25 anys del moment olímpic més surrealista: el nedador que no sabia nedar

BarcelonaNo va guanyar cap medalla, però els espectadors no oblidaran mai la seva actuació. Les gestes d'Ian Thorpe, Marian Jones, Michael Johnson, Venus Williams i Vince Carter omplen les hemeroteques, però la història d'Eric Moussambani, un nedador de Guinea Equatorial que va estar a punt d'ofegar-se, va arribar al cor dels aficionats. La cursa es va disputar un 19 de setembre, aviat farà 25 anys.

Moussambani volia disputar una prova d'atletisme dels Jocs Olímpics, però les places del seu país estaven plenes i l'oportunitat li va arribar a través de la natació. El Comitè Olímpic Internacional es va adonar que existia una baixíssima representació de països de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, per la qual cosa va obrir un sistema de quotes per a atletes que no tenien una àmplia experiència. Ell ni tan sols sabia nedar, però es va presentar voluntari després d'haver sentit per la ràdio que es buscaven esportistes per anar a Sydney.

Quan el Comitè Olímpic del seu país li va oferir participar en la prova de 100 metres encara quedaven vuit mesos per a l'esdeveniment. "Quan ens van dir que aniríem als Jocs Olímpics jo encara no sabia què eren. Simplement estava content per viatjar, per passejar. Això era el que tenia al cap, ni tan sols sabia on era Austràlia", va dir a l'AFP en una entrevista. Tot i que havia nedat als rius de prop de casa seva, en realitat no havia participat mai en una prova d'alt rendiment, i tan sols va poder entrenar-se en una piscina d'un hotel que tenia 22 metres de llarg.

El jove va viatjar a Sydney, on va ser abanderat del seu país a la cerimònia d'inauguració. Quan el dia de competir va arribar i va veure la piscina, no s'ho podia creure. Li semblava impossible recórrer dues vegades els 50 metres de distància. A més, no portava ni un banyador adequat ni ulleres. Anava vestit amb unes bermudes que havia comprat en una botiga de segona mà. Quan l'entrenador de Sud-àfrica ho va veure, li va dir que el desqualificarien. "Em va dir que semblava que anés a la platja", va explicar després. Era veritat.

Tot i que no va arribar al temps mínim requerit, un sistema pensat per permetre la participació d'esportistes de països en vies de desenvolupament li va obrir les portes de Sydney 2000. En les eliminatòries prèvies, Moussambani va competir amb dos nedadors, que havien sigut admesos pel mateix sistema, però tant Karim Bare (Nigèria) com Farkhod Oripov (Tadjikistan) van ser desqualificats per sortida falsa i el guineà va acabar competint sol a la seva sèrie de classificació.

Mentre que el guanyador, Pieter van den Hoogenband, va aconseguir el rècord del món amb 47,84 segons, Moussambani va utilitzar més del doble de temps per completar el recorregut (1 minut, 52 segons i 72 centèsimes). Sense energia, va patir per no ofegar-se, mentre era aclamat pel públic assistent. "Els últims quinze metres van ser molt difícils", va reconèixer. En els dies i mesos posteriors, Moussambani, que va ser batejat com L'Anguila, es va convertir en un heroi popular i el van convidar a programes de televisió i altres esdeveniments.

El més lent de la història

Moussambani serà recordat com el nedador olímpic més lent de la història. "Sincerament, no sabia nedar. En tenia nocions i prou. En un nivell internacional i competitiu no tenia gens d'experiència. No sabia com moure els braços i els peus ni com coordinar la respiració a l'aigua", va dir.

"La meva aparició als Jocs Olímpics va servir perquè es conegués més el meu país, i em vaig convertir en una figura de l'esport, tant allà com als països del voltant. Soc una mena d'ambaixador de la natació en aquesta regió", va dir el guineà, que no va poder participar en els Jocs Olímpics d'Atenes 2024, tot i haver rebaixat la seva marca personal per sota dels 60 segons. Un problema amb el visat va fer que no es pogués treure l'espina de la seva participació anterior. "Ara tenim nens i nenes nedant a les categories base, una cosa impensable quan jo vaig començar", presumeix.