El Col·legi de Docents demana frenar el pas de GestIB a Llull i reforçar el sistema propi de gestió educativa
L'organisme considera que el sistema actual és estratègic i advoca per evitar la dependència d’una gran corporació privada externa
PalmaLa substitució del sistema de gestió educativa a les Illes Balears ha obert un debat de fons sobre el paper de les grans corporacions privades en infraestructures públiques essencials. El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears ha expressat la “preocupació davant el procés de substitució que duu a terme la Conselleria d’Educació i Universitats” en relació amb el canvi de la plataforma de gestió acadèmica GestIB per una nova solució anomenada Llull, derivada de Séneca i adjudicada mitjançant contracte públic a la corporació privada Ayesa. En aquest context, el col·lectiu docent alerta especialment del risc de dependència tecnològica de grans actors externs en la gestió de dades educatives delicades.
GestIB, segons el Col·legi, no és només una eina administrativa, sinó una infraestructura central del funcionament quotidià dels centres educatius. A través d’aquesta plataforma, equips directius, professorat i famílies gestionen incidències, comunicacions internes, avaluacions, assistència, qualificacions, informes i tota la informació acadèmica de l’alumnat. El sistema també integra procediments normatius i organitzatius que permeten coordinar el dia a dia dels centres, des de la planificació docent fins a la relació amb les famílies i la tramitació administrativa.
El comunicat subratlla que aquesta plataforma ha estat “creada, mantinguda i millorada per personal tècnic directament vinculat a l’Administració educativa”, fet que ha permès una adaptació progressiva a les necessitats reals dels centres. En aquest sentit, es destaca que els usuaris poden comunicar incidències, suggeriments o necessitats emergents directament a un equip tècnic proper, amb capacitat per implementar millores o corregir errors en terminis raonables.
Aquesta proximitat entre desenvolupament tecnològic i realitat educativa ha estat, segons el Col·legi, un dels principals actius del sistema. Ha permès una resposta ràpida a problemes operatius i una evolució contínua de la plataforma en funció de l’experiència real dels centres, la qual cosa consolida el GestIB com una eina profundament integrada en el funcionament del sistema educatiu balear.
Un model de dècades
La substitució de la plataforma, però, genera incertesa. El Col·legi adverteix que “qualsevol migració d’un sistema de gestió acadèmica que acumula dècades de dades, procediments i integracions és una operació extremadament complexa i delicada”, i alerta de possibles riscos com pèrdua de funcionalitats, incompatibilitats i interrupcions del servei en un sistema especialment delicat.
Més enllà de la dimensió tècnica, el comunicat situa el debat en el terreny de la sobirania digital. En paraules de l’entitat, es tracta d’un debat sobre “sobirania tecnològica i capacitat d’autogestió pública”, especialment rellevant perquè “les dades educatives són dades especialment delicades” que afecten menors d’edat i processos educatius clau.
El text també contextualitza aquesta preocupació dins les tendències europees, on s’impulsa l’“autonomia estratègica digital” i la reducció de dependències tecnològiques en serveis públics. En aquest sentit, recorda que països com França i Alemanya han reforçat polítiques de control institucional sobre infraestructures digitals crítiques.
Finalment, el Col·legi conclou que la infraestructura tecnològica educativa hauria d'estar sota control públic directe, i defensa “reforçar, modernitzar i continuar desenvolupant GestIB amb equips propis”. Per tot això, demana a la Conselleria que “reconsideri el procés d’externalització tecnològica” i aturi la migració cap a la nova plataforma i prioritzi una estratègia basada en “servei públic, sobirania tecnològica i autonomia institucional”.