Antoni Vera: "L'escola és el darrer bastió del català"

PalmaAquest és el segon inici de curs que ha organitzat Antoni Vera (Palma, 1973) des que és conseller d’Educació i Universitats. Vera no amaga la seva estima per l’escola concertada, però també n'elogia la pública. El conseller intenta fer equilibris entre les exigències de l’extrema dreta, els vots de la qual són imprescindibles per al Govern, el respecte per la tasca dels docents i la defensa del català en l’àmbit educatiu.

Som a l’equador de la legislatura. Què hauríeu volgut fer i no heu pogut?

— Hi ha molts projectes pendents. Per exemple, millorar el sistema de préstecs de llibres de text i l’ajuda en l'adquisició per a les famílies. En infraestructures voldria haver fet més, perquè és una de les coses que més m'angoixa. Voldria arribar a tothom, però no podem. També ens cal un aplicatiu nou per gestionar el personal docent, que esper que el puguem tenir el proper any acadèmic.

El nou curs comença amb interins i ATE molestos per com s’han gestionat les adjudicacions. Cal fer autocrítica, més enllà dels errors informàtics?

— Tenim les lleis de funció pública estatal i l’autonòmica, els decrets autonòmics de funció pública –que vinculen personal no docent–, però no disposam d'una normativa específica per als docents i això obliga a negociar-ho tot a la Mesa Sectorial. El que no pot ser és que cada any canviïn les regles del joc. Farem feina per aprovar normes específiques de personal docent amb vista al pròxim curs. Hi ha coses que hem millorat, perquè hem fet els processos d’adjudicacions a interins el juliol i l'agost. Sé que hi ha gent enfadada pel sistema de prioritats, però es va pactar tot a Mesa i va ser una demanda dels sindicats. L’Administració no pot justificar-se en dir que el programa informàtic ha fallat. És cert que està obsolet, però és culpa nostra i hem de posar fil a l’agulla.

Què feis per combatre la crisi de vocacions docents sense precedents, la qual amenaça el futur de l’educació?

— Tenim un Acord Marc de la pública i un de la concertada que hem de complir aquest curs. Després n'hem d'elaborar de nous i han de ser millors. El que feim per pal·liar la manca de vocacions, especialment a les illes menors, és posar complements per als professionals destinats a places de difícil i molt difícil cobertura. A través de la Llei d’habitatge anunciarem mesures a mitjà termini que també ajudaran. Per altra banda, la dignificació de la funció docent no només l'ha de treballar la Conselleria d’Educació, sinó que és una feina que ha de fer tota la societat. És feina de tots. Estam pendents que el Ministeri aprovi l’estatut docent, passa inicial per valorar la professió.

Heu augmentat les hores de Matemàtiques, Medi i Llengua per millorar-ne els resultats acadèmics a costa de les de lliure disposició dels centres. Enteneu que els professionals sentin que vós no confiau en ells?

— No és que no confiem en ells, és que hem de regular uns mínims. Si ens comparàvem amb altres autonomies, les nostres hores lectives de Matemàtiques eren com a mínim 16, però a partir d'aquí variaven segons el centre. Hem augmentat la càrrega lectiva perquè creim que és necessari igualar el que fan tots els centres. És clar que hi confiam i els donam llibertat. Si bé és cert que tenen menys hores de lliure configuració, els donam llibertat per organitzar-se com vulguin. A Secundària fins i tot els permetem que creïn assignatures específiques.

 Creis que els atacs i qüestionaments de Vox al Parlament contra la tasca dels docents contribueixen a desmotivar els futurs professionals?

— El Parlament és un lloc de debat. Reconeixem, i reconeixerem sempre, la funció de tots els docents, que és cabdal, i de tots els equips directius. Don tot el meu suport al cos docent, al qual admir i del qual form part. Que de vegades hi hagi dins el debat alguna situació que surt de botador és part del joc parlamentari.

 Per què torna a baixar l’alumnat de l’educació pública (-823) i a pujar el de la concertada (+926)?

— La concertada puja, sí, però per l’increment de places 0-3. Vàrem haver de fer concertacions per posar a disposició de les famílies més places sostingudes amb fons públics. Encara n’haurem de posar més. De concertades en seran poques, però de públiques en necessitam moltes més. Donam suport tant a l’ensenyament públic com al concertat i el que intentam és davallar-ne les ràtios. Precisament, el pròxim curs presentarem un pla de ràtios, lligat a les infraestructures disponibles.

   Però, per què baixa la pública?

— Baixa especialment a Infantil i Primària, com passa també a la concertada.

A Ferreries es va obligar famílies a anar a la concertada.

— Mai me n’he amagat. El nostre mapa escolar preveu totes les places sostingudes amb fons públics. Si a Ferreries teníem places, no calia crear una aula nova, perquè la pública estava plena, però la concertada no. Si les famílies volien una plaça pública, tenien l'opció d’anar al municipi de devora, que tenia vacants. Quan facin falta places, com a Administració tenim clar que creixerem en públiques.

 Enteneu que hi hagi famílies que es neguin a dur els fills a una escola religiosa?

— Sí, ben igual que entenc que hi hagi famílies que es neguin a dur els fills a una escola laica i que vulguin una educació religiosa. Per això tenim un gran ventall de possibilitats. No tallam les cames a ningú. Si a un municipi hi hagués un sol centre i fos concertat, hauríem de construir places públiques, tant sí com no.

 Per què la concertada de Palma posa pegues i dilata des de fa anys un acord de redistribució equilibrada de l’alumnat vulnerable, que ja tenen a altres ciutats de les Balears?

— Palma és el bessó, perquè mou molts alumnes i té una oferta àmplia de pública i concertada. Això complica molt un acord d’escolarització, perquè han de consensuar més parts. Independentment, s’ha de reconèixer que a la ciutat hi ha moltes escoles concertades a barriades on fan una funció social imprescindible.

A Palma hi ha centres públics amb infants vulnerables, com el CEIP Escola Graduada, que a menys de 10 minuts té una concertada, Sant Francesc, amb un alumnat de classe mitjana-alta.

— Crec que tant l’Escola Graduada com els CC Sant Agustí i Sant Francesc tenen un alumnat molt divers. Fa uns anys potser hi havia més diferències, però ara no. Els menors no acompanyats i els nouvinguts no només van als centres públics sinó també als concertats, on necessiten mesures de suport. La concertació no et permet triar l’alumnat, sinó que tens el que et toca i punt. Durant el curs, els alumnes que arriben es distribueixen entre els centres de la ciutat, siguin públics o concertats

Vàreu dir que compliríeu l’Acord Marc educatiu. És compatible el Pla pilot de lliure elecció de llengua amb el punt 20 de l’acord, que parla d'un Pla de xoc per al català i de crear un servei de normalització lingüística?

—  El servei està creat i fa una gran feina. Ha assumit la gestió del programa Viu la cultura, que és molt important. A banda, hi haurà projectes lingüístics i culturals que s’aniran presentant. Hem ampliat les hores de dinamització lingüística a Primària i les de PALIC [Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural] a Secundària. Sé que no agrada a molta gent que ho digui, però posarem PALIC a la concertada, perquè també rep nouvinguts que necessiten una feina prèvia d’adaptació. Pel que fa al Pla, és voluntari i compleix la normativa.

Em podríeu dir el nom de cinc centres educatius on el claustre us hagi dit que l’alumnat té millor competència en català que en castellà? I quants us han transmès el contrari?

— No he parlat amb els claustres directament del nivell de l’alumnat, de si és millor en català que en castellà. Les competències en català, castellà, anglès i matemàtiques no són bones, i per això hem creat els nous currículums educatius, per veure si podem revertir la situació. És clar que el català necessita un suport extra, i per això hi ha el PALIC i hi posam recursos. El tema de l’exempció del català als docents és per a places de molt difícil cobertura, aquelles de les quals ningú s’ha presentat a les oposicions. El català no serà un requisit previ, però sí posterior. Es tracta de no tallar les cames a cap possible aspirant.

Salut va eximir del català determinades places de difícil cobertura i ara ja costa trobar sanitaris catalanoparlants. És aquest el futur del sistema educatiu?

— No, i rotundament, no. Tenim una sèrie d’especialitats per a les quals costa trobar gent, però a la resta no. Tenim molt clar que els docents han de conèixer i dominar la llengua pròpia per poder-la ensenyar.

Per a molts, l’escola és el darrer bastió on els infants aprenen el català.

— Si, l’escola és el darrer bastió del català, però el domini o ús que en faci un alumne no depèn només de l’escola sinó també de la societat. Nosaltres podem posar-hi recursos i ajudar, però la solució completa no la pot donar la Conselleria.

Per què creïs que l’escola pública ha donat l’esquena al Pla de llengua per segon any? Us ho esperàveu?

— Els projectes lingüístics i educatius dels centres públics són molt clars en un sentit, i per això els claustres han cregut convenient no sumar-s’hi. Estic content que no s’hi hagin adherit, i content dels concertats que han decidit que el Pla s’adaptava al seu funcionament. L’autonomia de centre ha funcionat.

En algun moment el Pla deixarà de ser voluntari i s’imposarà?

— És pilot, voluntari i té una data de caducitat. Després s’avaluarà. Actualment, tenim clara la normativa lingüística vigent i no se’n toca ni una coma. És un pla voluntari i prou. El Decret de mínims està blindat, com també la Llei de normalització lingüística i la Llei balear d’educació (LEIB). El retoc de la LEIB [per introduir el castellà com a vehicular] s'ha fet als principis rectors, no es mou res més. Els centres educatius que vulguin podran continuar-ho fent tot en català.

  Quants anys caldrà esperar perquè tots els centres educatius de les Balears tinguin uns mínims de confort tèrmic?

— No podem dir-ne un termini, però hi feim feina. Treballam en l’estudi dels centres de la segona fase del Pla pilot de climatització i intervenint en els de la primera. Si anam fent obres i, en aquells centres que no calgui una intervenció grossa, els ajuntaments ens poden ajudar a climatitzar-los, per ventura farem més via, com per exemple passarà ara a Sant Antoni de Portmany.

 Què teniu a dir als experts que asseguren que a les Balears hi ha centres educatius que no compleixen la LOMLOE?

— Tenim un departament d’Inspecció Educativa que és el responsable de fer complir la normativa estatal i l’autonòmica. Si hi ha centres que no la compleixen, que ens ho diguin i inspecció hi actuarà. La LOMLOE no és la nostra llei, no creim que solucioni els problemes educatius d’Espanya, però l’hem de respectar. Intentam pal·liar les mancances de la llei a través dels currículums, com han fet altres comunitats autònomes, tant del PP com del PSOE.

I als que diuen que hi ha centres que no compleixen el Decret de mínims i docents que no respecten els projectes lingüístics?

— Si hi ha un incompliment i es denuncia, hi actuarem, però necessitam que ens ho diguin. Vàrem tenir un cas a un centre públic de les Balears: ens varen avisar que s'incomplia el projecte lingüístic i hi vàrem intervenir.

Com pot ser que a les Balears, una de les regions amb més fracàs escolar i més població sense cap titulació, l’oferta d’FP no pugui assumir la demanda i no s'adeqüi al mercat?

— És un problema greu que vaig viure com a tutor. Hi ha alumnes que volen estudiar especialitats que el mercat no demanda. Hem ampliat l’oferta educativa als cicles més sol·licitats, que són els sanitaris, els informàtics, etc. Però sempre hi ha llistes d’espera. En canvi, hi ha altres cicles que tenen una demanda minsa. Continuarem ampliant l'oferta, en l’aposta per combatre l’abandonament escolar a través de l’FP. Hem d’aconseguir assumir 10.000 alumnes més.