05/08/2022

Adeu a Messi i al bon temps

2 min
Robert Lewandowski en la seva presentació al Camp Nou.

Ara fa dos anys, amb pantalons curts i xancletes, va caure una cerveseta amb un famós representant de futbolistes. Sobre la taula, la situació d'un Barça que venia de perdre 2 a 8 davant del Bayern als quarts de final de la Lliga de Campions i que acabava de viure l'acomiadament d'Éric Abidal i Quique Setién per part de Josep Maria Bartomeu, un president perdut en el seu intent de capgirar la preocupant línia descendent d'un equip que portava quatre anys avisant del seu declivi –eliminacions grolleres a Europa davant l'Atlètic de Madrid, el Juventus, el Roma i el Liverpool–. El 2 a 8 a Lisboa va fer posar vermell tot el barcelonisme i Ter Stegen, Semedo, Piqué, Lenglet, Alba, Sergio, Sergi Roberto, Frenkie, Arturo Vidal i Suárez, aquell dia titulars –Griezmann i Ansu van jugar a la segona part–. Més Messi, esclar, que dies després va demanar marxar del Barça amb el famós burofax.

Sense saber què passaria amb el crac argentí, encara retronen les paraules de l'agent: “El Barça té un gran problema. Ja fa anys que, per reforçar-se, no pot treure pit dels èxits esportius ni tampoc de la idea exclusiva i atractiva de jugar el futbol de Cruyff i Guardiola. Ara està oferint, com a grans reclams, jugar al costat de Messi i una ciutat amb bon clima. El Barça ja no té res més”. Duríssim. No cal aprofundir gaire sobre les dues temporades que van venir després. Acostuma a passar que l'empresari que vol fer negocis en el món del calçat i no sap res de sabates fracassa. En el de la pilota, també.

Dos estius després, aquí estem, amb el club arruïnat però amb l'esperança de veure que Joan Laporta i Mateu Alemany dominen els processos del futbol. Els tocarà seguir ordenant el club i tapar molts forats, però de moment han aconseguit endollar l'aficionat... i el vestidor. És cert que s'han venut patrimoni –amb el permís de l'assemblea–, que han fet servir part dels diners de la venda en fitxatges i que hi ha matisos discutibles –pocs de present; alguns, de futur–, però també és veritat que els representants esperen el Barça abans de moure els seus jugadors i que aquests es mullen perquè oloren un bon projecte esportiu. Els casos de tres grans jugadors com Lewandowski, Raphinha i Kounde són escandalosos: han trencat dinàmiques habituals, s'han plantat i han refusat millors ofertes econòmiques.

Amb Xavi, diuen, ha de tornar aquell futbol que genera orgull entre els futbolistes i, a partir del joc, pensen, vindran els títols. Veurem. De moment, entre palanques, sortides i no sortides, rebaixes de sou, límits salarials que ofeguen i totes les penúries que puguin imaginar-se, el que veiem és que el Barça torna a seduir. Increïble.

stats