“Vaig treure un 0 d’un tema que em sabia”: un docent amb 28 anys d’experiència declara la guerra a les oposicions

PalmaEl professor de Llengua Castellana i Literatura Francisco Guardiola, amb 28 anys d’experiència a l’ensenyament concertat, fa més d’un any que manté obert un conflicte amb l’Administració després d’obtenir un 0 en una de les proves de les oposicions docents de 2025 a les Balears. El docent sosté que la qualificació no reflecteix el contingut real del seu examen i que el procés de correcció es va basar en criteris subjectius i poc transparents. El cas ha passat per una reclamació inicial al tribunal, un recurs d’alçada i ara es troba a l'expectativa de saber si s'opta per la via judicial.

“He tret un 0 d’un tema que em sabia”, resumeix. Segons explica, es va presentar a la prova amb el temari preparat i amb la sensació, en acabar, que havia respost correctament el que se li demanava. La sorpresa va arribar amb les notes: un 0 en una part de l’examen i un 1,2 en el comentari de text. “Em vaig presentar a les oposicions amb el temari preparat. Va caure un tema de sintaxi que tenia treballat i vaig sortir convençut que m’havia anat bé”, relata. Després de veure la qualificació, assegura que va revisar l’exercici amb la seva dona, també docent, i va concloure que el resultat no encaixava amb el contingut desenvolupat i va presentar reclamació.

El professor assegura que un dels principals problemes del sistema d'oposicions és la manca de transparència en la correcció i, especialment, que no es faciliten les rúbriques amb què s’avaluen les proves. “Mai he vist la rúbrica d’avaluació”, lamenta, i defensa que aquesta absència impedeix entendre de manera objectiva als aspirants per què s’atorguen determinades qualificacions, un fet que permet avaluacions arbitràries.

Segons la resposta del tribunal de l’oposició a la reclamació presentada pel docent, la prova presentaria diverses deficiències en l'execució. En l’exercici de desenvolupament del tema, el tribunal considera que l’aspirant no hauria abordat tots els apartats requerits i que hauria inclòs continguts que no s’ajustaven al que es demanava, entre altres observacions. A més, s’hi detecten errors ortogràfics i expressions considerades inadequades, a més de la presència de comentaris qualificats com a “subjectius, inoportuns i en primera persona”. Segons la documentació del tribunal, aquest conjunt d’elements fonamentaria la qualificació final. Per la seva banda, Guardiola rebutja aquestes conclusions i sosté que el seu exercici s’adequava plenament als requisits establerts a la prova.

Un dels punts centrals del conflicte és el tractament de les faltes d’ortografia. El docent distingeix entre faltes i errates, aquestes darreres derivades de la manca de temps durant l’examen. “Vaig fer una distinció entre faltes i errates, les segones produïdes per la manca de temps”, explica. També assegura haver aportat suport acadèmic de prestigi per defensar aquesta diferenciació.

Guardiola diu que va aportar un estudi acadèmic per defensar el seu criteri. En el recurs d’alçada presentat davant la Conselleria d’Educació després de la resposta del tribunal, cita els plantejaments del lingüista José Luis Moure, recollits per Andrea Estrada en un estudi sobre la correcció i normalització de textos acadèmics publicat el 2012 a la revista Normas. Segons el docent, aquest treball mostra que determinades variants ortogràfiques poden ser objecte d’interpretacions diferents en l’àmbit acadèmic. L’article està indexat a DIALNET, el principal portal bibliogràfic especialitzat en estudis hispànics de la Universitat de La Rioja.

La resposta al recurs ha arribat fa escassos mesos i ha respectat la decisió del tribunal. El cas ara podria entrar en la via judicial, però encara està en dubte. Guardiola explica que el procés està condicionat pel risc econòmic que pot suposar un litigi, amb possibles costs d’uns 3.000 euros en cas de derrota, que és el supòsit més probable, segons el sindicat que l'ha representat, "perquè els jutges no es fiquen en els continguts d'una matèria que desconeixen". L'afectat assegura haver intentat obtenir un informe pericial extern del departament de Filologia Hispànica de la UIB, a qui va demanar que corregís el seu examen. Però no ha estat possible per manca de 'disponibilitat'. Ara bé, creu que realment el que passa és que el departament "prefereix no ficar-se en merders".

Debacle, any rere any

Més enllà del seu cas, el docent amplia la crítica al funcionament general del sistema d’oposicions, que considera marcat per la manca de transparència en els criteris de correcció i per resultats que, segons ell, generen inseguretat entre els aspirants. En aquest context, el cas s’emmarca en el debat més ampli sobre els resultats de les oposicions docents del 2026 a les Balears, on les dades reflecteixen fortes diferències entre especialitats i illes. A les oposicions del 2026 per a Llengua Castellana al tribunal de Mallorca es van registrar 31 aspirants, amb 14 zeros a la primera prova i només 7 aprovats en la fase d’oposició.

A Educació Física de Secundària a Mallorca, per a 9 places convocades al torn lliure s’hi varen presentar 44 aspirants, però només 2 han superat la primera prova, un 4,5%, i dels suspesos 10 han tret menys d’un 0,5 a la subprova teòrica. A Llengua Castellana, també a Mallorca, 34 aspirants optaven a 11 places i només 4 han passat a la fase següent, un 11,8%. A Llengua Catalana, la situació és similar: 33 aspirants per a 18 places i només 4 aprovats a la primera prova, un 12,1%.

Aquest escenari contrasta amb altres illes o especialitats, on la relació entre places i candidats és molt diferent i els percentatges d’èxit són més elevats. A Matemàtiques a Mallorca, per exemple, hi havia 15 inscrits per a 29 places, i 9 aspirants han superat la fase d’oposició, un 60% dels presentats. A Eivissa, en aquesta mateixa especialitat, 3 aspirants competien per 11 places i 1 ha superat el procés. A Menorca, un únic aspirant optava a 2 places i ha superat la primera prova, mentre que a Formentera no hi ha hagut cap aprovat.

A Eivissa, a Llengua Catalana s’hi han presentat 2 aspirants per a 10 places, amb 1 aprovat que ja ha arribat a la fase final del procés. A Llengua Castellana, 3 dels 11 aspirants d’Eivissa han superat la fase d’oposició. En el cas d’Educació Física a Eivissa, 6 places han rebut 16 aspirants, amb 5 aprovats en fase d’oposició i 4 notes per damunt del 6,5, fet que contrasta amb els resultats molt més baixos de Mallorca.

Amb tot, una pregunta plana sobre el debat educatiu: cal replantejar l'actual sistema d'oposicions i obrir la porta a un model més garantista que permeti avaluar realment les habilitats i competències docents dels aspirants?