Un dels millors de la Selectivitat, sobre el nou Batxillerat d'elit: "No tinc clar si m'hagués ajudat amb les notes"
Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries, va treure una de les notes més altes a l'edició del 2025, amb un 9,35
Palma“Com a estudiant que he passat per Batxillerat i Selectivitat i sap la pressió que hi ha per treure bona nota, trob que aquest Batxillerat d'Excel·lència és una bona idea, sobretot pel que fa a aprendre i ampliar coneixements. Tenir l'opció d'aprofundir amb les assignatures, fer pràctiques de laboratori o tenir la facilitat de fer una doble modalitat és una oportunitat que t'enriqueix molt i et pot obrir més portes de cara al futur universitari, cosa que a mi m'hagués agradat tenir en el seu moment”, explica Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries i amb una de les millors notes de la Selectivitat del 2025 (9,35 sense ponderar).
Ara bé, també hi veig un “sí, però”. “El Batxillerat, i sobretot segon, és una etapa superintensa de per si. Si vols treure notes altes per entrar a la carrera que vols, la pressió ja és enorme. Per açò, no tinc molt clar si ficar més ampliació i més canya m'hagués ajudat gaire pel que fa a notes, o si fins i tot podria estressar encara més als alumnes. En resum: a escala de coneixements i de formació em sembla una idea fantàstica, però s'haurà de veure com conviu tota aquesta exigència extra amb la necessitat de treure una nota de tall ben alta per a la universitat”, afegeix.
Risc de segregació
La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats per crear un itinerari de Batxillerat d’Excel·lència per al curs 2026-2027 ha obert el debat entre qui la veu com una aposta pel talent i qui alerta d’un possible risc de segregació. En aquest segon bloc, les veus crítiques del món educatiu són clares. Diversos pedagogs i docents alerten que el model pot consolidar una “educació a dues velocitats segregadora”, separant l’alumnat segons rendiment i no segons necessitats educatives, cosa que consideren contrària al principi d’inclusió. També adverteixen que la sortida d’estudiants amb millors resultats dels centres ordinaris pot empobrir les aules, ja que es perden referents positius i es modifica la dinàmica d’aprenentatge dels grups.
A més, alguns experts qüestionen que agrupar només alumnat d’alt rendiment millori realment els resultats, i apunten que pot incrementar la pressió i la competitivitat en una etapa ja molt exigent. Finalment, també es posa en dubte l’equitat del sistema d’accés, ja que les proves i requisits podrien afavorir estudiants amb més recursos o preparació prèvia, ampliant desigualtats en lloc de reduir-les.