Les mares assumeixen pràcticament en solitari l’educació sexual dels fills

PalmaUn estudi elaborat per investigadores de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE-UIB) de la UIB, amb una mostra de 457 estudiants universitaris, apunta que la comunicació oberta amb la mare té un impacte directe en la manera com els joves viuen la seva sexualitat. Segons les conclusions, quan aquest diàleg és fluid i sincer, augmenta la sensació d’autoeficàcia sexual. És a dir, la capacitat de prendre decisions, posar límits i actuar amb seguretat i autonomia. També es redueix la presència de mites i creences errònies sobre la sexualitat.

La recerca també posa el focus en una realitat menys visible: la transmissió de l’educació afectivosexual dins la família recau, de manera majoritària i gairebé automàtica, sobre les mares. Aquesta responsabilitat s’afegeix a un conjunt de tasques de cura i acompanyament emocional que històricament han estat assumides per les dones dins l’àmbit domèstic.

Les mares, principals referents en educació sexual

Tant els joves com les joves declaren parlar molt més de sexualitat amb la mare que amb el pare. De fet, les dones joves són les que estableixen una comunicació més freqüent i oberta amb les seves mares. Aquest patró evidencia, segons l’estudi, una clara feminització de la tasca d’acompanyar, escoltar i orientar en matèria sexual dins la família.

Les dades mostren una relació clara entre la qualitat d’aquesta comunicació i el benestar sexual dels joves. Aquells que mantenen converses més obertes amb les seves mares tendeixen a sentir-se més segurs a l’hora de gestionar relacions, expressar desitjos o prendre decisions. També presenten menys creences errònies sobre anticoncepció, infeccions de transmissió sexual, masturbació i rols de gènere. En canvi, la comunicació amb el pare no mostra una relació significativa amb aquests indicadors: ni millora l’autoeficàcia sexual ni redueix els mites ni afavoreix creences més saludables.

L’estudi també destaca un efecte en cadena: parlar obertament amb la mare no només aporta informació, sinó que incrementa la confiança, i aquesta confiança ajuda a desmuntar creences errònies i a construir una sexualitat més informada i autònoma. Les investigadores subratllen que el contingut de les converses és tan important com la manera en què es produeixen. Els missatges basats en la por, el control o la vergonya poden tenir efectes contraproduents. En canvi, un diàleg respectuós, proper i sense judicis afavoreix una relació més sana amb la sexualitat.

Diferències per gèneres

Tot i que tant nins com nines es beneficien d’aquest tipus de comunicació, l’efecte és més intens en elles. En el cas de les joves, es detecta amb més claredat la cadena completa: diàleg obert, més seguretat personal, creences més informades i menys mites sexuals. En ells aquesta relació també hi és, però de manera menys marcada.

Més enllà dels beneficis, l’estudi adverteix d’un desequilibri estructural. La responsabilitat d’abordar l’educació afectivosexual continua recaient majoritàriament en les mares, la qual cosa se suma també a altres funcions de cura i sosteniment emocional que sovint no són reconegudes ni compartides. Aquest fet, segons les autores, posa en relleu una sobrecàrrega invisible que encara persisteix dins les famílies i que contribueix a mantenir desigualtats de gènere en l’àmbit domèstic.

Les investigadores apunten que el repte no és només fomentar que es parli més de sexualitat a casa, sinó també repartir aquesta responsabilitat. Si els pares continuen ocupant un paper secundari, es consolida una divisió desigual del treball educatiu. En paraules de la doctora Victoria Quesada, coautora de l’estudi, “si volem que l'educació sexual sigui realment integral i justa, no n'hi ha prou de demanar a les famílies que parlin més i d'una manera més oberta. Cal assegurar que aquesta responsabilitat es comparteixi, s'acompanyi i es reconegui socialment. Perquè si volem una joventut més lliure, informada i igualitària, també necessitam llars més corresponsables i igualitàries".