L'escola concertada només rep el 18% dels alumnes estrangers de Primària

PalmaL’escola concertada té els mateixos drets i deures que la pública, perquè ambdues es mantenen amb doblers de tota la ciutadania. D’ençà que el conseller d’Educació, Antoni Vera, va accedir al càrrec, aquest ha estat un dels mantres que més ha repetit per justificar les millores de les dotacions dels concertats, tant econòmiques, com de personal docent i de suport. Ara bé, amb les dades a la mà, les realitats socials dels centres públics i dels concertats disten de ser semblants. Segons les xifres que consten a l’Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2024, elaborat pel Consell Escolar de les Illes Balears, les escoles públiques concentren a Primària el 67,9% (10.785) dels alumnes d’origen estranger, enfront del 18,6% (2.788) que acullen les privades-concertades. La resta es matriculen als centres privats. Entre el curs 2018-2019 i el 2022-2023 l'escola pública va sumar 800 alumnes d’aquest perfil, enfront dels 228 de la concertada. S’ha de tenir en compte que aquests infants, en molts de casos, tenen un perfil socioeconòmic vulnerable. Només en el primer trimestre de l'actual curs a les Balears s'han matriculat fora de termini 2.828 alumnes nouvinguts, una xifra superior a la dels dos anys precedents.

La distribució desigual es repeteix en totes les etapes. A Infantil, els centres públics tenien el 2022-2023 un total de 4.507 infants estrangers, mentre que a la concertada eren 1.301. De nou, la progressió dels darrers anys ha estat diferent. La pública n’ha sumat 247 i la concertada, 125. A l’etapa d’ESO es manté la mateixa desigualtat: 5.990 a la pública i 1.748 a la concertada, amb una variació des del 2018-2019 de 945 i 238 alumnes estrangers, respectivament.

Hi ha escoles concertades que, per la zona on s’ubiquen, sí que tenen una major proporció d’alumnes d’aquest perfil i fan feina amb l’escola pública per afavorir la seva inclusió dins el sistema educatiu. Així passa, per exemple, amb tots els centres que hi ha a les zones vulnerables de Palma i a bona part dels de la Part Forana. Per intentar contribuir al repartiment equitatiu de l’alumnat estranger i vulnerable, la Conselleria d’Educació del Pacte va posar en marxa els acords d’escolarització equilibrada. El pla consisteix en el fet que els centres públics i concertats es posen d’acord per redistribuir la vulnerabilitat, i així evitar que hi hagi escoles gueto, en funció de la tipologia d’alumnat que tenen.

Als pobles, sí, però a Palma, no

Segons va indicar aquest dimarts el conseller d’Educació, Antoni Vera, actualment tenen un acord d'aquest perfil les escoles públiques i concertades d'Inca, Manacor, Felanitx, sa Pobla, Campos, Alcúdia, Muro, Santanyí, Porreres, Eivissa i Sant Antoni de Portmany. Crida l’atenció que Palma, que ja s’acosta als 500.000 habitants i on, per tant, hi ha més centres educatius i alumnes, no tingui un protocol semblant. “En aquests moments, a Ciutat, encara no, perquè ens hem de posar tots d’acord. Ara com ara, no està damunt la taula. Ens hem d’asseure tots i l’Administració ha de fer d’àrbitre. És una ciutat grossa i és més complicat. Ara per ara, no, però més endavant en parlarem”, va dir el conseller en ser preguntat per l'ARA Balears quan explicava el procés d’escolarització del curs 2025-2026. Ara bé, fonts de la Conselleria d’Educació del Pacte d'esquerres asseguren que, malgrat que es va intentar per tots els camins aconseguir un pacte equilibrat a Palma, no es va aconseguir. “Sempre n’hi havia que posaven pegues. En el fons, sempre vàrem pensar que a les escoles de certes zones de Palma no els interessava l’entesa”, expliquen.

Què fa possible aquest repartiment tan desigual entre els dos tipus de centres sostinguts amb fons públics? El doctor en Pedagogia per la UIB, Pep Lluís Oliver, assenyala que, en primer lloc, bona part de les famílies nouvingudes troben casa a barriades obreres, on la majoria de les places escolars són públiques. Un altre factor dissuasiu són les quotes, suposadament voluntàries, que cobren moltes escoles concertades mensualment, i que fan que famílies amb pocs recursos no les posin com a primeres opcions en la preinscripció. “La concentració de l’alumnat estranger a l’escola pública presenta reptes pedagògics importants. Es diu que fins a un 20% d’alumnes que necessiten suport d’atenció a la diversitat a cada aula és assumible, però hi ha centres públics en què tot l’alumnat és de fora. Falten recursos. I recursos vol dir persones. El sistema s’està dualitzant i anirà a pitjor llevat que l’Administració prengui mesures de repartiment equilibrat dels alumnes”, exposa Oliver.

Queda per veure com impactarà en la distribució dels infants la reducció progressiva de zones d'escolarització a Palma, en el camí cap a la zona única que la Conselleria vol implantar abans d'acabar la legislatura. Aquest fet, lligat al punt per fills d’antics alumnes, afavorirà que les escoles que creen més sentiment de pertinença entre els menors (que solen ser concertades) puguin concentrar sempre les mateixes famílies al llarg dels anys, i deixaran fora les que acabin d'arribar a les Illes.

Inclusió de tots els infants

En alguns centres públics, l’arribada de nouvinguts és pràcticament setmanal. Aquest fet els obliga a tenir un funcionament definit i ràpid per rebre’ls i iniciar el procés d’adaptació a la nova realitat educativa, social i cultural. En els primers mesos, el treball curricular no és la meta: “Hi ha molts d’infants que venen amb un dol migratori gros, n’hi ha que han deixat la seva vida enrere. Per això, al principi, preferim que estiguin a gust, cuidar-los emocionalment i després començar a avançar”, explica Aina Blanco, pedagoga terapèutica al CEIP El Terreno, un centre on prop del 80% de l’alumnat és estranger. Magda Serra, mestra al CEIP Verge de Lluc, confirma l'ànim amb el qual certs alumnes aterren a les Illes: “Un infant em va dir que enyorava les seves joguines”, recorda.