Reaccions a l'acord que permetrà ser docent funcionari sense el català: "És entrar en els dois de Vox"

PalmaLes reaccions a l’acord entre el PP i Vox per eliminar el requisit de català en determinades places docents descrites com a “de molt difícil cobertura”, i en altres places del sector públic, no s’han fet esperar. La mesura afecta principalment llocs en què és complicat trobar personal docent i es planteja com una via per agilitzar la contractació immediata. Segons la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, la modificació sense la limitació lingüística permetria cobrir més ràpidament aquestes places. Ara per ara, ja és possible accedir a places d'interí sense el català, sempre que no hi hagi cap aspirant que el demostri. El que ara plantegen el PP i Vox és accedir al funcionariat sense haver d'acreditar-ne la competència: aconseguir la plaça en propietat.

El sindicat STEI defensa que el requisit de català per accedir a la docència és “important”, ja que es tracta d’una llengua oficial i també d’una eina d’integració i d’atenció social dins el sistema educatiu.Tot i això, recorda que, actualment, ja hi ha docents interins que exerceixen sense tenir encara el requisit lingüístic perquè cal cobrir places a les aules. Per aquest motiu, el sindicat considera que l’Administració hauria de facilitar que aquests professionals el puguin obtenir mitjançant més formació i després accedir a la funció pública. “L’Administració té eines perquè els docents puguin complir el requisit, com ara oferir cursos perquè els interins que encara no el tenen puguin assolir el nivell que els correspon”, assenyalen.

L’STEI recorda, a més, que no seria una situació nova. Als anys vuitanta i noranta, expliquen, molts professors feien classes de català als mateixos centres educatius per aconseguir el requisit lingüístic. “Es tracta de donar-los eines perquè el puguin assolir”, insisteix el sindicat. Finalment, l’organització rebutja que hi hagi manca de voluntat entre el professorat. “No hi ha docents amb mala actitud; molts tenen la voluntat d’obtenir el requisit”, afirma el sindicat, que apunta que el problema sovint és la falta d’oferta formativa suficient per poder-lo aconseguir. Finalment, el sindicat ha qualificat la proposta d “absurda”, perquè és “entrar en els dois de Vox, els quals només són un viatge al passat per fer passar una formació franquista per aparentment democràtica”.

La llengua com a "camp de batalla"

També el sindicat SIAU ha mostrat la seva preocupació pel caràcter ideològic de la mesura. “L’obsessió de Vox per eliminar el català de l’educació sembla més ideològica que pedagògica. En lloc de centrar el debat en la qualitat educativa o en les necessitats reals dels centres, el partit insisteix a convertir la llengua en un camp de batalla polític, com si el simple fet que el català sigui present a les aules fos un problema a erradicar”, han assenyalat.

SIAU recorda que el sistema ja preveu flexibilitat quan hi ha necessitats urgents en el cas dels processos d'interins: “La possibilitat d’exercir temporalment sense el requisit lingüístic existeix per cobrir necessitats urgents, però el criteri general és que tinguin prioritat els docents que sí que disposen del català, perquè són els que poden garantir una educació plenament adaptada al context lingüístic del territori. Presentar aquesta realitat com una imposició desmesurada és, en el fons, una manera de distorsionar el debat i d’alimentar una polèmica artificial sobre una qüestió que, a la pràctica, ja té mecanismes de flexibilitat”.

Per la seva banda, UOB ha criticat durament l’acord i ha acusat Vox d’emprar aquesta qüestió amb finalitats ideològiques. Segons l’organització, el partit “utilitza sempre que pot l’erradicació del català” i, en aquest cas, ho fa “amb l’excusa de les places de difícil cobertura”. El sindicat adverteix que la mesura “obre les portes a eliminar el requisit de català per ser funcionari de carrera a les Illes Balears” i considera que l’objectiu final és “eliminar l’escola en català”. A més, la UOB critica la manera com la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha presentat la proposta. Segons el sindicat, les seves declaracions “són un menyspreu envers els professionals de la nostra terra”, ja que, tal com s’ha comunicat la mesura, “dona a entendre que els docents de les Balears no són bons per exercir la tasca docent”.

Fer atractiva la professió docent

El sindicat Alternativa també ha criticat l’acord. L’organització reclama “mesures de fons” per afrontar la manca de professors i rebutja que la solució passi per flexibilitzar les exigències lingüístiques. “Prou de pegats i excepcions: necessitam mesures de fons per atreure docents, no rebaixes lingüístiques”, assenyala el sindicat en un comunicat. Segons Alternativa, mentre Vox “continua la seva croada contra el català”, l’executiu de Marga Prohens “confirma la seva falta de compromís amb la nostra llengua i la seva nul·la voluntat d’invertir en l’escola pública”. El sindicat reclama canvis estructurals en el sistema educatiu i més recursos per al sector: “Menys ideologia i més millores educatives”.