Llibertat educativa, un cas pràctic
La inauguració oficial del passat curs escolar va ser tota una declaració d’intencions. La presidenta Prohens va triar per a l’ocasió una posada en escena ben significativa: la visita al Batxillerat concertat de La Salle de Maó.
Arrancava així la primera aula concertada de Batxillerat de tota l’illa de Menorca, on no hi ha falta de places públiques en aquesta etapa educativa i que, recordem-ho, és postobligatòria.
La dubtosa necessitat de concertar –o sigui, subvencionar al 100%– aquest Batxillerat privat, convida a aprofundir sobre el sistema de concerts escolars, regulat per la normativa vigent. La llei deixa clar que els poders públics tenen l’obligació de garantir el dret a l’educació mitjançant “una oferta suficient de places públiques” (Art, 109.1 de la LOMLOE) i demana que es garanteixi “l’existència de places públiques suficients” (Art. 109.3). Igualment obliga a observar el principi “d’economia i eficiència en l’ús dels recursos públics” (Art. 109.4) i a promoure “un increment progressiu de les places escolars en la xarxa de centres de titularitat pública” (Art. 109.5).
La mateixa llei també aclareix que els centres susceptibles d’acollir-se al règim de concerts educatius han de resoldre “necessitats d’escolarització” (Art. 106.1) i que, a l’hora de concertar, tendran preferència “aquells que atenguin poblacions escolars de condicions econòmiques desfavorables, els que realitzin experiències d’interès pedagògic, els que fomentin l’escolarització de proximitat i els que estiguin constituïts i funcionin en règim de cooperativa” (Art. 116.2). I encara un darrer apunt: “El concert per als ensenyaments postobligatoris té caràcter singular” (Art. 116.7).
És evident que la lògica dels concerts educatius és la d’”externalitzar” la gestió d’una part de les places educatives, per garantir de manera efectiva el dret a l’educació en aquells casos concrets en què la xarxa pública no hi pugui donar resposta. I que això –molt important– no eximeix en cap cas l’Administració de continuar treballant per aconseguir la cobertura del dret –educació gratuïta universal– a través de places de la xarxa pròpia.
Sembla que l’actual Conselleria, però, no té gaire clara una cosa tan lògica –i tan diàfana des del punt de vista legal. El curs inaugurat a la flamant aula concertada de La Salle començava amb 1.183 alumnes més: els centres públics en perdien 488, mentre que la concertada en guanyava 1.671.
És evident que la justificació d’aquesta tendència no és una externalització puntual per cobrir una necessitat concreta, sinó una aposta decidida per la privatització progressiva del sistema escolar, a càrrec dels pressuposts de la CAIB. No és una solució organitzativa, sinó una opció ideològica. “Llibertat”, en diu na presidenta Prohens.
Ja coneixem la tendència de l’actual Govern d’ampliar i amplificar la “llibertat d’elecció”, més enllà de la lògica o del que preveu la llei. I l’obsessió de fer-ho sempre en la mateixa direcció: castellanització, privatització... Vegem-ho amb un cas pràctic: el cas de Ferreries.
El CEIP Castell de Santa Àgueda ha estat notícia perquè enguany ha rebut 33 peticions per a l’aula de 3 anys –la ràtio màxima són 22 alumnes–, de manera que 11 alumnes han quedat sense plaça per al curs vinent. Tot i que l’escola es va oferir per habilitar una nova aula per atendre la demanda com s’havia fet en altres ocasions, la Conselleria –de cop no tan sensible al tema de la llibertat– ha descartat qualsevol ampliació de places i envia els alumnes exclosos al col·legi religiós del poble, que només havia rebut nou sol·licituds i que, per tant, si no hagués estat per la “injecció” de matrícula hàbilment forçada per la Conselleria, hauria vist perillar la subvenció d’aquest grup.
O sigui, que la llibertat d’elecció de les famílies de Ferreries que havien optat per la xarxa pública ha resultat “inassumible” per a un Govern tan “liberal” que s’ha afanyat a salvar l’oferta concertada a pesar de la falta de demanda.
Al Pla pilot, en canvi, la “llibertat” està molt més ben remunerada i el Govern sempre troba “assumible” el preu a pagar. Consultant les dades de la mateixa Conselleria –resposta a l’OCB via Portal de Transparència, febrer del 2025– apareixen casos incomprensibles.
Només uns exemples: Nostra Senyora de Consolació d’Alaró ha rebut recursos extres per segregar els alumnes, tot i que només cinc triaren fer Medi en castellà. Igual passa al Juan de la Cierva: aula desdoblada per a sis alumnes que triaren castellà; a Mare de Déu de les Neus: quatre alumnes en castellà; a Alonso M. de Ligorio: quatre alumnes en castellà... Podríem continuar. Tots han pogut desdoblar l’aula. La Conselleria ho ha pagat sense problema.
La comparació amb Ferreries és lacerant. I això són dades, Sra. Prohens, no percepcions.