L'arribada d'alumnat nouvingut es va disparar durant el primer trimestre del curs

PalmaL’arribada constant d’alumnes nouvinguts és una de les dificultats a les quals s’enfronta el sistema educatiu de les Balears a l’hora de millorar els resultats acadèmics, juntament amb la manca d’infraestructures i el finançament insuficient. L’arribada de nous estudiants durant el primer trimestre ha batut enguany el rècord dels darrers tres cursos. Durant el primer trimestre se n’han matriculat 2.828, un 20% més respecte dels 2.342 del 2023-2024 i un 22% més en comparació amb els 2.316 del 2022-2023. L'IES Emili Darder n'és un exemple. Una docent d'aquest institut assenyala que varen començar amb ràtios de 22 alumnes per aula a ESO, mentre que ara en tenen entre 23 i 25 per les noves incorporacions.

En alguns centres l’arribada de nouvinguts és pràcticament setmanal. Davant d'aquesta situació, els docents han de tenir un funcionament definit i ràpid per rebre’ls i iniciar el procés d’adaptació a la nova realitat. La feina purament curricular no és l'objectiu dels primers mesos. “Hi ha molts d’infants que venen amb un dol migratori gros, n’hi ha que han deixat la seva vida enrere. Per això, preferim que al principi estiguin a gust, cuidar-los emocionalment i després començar a avançar”, explica Aina Blanco, pedagoga terapèutica al CEIP El Terreno, un centre on prop del 80% de l’alumnat és estranger.

Els instituts disposen del Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC), durant el qual els alumnes en procés d’aprendre la llengua surten de l’aula i participen en formacions intensives al llarg de la setmana. A l’IES Can Peu Blanc, un centre que té entre un 30% i un 40% d’estrangers, el PALIC atén prop de 40 alumnes distribuïts en quatre grups. “Es fa molta feina perquè parlin i perquè sentin el català. També feim sortides per sa Pobla, perquè la idea és que socialitzin i coneguin l’entorn on viuen”, explica Magda Juan, professora del departament de Català i responsable del PALIC. “Feim el que podem”, diu, i assegura que al pati el català és de cada vegada més residual. Juan també valora la feina de la dinamitzadora lingüística, que fa classes de reforç de català els dematins.

Impacte en els resultats

Les dinàmiques demogràfiques que regeixen l’educació a les Illes compliquen molt les comparacions amb altres comunitats autònomes. Les Balears guanyen alumnes, mentre que comunitats de l’Espanya buida tenen millors resultats, però perden alumnes i tenen un nombre de nouvinguts substancialment inferior.

A la darrera edició de les proves PISA els alumnes illencs varen retrocedir 12 punts en competència matemàtica; 7, en lectora, i 2, en científica, un poc per damunt de la mitjana espanyola. Però el nivell dels estudiants illencs ha millorat en comparació amb la convocatòria de 2009, mentre que el d'altres territoris espanyols i de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) s’ha ressentit. Des de llavors, els illencs han pujat 7, 15 i 19 punts, respectivament, en les disciplines estudiades, mentre que els espanyols n’han baixat 10, 7 i 3 i els de l’OCDE (que agrupa 38 països), 24, 17 i 16, respectivament.

Cal tenir present una altra variable. Segons consta a l’informe de l’Institut per a l’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que desglossa les dades dels estudiants de les Illes a aquestes proves internacionals, els alumnes catalanoparlants treuen un curs d’avantatge als que són castellanoparlants i dos als estrangers. Val a dir que l’organització de les PISA considera que 20 punts equivalen als coneixements adquirits en un any acadèmic, i els catalanoparlants en treuen 26 més que els castellanoparlants en competència matemàtica; 21, en comprensió lectora, i 23, en destresa científica. En relació amb els estrangers, les diferències augmenten a 43 punts, 44 i 46, respectivament.