Temps de camisetes verdes

L’Assemblea de Docents, un dels òrgans d’expressió ciutadana més sòlids que tenim, s’ha tornat a activar en resposta a l’acord de pressupostos entre PP i Vox (l’Assemblea en diu Pacte de la Vergonya), que entre altres coses suposa un atac frontal contra l’ensenyament públic en llengua catalana, un dels pilars de la societat de les Balears i la seva cohesió social. Com que són dues de les coses més importants que tenim, i que millor ens identifiquen com a país, la nostra llengua i la nostra escola són especialment odiades per la dreta ultranacionalista.

Les camisetes verdes no tan sols tornen a sortir dels armaris on estaven estotjades: aquests dies, l’Obra Cultural Balear ja n’ha esgotat una primera tongada de deu mil peces, i en prepara una segona amb altres tantes. Es va llegir a la UIB un manifest en defensa del català amb el suport de 127 centres públics, i es va reivindicar una dignitat que els nostres representants públics no fan més que malmetre, d’ençà del pacte que va permetre la investidura de la presidenta Prohens, subscrit també amb l’extrema dreta (i que ja constituïa una declaració de guerra contra els seus enemics habituals: el feminisme, els immigrants, la diversitat de tot tipus, la protecció del medi ambient, i, per descomptat, l’escola pública i la llengua catalana). En una sessió al Parlament, un diputat de Vox, el nom del qual ens abstindrem d’escriure per no embrutar el text, va vociferar que, si no fos perquè el conseller Vera els protegeix, els docents de les camisetes verdes ja estarien “expedientats i al carrer”. En el sentit que ell ho deia, això no és possible: un diputat, i tampoc un grup parlamentari, i tampoc un govern, no pot acomiadar docents per motius ideològics, per la senzilla raó que és il·legal, i també una amenaça autoritària que en democràcia no és acceptable: va recordar, posats a fer memòria, aquella diputada del PP que va arribar a dir, en temps de Bauzá, que els pares que no acceptessin el TIL se’ls retiraria la custòdia dels seus fills. 

Sí que és bastant possible, si no rectifiquen l’agressió contra el bé comú que varen presentar com a resultat del seu acord de pressupostos, que PP i Vox vegin moltes camisetes verdes al carrer, però no perquè els hagin fet fora de la feina, sinó manifestant-se contra les seves polítiques. “No tenim por. Ho tornarem a fer”, han avisat des de la Xarxa Educativa per la Llengua, que aplega entitats de tota la comunitat educativa. La desobediència cívica és la resposta correcta davant dels governants que no dubten a atacar l'interès general només per protegir els seus interessos. Governants que recorren a males pràctiques de filibusterisme parlamentari, com per exemple aprofitar l’aprovació d’una llei sobre macrogranges per colar-hi l’eliminació del requisit de català a la sanitat i la legalització dels camps de polo il·legal. Governar no és fer-se el llest ni el graciós, mirant d’enganyar una ciutadania que ha d’assistir perplexa a aquestes demostracions d’infantilisme per part dels seus servidors públics. I sobretot, governar no vol dir intentar promoure l’enfrontament i la crispació social, prenent decisions autoritàries en funció de tírries, odis i prejudicis. 

Si el Govern no rectifica, hi haurà una nova marea verda, que tornarà a comptar amb la força no només dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers de soca-rel, sinó també (com l’altra vegada) amb la de molts immigrants que no volen que els seus fills deixin d’aprendre la llengua d’aquestes Illes, el català. Com se sol dir en aquests casos, ens veurem al carrer.