El PSIB denuncia una "purga política" als centres de professorat: "Va mostrar un excel amb el nom dels 12 destituïts"

El PSIB ha denunciat una "purga política" als Centres de Formació del Professorat (CEP) arran de la destitució de 12 assessors i ha assegurat que suposarà tant l'eliminació de places com la col·locació de persones "a dit". "Per segon estiu consecutiu, la Conselleria ha impulsat una nova llista negra", ha dit la portaveu d'Educació del PSIB al Parlament i secretària general dels socialistes de Mallorca, Amanda Fernández. "Dia 15 de juliol era el darrer dia de feina dels assessors i es va fer una reunió entre els directors dels CEP i la Conselleria. A la trobada, el director general d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors, Sebastià Massanet, "va mostrar un document d'excel amb el nom dels 12 assessors que no continuarien". "Cap dels directors no en sabia res i fins i tot el cap de servei de Formació va voler fer constar en acta que ell no estava assabentat de res", ha dit Fernández. "És una llista feta pel director general, que ni tan sols deu saber qui són els assessors perquè fa un mes que gestiona el servei de Formació. Per tant, és una llista negra del conseller Vera, que dona continuïtat a la radicalització del Govern de Marga Prohens", ha exposat. "Vox diu que els docents adoctrinen i el PP calla, però executa destituint els que no hi són afins", ha lamentat.

Segons Fernández, el cessament sobrevingut d'assessors suposa, d'una banda, la "reducció dels drets laborals" d'aquestes persones i, per una altra, una "purga política" i la col·locació d'assessors "a dit" que siguin "afins" a la Conselleria. Els CEP tenen una funció determinant i que té efectes directes sobre el sistema educatiu: fixen els cursos de formació i els seus continguts. Per tant, d'una manera o l'altra poden modular el què i el com s'ensenya als infants.

Aquest dijous dematí, sempre segons el PSIB, s'ha fet una reunió d'urgència en la qual la Conselleria ha assenyalat que pròximament sortirà una convocatòria per cobrir les places. No obstant això, la socialista ha lamentat que ara "no és el moment adequat", ja que aquesta convocatòria hauria d'haver sortit entre el maig i el juny. "A final de juliol tothom ja ha concursat, han sortit les comissions de serveis i poca gent se n'anirà a mirar si surten places al CEP. Normalment surt al maig", ha dit.

La Conselleria d'Educació, per part seva, explica que el curs 2024-2025 hi havia un total de 40 assessors als centres del professorat i que per al curs 2025-2026 n’hi haurà 36. "Tot i aquesta reducció, tots els centres mantenen el nombre mínim d’assessors establert per l’Ordre de 2016 que els regula", defensa la Conselleria. Els CEP de Palma, Formentera i Calvià mantenen el mateix nombre d’assessors. En canvi, els CEP d’Inca, Manacor, Menorca i Eivissa perden un assessor cadascun. "Properament es convocarà un concurs de mèrits, tal com preveu l’Ordre de 2016, per cobrir les places derivades de les no renovacions de les comissions de serveis", diu Educació.

Actuacions improvisades

L'STEI també ha criticat la gestió dels CEP que fa la Conselleria. "Una vegada més, Educació peca de la màxima improvisació: no ha decidit fins al darrer moment com quedarien els centres de professors (CEP) i no s’ha preocupat, gens ni mica, de les conseqüències que tindrien algunes decisions per a les persones que fins fa dos dies tenien allà la seva plaça. En alguns casos, de fet, els comportaria fins i tot canviar d'illa de residència, un tràngol asfixiant tenint en compte els més que coneguts problemes d'habitatge. La mala planificació de la Conselleria deixa les persones afectades en un estat molt precari", ha dit el sindicat.

L'Administració, segons l'STEI, no ha explicat a ningú quins criteris ha seguit per fer fora els assessors que hi havia fins ara. "Pareix que es fa un ús polític de centres tan sensibles com els CEP, ja que no s’ha tocat l’assessoria de religió —una assessoria que no està regulada enlloc i que està ocupada per persones que, segons normativa, no poden ser assessores d’un CEP. Encara és més greu saber que el nombre d’assessories que ha deixat la Conselleria està per davall del que marca la normativa. De les més de 40 que hi feien feina, en quedarien al voltant de 20", ha exposat l'STEI. Per la seva banda, el sindicat SIAU ha considerat que l'actuació de la Conselleria "denota manca de transparència i partidisme". "L’educació no s’ha de governar amb llistes negres. Cal que hi hagi processos clars, basats en el mèrit i oberts a tothom", ha dit.

Els CEP, punt calent

No és la primera vegada que la Conselleria pren decisions que generen rebombori en relació amb els CEP. El juliol del 2024, Educació va comunicar que no comptava amb el director del CEP Palma, José Antonio Vega, ni amb el de Manacor, Ferran Casbas, ni amb la directora del CEP Inca, María Jacoba Ximelis. La Conselleria va nomenar "a dit" i sense consensuar els substituts. Aquest fet va provocar la renúncia d'una part dels assessors docents que feien feina amb els càrrecs cessats. A Palma, la nova directora va ser Catalina Ribot, el nou director del CEP Manacor va ser Bartomeu Frau, i a Inca ho va ser Irma Alanzol.

Sobre aquest fet, Fernández ha explicat que es va demanar que les places de direcció es traguessin a concurs, com fixa la normativa. Però no ha estat així.