Adeu a la primera víctima de pes del desastre de Lisboa

Després de Vidal i Semedo, el Barça confirmarà la baixa de Suárez, tercer màxim golejador del club

Suárez celebrant un gol amb la samarreta del Barça. / MATTHIAS HANGST / GETTY

Luis Suárez està a punt de marxar del Barça. Un mes després que Ronald Koeman li truqués per telèfon per comunicar-li que no comptava amb ell, el davanter uruguaià va arribar dilluns al matí a un principi acord amb l’entitat blaugrana per compensar l’any de contracte que encara li quedava. Aquest era el pas decisiu per desencallar la sortida d’un dels grans assenyalats per la històrica derrota europea de l’equip a Lisboa contra el Bayern de Munic, punt àlgid de la deriva esportiva del Barça en els últims cursos.

Un cop encarada l'entesa amb el jugador, el Barça va arribar a un pacte aquest dimarts amb l'Atlètic de Madrid per aconseguir un traspàs simbòlic en concepte de variables. Josep Maria Bartomeu ha aconseguit que la situació es resolgués sense haver d'entregar la carta de llibertat. L'equip de Simeone era la opció preferida de Suárez. Quan s'acabi de segellar la rescissió del futbolista uruguaià, que en principi signarà per dues temporades amb l'Atlètic, el traspàs serà oficial.  

Dels titulars en l’infaust 2-8, també han marxat Arturo Vidal i Nelson Semedo, però cap dels dos tindrà la rellevància de Suárez, que en sis temporades s’ha posat tercer en el rànquing de màxims golejadors de la història del Barça, ha fet una mitjana superior als 30 gols per campanya i ha teixit amb Leo Messi una íntima amistat que, traslladada a la gespa, assistència rere assistència, ha ofert quasi 90 gols. L’ex del Liverpool ha marcat una època al Camp Nou demostrant que la figura d’un nou més clàssic tenia cabuda a l’ecosistema del 10 argentí i guanyant-se el favor d’una afició que sempre ha valorat el seu olfacte i el caràcter irreductible que el defineix com a futbolista. Tanmateix, el pas del temps, la necessitat d’un canvi de cicle esportiu i la urgència del club per rebaixar el sostre salarial en temps de pandèmia el faran sortir sense el comiat amb honors que segurament s’esperava.

Perquè Suárez, igual que Messi però a l’inrevés, actuarà a contracor aquest estiu. Si el de Rosario va haver de quedar-se al Barça per evitar-se litigis amb el club de la seva vida, l’uruguaià ha hagut de negociar una rescissió contractual per buscar-se el futur en un altre equip quan ell es veia capaç d’aguantar a Barcelona com a mínim fins a l’any vinent. De fet, acceptava un rol de suplent a canvi de seguir vestit de blaugrana, tal com va admetre a El País en una entrevista: “La competència sempre és bona i si el tècnic considera que he d’arrencar des de la banqueta no tinc problemes per ajudar amb el rol que m’atorguin. Crec que encara puc aportar molt en aquest club”.

Mà esquerra després de la famosa trucada

Quatre dies després d’aquestes paraules, Koeman el va telefonar per dir-li que no el necessitava. Tot i això, Luisito es va presentar als entrenaments, conscient que tenia un contracte en vigor, la paella pel mànec i la certesa que si ell no es movia difícilment podria arribar el seu relleu en atac –Memphis Depay és el jugador que ha demanat l’entrenador–. Aquesta posició, alimentada per la fredor de la famosa trucada, ha anat acompanyada fins fa pocs dies d’una ferma negativa a perdonar la fitxa corresponent al seu últim any –cobra 15 milions nets– a canvi que el Barça li facilités la sortida.

Tot plegat complicava l’acord fins al punt que es va plantejar la possibilitat que Suárez encetés la seva setena temporada a l’equip. “Si el Luis segueix, serà un més de la plantilla”, va arribar a dir Koeman després de l’amistós contra el Girona. Aquest gest va amansar el davanter, que dijous passat va anar a Itàlia a tramitar el seu passaport comunitari i en els últims dies ha activat els contactes per marxar a l'Atlètic de Madrid un cop el Juventus va descartar la seva arribada.

Com que l'entitat matalassera no li pagarà tant com cobrava fins ara, l’acord per a la rescissió inclou que el Barça li aboni la diferència entre el seu futur contracte i el que tenia estipulat com a jugador blaugrana. Igual que va fer amb David Villa el 2013, el Barça és a les portes de reforçar l'equip madrileny amb un davanter amortitzat.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF