La batalla per l'escola pública es lliura també contra l'avenç de la concertada

PalmaLa comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

Vicenç Garcia, de l'STEI, coincideix a reclamar que la xarxa pública sigui la prioritat, tot i defensar la continuïtat de la concertada. “L’escola concertada és necessària, sí. Però la inversió ha de ser sempre a favor de l’escola pública, no de la concertada”, afirma. El sindicat considera que la concertada hauria de tenir un paper complementari i planteja que, a llarg termini, els seus professionals s’incorporin a la xarxa pública, a mesura que aquesta deixi places lliures per jubilació dels seus docents.

La concertada reclama estabilitat

Les cooperatives educatives, en canvi, defensen el model actual. Kiko López, president de la sectorial d’Ensenyament d’UCTAIB, recorda que hi ha “dues vies d’escolarització, la pública i la concertada” i reclama que els centres concertats puguin mantenir els seus projectes educatius. Segons López, una cooperativa concertada pot arribar a escolaritzar 8.000 alumnes i necessita anys d’estabilitat per desenvolupar el seu projecte.

El debat deixa dues visions enfrontades: mentre FAPA alerta d’una deriva clara cap a la privatització i l’STEI reclama prioritzar la pública sense menystenir la concertada, les cooperatives reivindiquen la convivència de les dues xarxes.