Vera diu que no tocarà el Decret de mínims ni els projectes lingüístics, malgrat la pressió de Vox

PalmaEl conseller d’Educació, Antoni Vera, ha intentat tranquil·litzar els directors de Primària de Mallorca en relació amb l’impacte que tindrà l’acord de pressupostos amb Vox, que introdueix el castellà com a llengua vehicular a l’escola, entre altres mesures. El conseller els ha assegurat que el Decret de mínims, que fixa un mínim del 50% de les hores lectives en català, està blindat, com també els projectes lingüístics dels centres, que cadascun elabora en funció de la seva realitat sociolingüística. Segons ha dit, no es canviarà el model lingüístic. Vera ha fet aquestes consideracions en una reunió aquest dilluns amb els directors de Primària de l'illa, molts dels quals hi han acudit vestits amb camisetes verdes per mostrar el seu rebuig al pacte lingüístic del PP i l’extrema dreta. El primer que ha fet el conseller en arribar ha estat parlar dels canvis acordats.

Al mateix temps que Vera es dirigia als directors, la portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas, compareixia en roda de premsa. “La lliure elecció de llengua només és possible si es deroga el Decret de mínims”, ha etzibat. Cal recordar que la normativa vigent –la Llei de normalització Lingüística i la Llei d’educació de les Illes Balears– fixa que l’elecció de llengua és al primer ensenyament –a tres anys. A la resta de cursos regeixen els projectes lingüístics de cada centre. No hi ha cap normativa autonòmica que reculli el dret dels pares a triar l’idioma d’escolarització a totes les etapes educatives.

Vox aposta per la derogació de Decret de mínims

Quant a una possible derogació del Decret de mínims abans d’acabar la legislatura, Cañadas ha assegurat que veu el PP “molt tancat i amb por”. “Són mesures que ells varen aprovar. Va ser el president Gabriel Cañellas qui va introduir el català a l’Estatut, en lloc del balear. Varen fer totes aquestes lleis amb el PSOE, i quan han governat amb majoria absoluta no han derogat cap d’aquestes normes ideològiques”, ha dit la portaveu de Vox.

Pel que fa a l’acord, divendres els portaveus del PP i Vox no varen concretar de quina manera es modificarà la Llei d’educació per definir el castellà com a llengua vehicular. Segons fonts del Govern, s’afegirà un apartat a l’article 133 de la llei, que estableix els principis rectors del model lingüístic de les escoles de les Illes perquè es reconegui que les dues llengües oficials al territori tinguin “caràcter de llengües vehiculars”. Les mateixes fonts recorden que aquest apartat s’havia inclòs en la norma durant la seva tramitació parlamentària, però al final es va suprimir perquè MÉS per Mallorca hi va presentar una esmena. I insisteixen que “no es tocarà l’autonomia dels centres a l’hora de fer projectes lingüístics”. D’altra banda, la mateixa llei també haurà d’especificar en el seu articulat que s’han de promoure “les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa” –Vox diu que a les Illes no es parla català, sinó balear.

A més, s’ampliarà l’exempció de l’avaluació de l’assignatura de Llengua Catalana per als alumnes “de famílies que es desplacen de manera temporal a les Illes” fins als quatre anys –fins ara n'eren tres. L’acord també preveu eximir docents d’acreditar el coneixement del català en llocs de “molt difícil cobertura” fins que hi hagin obtingut la plaça. Pel que fa al Pla d’elecció de llengua, ambdós partits han acordat promoure’n l’ampliació a educació Primària i Secundària amb vista al curs 2025-2026. En el mateix sentit, es comprometen a “garantir als pares el dret a l’elecció de primera llengua a l’ensenyament dels seus fills” en el formulari de matriculació i de manera telemàtica. Quant a l’obtenció de títols de català, es rebaixarà la nota necessària en acabar ESO i Batxillerat per obtenir l’acreditació del coneixement de la llengua dels nivells B2 i C1.