El PP elimina Ramon Llull dels currículums de català del País Valencià: "És com si a Madrid retirassin Miguel de Cervantes"

PalmaLa decisió de la Generalitat valenciana de modificar el currículum de llengua i literatura de Batxillerat ha provocat un fort debat. L’esborrany que es debatrà a la Mesa Sectorial d’Educació elimina les referències a la 'literatura catalana' que apareixien en el decret del 2022. A canvi, estableix que les lectures siguin “de la literatura valenciana i de les principals autores i autors valencians” en les diferents èpoques i moviments. En la pràctica, això implica deixar fora autors catalans i balears, entre els quals destaca Ramon Llull i Miquel Costa i Llobera, entre d'altres.

El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) assegura que el document “confirma l'eliminació d’autors no valencians” i denuncia que, a partir d’ara, “només es puguin estudiar autors i autores valencians”. Els representants del sindicat consideren que aquesta limitació respon a un criteri “estrictament geogràfic” i adverteixen que “és impossible entendre la literatura en valencià des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat sense el seu context lingüístic i cultural, que inclou els autors i autores catalans i balears”.

Aquest canvi curricular afecta figures cabdals de la literatura catalana. Per exemple, Ramon Llull, nascut a Mallorca el 1232, que deixa de ser una referència obligatòria per als alumnes valencians. “És com si a Madrid no ensenyassin la figura de Miguel de Cervantes”, explica un professor de català a un centre d'Alacant per il·lustrar l’abast simbòlic de la mesura. Llull va ser un dels pares de la literatura en català. Escriptor i filòsof medieval, va ser pioner en l’ús del català escrit en una època dominada pel llatí. Amb obres com Blanquerna i una producció extensa de tractats filosòfics i religiosos, va consolidar el català com a llengua de pensament, de creació literària i de transmissió de coneixement. També va escriure en llatí i en àrab, amb la voluntat d’establir ponts entre cultures. El seu llegat li ha valgut reconeixement internacional sostingut al llarg dels segles.

Des de les Balears, l'STEI ha reaccionat amb contundència i ha mostrat el seu suport al STEPV. En un comunicat, el sindicat ataca la decisió del govern valencià: “No permetrem que l'odi de l'extrema dreta potegi la literatura i la llengua catalanes per enèsim cop”. El sindicat recorda unes declaracions dirigides a Eliseu Climent: “El problema català no ens pot arribar fins a Alacant. El catalanisme és un càncer que s'ha d'extirpar” i critica que “l'extirpació per parts ha consistit primer a convertir Alacant, amb les mamballetes de Vox, en zona castellanoparlant, i refusar els autors del Principat i les Illes per fer del valencià la matèria de Llengua i Literatura Valencianes”.

L’STEI rebutja el reduccionisme de la proposta i considera que es vulneren els drets dels alumnes. Afirma que impedir-los conèixer autors catalans i balears és arraconar una visió compartida de la llengua i la literatura. El sindicat expressa el seu suport “a les companyes de l’STEPV, a Escola Valenciana i a tots els docents del País Valencià que treballen per la normalització de la llengua en un context sociopolític molt complicat”.

Recollida de firmes

També s’hi ha pronunciat en contra Plataforma per la Llengua, que ha llançat la campanya 'No a la censura en la literatura'. L’entitat ha iniciat una recollida de firmes i alerta que “si a un jove se li impedeix conèixer una part importantíssima de la literatura en la seva llengua, se li està tancant una finestra al món i se l’està privant d’eines per entendre’l i qüestionar-lo”. Afirmen que la censura “empobreix el bagatge cultural de l’alumnat, talla referents compartits i trenca ponts amb els altres territoris que parlen la mateixa llengua”. La Plataforma subratlla que “la llengua és compartida; la literatura, també” i insta els centres i docents a continuar promovent els autors catalans i balears, tot i el canvi de currículum.

STEPV ha anunciat que estudiarà accions per evitar la publicació del nou currículum tal com està redactat i ha animat el professorat a “obviar” el decret si s’aprova i ha convocat mobilitzacions, inclosa una vaga educativa el 31 de març. Segons el sindicat, la mesura s’emmarca en “l'ofensiva contra el valencià que el govern del PP està duent a terme sota el dictat de Vox” i pretén arraconar la visió global de la llengua i la literatura que fins ara incloïa autors de tot l’àmbit de parla catalana.

Enfocament "obert"

La Conselleria d’Educació de la Generalitat valenciana defensa que el Consell “impulsa l’adequació” dels continguts per “alinear-los amb la Constitució i l’estatut d’autonomia, reforçant la denominació estatutària de la llengua valenciana”. Asseguren que el nou text prioritza el patrimoni literari valencià amb un enfocament “obert” que no limita la tria d’obres per part dels centres. Malgrat això, part del professorat i de la comunitat educativa alerta que deixar fora noms com Ramon Llull significa privar els alumnes d’una peça fonamental per entendre l’origen i l’evolució de la literatura en català.