Indignació dels docents amb les oposicions al maig: “Demanaré una baixa per estudiar”

Palma“Tots els desgraciats que feim classe a segon de Batxillerat durem els exàmens a corregir a en Vera”. Frases com aquesta corren en les darreres hores per grups de WhatsApp de docents. En aquest cas, l'autora és una professora de Ciències Socials que enguany es presenta a les oposicions i que no amaga la ràbia per la decisió de la Conselleria d’Educació d’avançar les proves al maig, un mes abans del que era habitual. L'altra opció era fer-les a l'octubre, amb l'inconvenient que els aprovats ja s'incorporaven al curs 2027-2028.

El canvi de calendari ha caigut com una dutxa d’aigua freda entre centenars de docents que fa mesos —i, en molts casos, anys— que preparen el procés selectiu. Per a la majoria, el juny era el darrer tram d’una cursa de fons; el maig, en canvi, és encara de ple rendiment als centres: avaluacions finals, recuperacions, sortides, memòries i tancament de programacions. “Ens han canviat les regles del joc a mig partit”, lamenta un professor de Secundària amb més d’una dècada d’experiència com a interí. “Cada dia compta, i ens n’han llevat trenta de cop”. També hi ha crítiques per als sindicats de la Mesa, que es van aixecar i que van permetre que la Conselleria triàs la data més immediata. "Els sindicats s'han aixecat i se n'han anat en lloc de triar l'opció de fer les proves a l'octubre, que és el resultat que ha sortit a les enquestes que ells mateixos han fet. No sé per què les fan, si després no respecten el vot majoritari. Gràcies, sindicats. Us saluda una opositora que esperarà un any sencer per presentar-se", diu una altra professora.

El malestar no és només pel mes perdut, sinó per les condicions en què s’haurà d’afrontar. Molts opositors fan feina com a interins o a centres concertats. Estudien els horabaixes, els caps de setmana i festius, sovint conciliant amb càrregues familiars. “Preparar unes oposicions és una feinada titànica”, diu un pedagog terapèutic mallorquí que també s’hi presenta. “Dorms menys, vius amb el cap dins la programació i els temes. I ara, a sobre, ens demanen que comprimim el tram final. Després diran que ha suspès massa gent”.

A les aules, el temor és que el calendari acabi impactant en el dia a dia dels centres. “Maig és el mes més delicat del curs. Tens els alumnes nerviosos, els exàmens finals, la pressió de les notes… Si hi afegeixes docents amb una oposició a tocar, el còctel és explosiu”, adverteix una professora de Llengua Catalana que prefereix mantenir l’anonimat. Alguns claustres ja parlen d’un escenari complicat, amb peticions de dies d’assumptes propis, reduccions de càrrega puntuals o, fins i tot, baixes mèdiques per poder afrontar la recta final d’estudi. “No és una amenaça, és una realitat previsible”, diu un mestre que ha format part de tribunals en quatre ocasions. “La pressió és enorme i el sistema no està pensat per compatibilitzar-ho tot”, afegeix. De fet, hi ha gent que ho té clar. Estudiar és el primer: "Me n'aniré al metge i demanaré una baixa per tenir temps per estudiar", afirma una interina novella que afirma que, si no li donen la baixa, renunciarà a la plaça. "Em penalitzaran, però si tot va bé, l'any que ve seré funcionària de carrera. Tant m'és si em treuen de la llista d'interins", diu.

Entre els opositors més veterans, la decisió es llegeix com una aposta arriscada. “Això és una trituradora”, deixa anar una professora de Matemàtiques mallorquina. “Si volien fer una tria silenciosa, ho han aconseguit. Hi haurà gent que no arribarà en condicions òptimes”, afegeix. D'altres hi veuen un moviment estrictament organitzatiu, cosa que la Conselleria ha defensat en tot moment. “L’objectiu és tenir totes les places cobertes al setembre i, d’acord, és legítim”, admet una professora d’FP. “Però el cost el pagam nosaltres i, indirectament, els centres. No es pot parlar de qualitat educativa mentre s’estreny el calendari al límit”, opina.

D'esquena al professorat

La indignació també té a veure amb la percepció que la decisió s’ha pres sense tenir en compte el professorat. “Ens demanen vocació, innovació, estabilitat emocional… però quan toca decidir, ningú no pensa en les condicions reals en què ens jugam la plaça”, critica una mestra d’Infantil. “No és només un mes menys. És la sensació que som una peça més que es mou al tauler”.

Mentrestant, el debat s’intensifica als passadissos dels instituts. Alguns directors reconeixen que el maig pot esdevenir un mes especialment tens si coincideixen els exàmens oficials amb la preparació de les oposicions. “El sistema educatiu ja funciona al límit a final de curs. Afegir-hi aquesta pressió és jugar amb foc”, apunta un membre d’un equip directiu de la serra de Tramuntana. La paraula que més es repeteix entre els opositors és “angoixa”. No tant per la dificultat intrínseca dels exàmens —que ningú no discuteix— com per la sensació d’haver perdut el control del temps. “Ens han regalat un mes d’estrès”, resumeix amb ironia amarga una docent. “I després ens demanaran serenor dins l’aula”, continua.

La Conselleria defensa que l’avançament permetrà agilitzar el procés i garantir estabilitat a l’inici del curs vinent. Però entre els aspirants la lectura és una altra: que el calendari, lluny de pacificar el sistema, pot tensar-lo encara més en el moment més sensible de l’any acadèmic. I que, si enguany augmenta el nombre de suspesos (que ja era alt al juny), el debat no girarà només entorn del nivell dels opositors, sinó també del temps que se’ls va concedir per demostrar-lo. Mentrestant, un any més, els opositors tornaran a presentar-se a les proves amb temaris dels 90 i de principis dels 2000, temaris en què no es parla d'internet, però sí del disquet.