El català torna a ser l'opció majoritària de les famílies, però perd força per segon any consecutiu
Mallorca, Menorca i Formentera superen el 80% d'elecció del català, mentre que a Eivissa la diferència amb el castellà es redueix a poc més de sis punts
PalmaLa majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.
7.618 famílies han completat la matrícula als centres públics i concertats. Les xifres suposen una nova disminució del pes del català com a llengua de primer ensenyament. El curs passat, aquesta opció va ser escollida pel 80,52% de les famílies, mentre que el 2024 el percentatge arribava al 83%. En dos anys, per tant, el suport al català ha retrocedit 4,5 punts percentuals.
Eivissa i la resta: un abisme
Mallorca continua essent l'illa amb més matrícules i també on el català manté una clara majoria. De les 5.942 famílies que han formalitzat la inscripció, el 81,8% han triat aquesta llengua i el 18,1% el castellà. A Menorca, el català continua sent l'opció pràcticament hegemònica. De les 583 matrícules registrades, 523 famílies (89,7%) l'han seleccionat com a primera llengua d'ensenyament, mentre que 60 (10,3%) han optat pel castellà.
La situació més catastròfica per el català es dona a Eivissa. De les 1.036 matrícules formalitzades, el 53,3% de les famílies han escollit el català i el 46,7% el castellà, una diferència de poc més de sis punts percentuals. A Formentera, finalment, de les 57 matrícules registrades, 47 famílies (82,5%) han triat el català i 10 (17,5%) el castellà.