L'OCB apel·la els directors i els demana que no se sumin al Pla de segregació lingüística

PalmaL'OCB ha enviat una carta als equips directius de tots els centres educatius de Primària i Secundària, públics i concertats, per demanar que no s’acullin al Pla de segregació lingüística, davant la nova convocatòria impulsada per la Conselleria d’Educació "tot i el fracàs de la convocatòria anterior a la qual només s’hi acolliren 11 centres", tots concertats. L’entitat insisteix que el Pla "és un despropòsit, que no és més que una estratègia segregadora, sense fonament pedagògic ni legal, que posa en risc la cohesió social dels centres educatius i que pretén separar els alumnes únicament per raó de llengua". L'OCB manté que aquest "només persegueix arraconar al mínim la presència de la llengua catalana als centres educatius de les Illes Balears i n’exigeix la retirada immediata i el retorn al sentit comú i al consens amb la comunitat educativa". 

Per altra banda, exposa que es tracta d’un pla "incoherent, il·legal, inequitatiu, segregador, ineficaç, atemptatori contra l'autonomia de centre, arbitrari en la selecció, conflictiu, insegur jurídicament i desequilibrador entre el sector públic i el privat-concertat", tal com es recull al decàleg que elaborà l’entitat amb deu motius per rebutjar aquesta proposta i que acompanya la carta. 

El castellà guanya el terreny que perd el català

A la carta enviada, el president de l’OCB, Antoni Llabrés, expressa la seva "plena confiança" en la responsabilitat pedagògica dels equips docents i recorda que “els docents són els que millor coneixen la realitat sociolingüística del territori entre infants i joves, i saben perfectament que la competència en castellà està més que garantida i que l’únic element corrector de la desigualtat lingüística és el sistema educatiu”.  

Llabrés també recorda que el pla es troba pendent de resolució judicial, després dels recursos interposats per diversos actors socials, per voler "desmantellar de manera no fonamentada l’aplicació dels principis derivats de la normativa vigent" (Llei de normalització lingüística, Decret de mínims i Llei d’educació de les Illes Balears). Així mateix, l’entitat considera "un despropòsit" que es destinin importants recursos a aquest pla quan els centres presenten altres necessitats "molt més urgents". 

Finalment, l’OCB apel·la a la professionalitat i convida els centres educatius a tenir en compte els arguments de l’entitat i a no adherir-se al Pla de segregació lingüística "per ser un pla segregador, no consensuat amb la comunitat educativa, basat exclusivament en raons ideològiques i no pedagògiques, i que suposa una tudada indecent de recursos públics que haurien d’anar destinats a necessitats reals dels centres educatius".