previst davant del Valladolid (2-1) tot i avançar-se al marcador amb un preciós gol de Puado. Tres punts al sarró per treure el cap provisionalment del descens en un partit on l’únic motiu per l’esperança va ser l’estrena del punta cordobès, que va demostrar que un davanter també pot marcar gols amb el dorsal 2. 

En un duel d’urgències entre dos equips força necessitats, el Valladolid, penúltim de la Lliga, va merèixer força més en un RCDE Stadium on va posar el joc i les ocasions. I encara sort de Joan Garcia, que va evitar que el resultat encara fos pitjor. Un partit més, el bagatge ofensiu dels de Manolo González va ser massa escàs: a banda d’una rematada de cap de Cabrera al travesser a la sortida d’un còrner, l’Espanyol només va fabricar una ocasió al primer temps, el gol. Puado va caçar una passada elevada de Tejero dins de l’àrea i, amb un gran xut creuat amb l’esquerra, va enviar la pilota al fons de la xarxa. Setè gol d’aquest curs del barceloní el dia que complia 100 partits a Primera com a espanyolista. 

A partir d’aquí, l’Espanyol va dimitir del partit i va tornar a repetir bona part dels pecats habituals: massa permeable en defensa, sense continuïtat amb la pilota als peus, incapaç de trobar desequilibri pels costats i mancat d’arguments en atac. Uns ingredients que només porten a un camí, i no és precisament el desitjable. Si l’Espanyol va arribar amb vida al tram final només va ser perquè davant hi tenia el Valladolid. Els val·lisoletans van generar les ocasions més clares del partit, i el més preocupant va ser que un i altre cop van saber fabricar-les per dins, aprofitant el desgavell defensiu local. Quan no era Kumbulla, era Cabrera qui perdia la posició o, senzillament, no sabia refusar el perill. 

Si els de Cocca no van marcar abans va ser per la inspiració de Joan Garcia o per la manca d’encert dels seus atacants. Només al primer temps, el porter va salvar primer un mà a mà davant Rosa i, abans del descans, un perillós xut enroscat de Moro. Per si fos poc, Marcos André va enviar als núvols una rematada franca dins de l’àrea quan el més fàcil semblava dirigir-la entre els tres pals. 

El Valladolid va generar força més, fins a acabar trobant l’empat després de la represa. Javi Sánchez va dirigir a l’escaire una falta des de la frontal on poc hi va fer el porter espanyolista. Amb l’1-1, els visitants van continuar sent protagonistes, però van topar amb un acte de fe de Veliz. L’argentí va iniciar l’acció en què Omar, des de la dreta, va servir la centrada a l’àrea petita, des d’on Roberto Fernández va fer aixecar el públic de l’RCDE Stadium. Arribar i moldre per l’exblaugrana, que en poc més de deu minuts com a espanyolista en va tenir prou per igualar la xifra de gols marcats pels altres tres davanters incorporats a l’estiu, Veliz, Cheddira i Cardona.