Educació regularà la presència de voluntaris dins els centres educatius
Les activitats hauran d’estar canalitzades per entitats acreditades, amb objectius pedagògics definits i sense substituir les funcions del personal
PalmaLa Conselleria d’Educació regularà la presència de voluntaris dins els centres educatius a través de les entitats que integren la Plataforma de Voluntariat de les Illes Balears. La iniciativa, que va ser presentada recentment als orientadors educatius, pretén establir un marc comú perquè la participació de persones voluntàries als centres es desenvolupi amb criteris pedagògics, organitzatius i legals clarament definits.
Segons la documentació de la Conselleria, qualsevol col·laboració amb escoles i instituts s’haurà de canalitzar obligatòriament a través d’entitats inscrites al cens autonòmic de voluntariat. A més, totes les activitats hauran de tenir un caràcter estrictament altruista i no remunerat. D'aquesta manera, es podrà garantir la supervisió de les iniciatives i evitar situacions irregulars o actuacions descoordinades dins els centres educatius.
El document també estableix que cada projecte haurà de definir amb precisió els objectius educatius i socials que persegueix, a més de les activitats concretes que s'hi duran a terme, els límits d’actuació dels voluntaris i els mecanismes de coordinació i seguiment. La Conselleria insisteix especialment en el fet que la participació de persones voluntàries no podrà substituir, en cap cas, les funcions pròpies dels professionals dels centres educatius, ni interferir en les tasques docents o d’atenció especialitzada.
Competències transversals
La proposta s’emmarca dins la metodologia d’Aprenentatge-Servei (ApS), un model pedagògic que combina els aprenentatges curriculars i competencials amb accions de servei real a la comunitat. L’objectiu és que l’alumnat aprengui a partir de l’experiència pràctica i del compromís amb l’entorn social, tot desenvolupant competències acadèmiques, socials i cíviques. Segons la presentació mostrada als orientadors, aquesta metodologia cerca que els estudiants no només assimilin continguts teòrics, sinó que també participin activament en la resolució de necessitats socials reals. Això implica treballar habilitats com la cooperació, l’empatia, la comunicació, el treball en equip i la responsabilitat col·lectiva.
Entre els exemples de projectes que es podrien impulsar hi ha iniciatives de suport a persones i col·lectius vulnerables. La Conselleria cita, per exemple, activitats d’acompanyament a persones grans i visites a residències, que permetrien “treballar la llengua, la memòria històrica i les habilitats socials, alhora que es combat la soledat no desitjada”. Aquest tipus de projectes, segons el departament educatiu, permeten establir vincles intergeneracionals i reforçar la sensibilització social de l’alumnat.
Altres iniciatives estarien relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat. El document inclou exemples com campanyes contra el malbaratament alimentari, projectes de neteja i recuperació d’espais naturals o urbans i activitats de conscienciació ecològica. També es proposen campanyes de promoció de les donacions de sang, tallers de primers auxilis i accions de sensibilització contra el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació.
Impactes reals
La Conselleria considera que aquestes activitats permeten connectar els aprenentatges escolars amb problemes i necessitats reals del territori. Així, l’alumnat pot aplicar coneixements adquirits a l’aula en contextos pràctics i, al mateix temps, prendre consciència del seu paper dins la comunitat.
En tots aquests projectes hi hauran de participar diferents actors: els estudiants, els equips docents, els centres educatius, les entitats socials i de voluntariat i la comunitat, que serà la destinatària final del servei. La coordinació entre tots aquests agents és considerada clau perquè les iniciatives tinguin un impacte educatiu i social efectiu. Els objectius generals del model són “desenvolupar competències acadèmiques i socials, fomentar una ciutadania activa i els valors democràtics, i donar resposta a necessitats reals del territori”.
El document també especifica quines activitats no es poden considerar ApS. Així, remarca que aquesta metodologia no pot reduir-se a accions puntuals de voluntariat desvinculades del currículum educatiu, ni tampoc a pràctiques professionals encobertes. Igualment, subratlla que no es tracta únicament d’organitzar activitats solidàries, sinó d’integrar-les dins un procés pedagògic estructurat i amb objectius d’aprenentatge definits. “És aprendre i servir amb sentit educatiu”, diu la presentació elaborada per la Conselleria.