“Ens han robat 19 dies de classe”: aules buides i malestar pel final avançat de 1r de Batxillerat

PalmaL’avançament dels exàmens finals i del tancament de les actes d’avaluació de primer de Batxillerat ha alterat el final de curs als instituts de les Balears i ha obert un debat creixent entre docents, famílies i alumnes sobre el sentit real que tindrà ara el mes de juny. La decisió de la Conselleria d’Educació —que fixa el tancament de les notes ordinàries abans del 5 de juny i manté les classes fins al dia 19— pretenia reorganitzar el calendari, avançar les recuperacions i destinar les setmanes posteriors tant a l’acompanyament de l’alumnat amb assignatures pendents com al manteniment de l’activitat lectiva amb els estudiants aprovats. Però, sobre el terreny, la percepció majoritària és una altra: s'ha disparat l'absentisme i s'ha perdut temps efectiu d'aprenentatge.

La Federació de Famílies de Mallorca (FAPA) ha estat una de les veus més crítiques amb el desplegament de la mesura. El president, Xavier Ferriol, alerta que el canvi ha tingut efectes directes sobre l’organització interna dels centres i la disponibilitat real de professorat. En aquest sentit, assenyala que “han llevat hores de permanència als docents, fet que provoca manca de professorat. A banda d'això, durant les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) hi ha docents que donen suport in situ fent de revisors i no es troben disponibles als centres”.

Ferriol afegeix que aquesta acumulació de tasques i absències genera un efecte dominó que impacta directament en el funcionament de les aules. Segons explica, “hi ha centres que han destinat dos dies a les reclamacions dels suspesos de primer de Batxillerat, cosa que suposa dos dies més sense classe. Alguns docents també són a les PAU i no han pogut atendre les reclamacions. La queixa dels alumnes és que es troben amb l'absència de docents i companys a les aules”.

A classe fins dia 19 (damunt els papers)

Des del punt de vista normatiu i en resposta a les famílies, la Conselleria d’Educació defensa que el calendari és clar i no deixa marge a interpretacions. Recorda que les instruccions del curs estableixen que les activitats lectives s’han de mantenir fins al 19 de juny i que l’assistència és obligatòria fins llavors. També insisteix que el període entre l’avaluació ordinària i el final de curs ha de continuar tenint contingut educatiu, amb reforç, tutories i orientació. “Les instruccions vigents defineixen de manera clara el caràcter plenament lectiu d’aquest període”, sosté l’Administració, que també assegura que els centres “disposen del personal docent necessari per garantir el desenvolupament normal de les classes fins a la finalització del curs”.

Però la realitat que descriuen molts docents i equips directius és més irregular. A l’IES Sineu, la professora Tonina Siquier resumeix el malestar amb contundència: “Vàrem acabar dimarts 2 de juny. Concloure el temari és una broma, perquè és del tot impossible, més enllà de qualsevol realitat. Ens han robat 19 dies de curs. No té cap sentit”, lamenta.

Segons explica, la desconnexió de part de l’alumnat és evident i afecta també les recuperacions. “El que s’observa és que els alumnes amb tres, quatre o cinc suspensos no pensen anar a la recuperació de finals de juny, perquè ja han abandonat”, assenyala, mentre admet que només els casos amb poques assignatures pendents intenten mantenir el ritme, perquè amb tres setmanes no hi ha temps per recuperar. Aquesta situació es repeteix en altres centres. A l’IES Santa Margalida, la professora Marina Llobera explica que el canvi s’ha introduït sense marge d’adaptació: “Ens varen canviar les regles del joc amb el curs ja començat”. Això ha obligat a retallar continguts: “Amb tres setmanes menys de classe, inevitablement hem hagut de retallar per alguna banda. A més, si ara els alumnes no venen, els podem posar falta, sí, però el seu expedient està tancat i no tindrà cap repercussió”.

Si ja estan aprovats, no van a classe

El problema, coincideixen diversos professors, és la incoherència entre el tancament administratiu de les notes i la continuïtat formal del curs. “Els alumnes han acabat oficialment el curs i el seu expedient acadèmic està tancat. Però, al mateix temps, ens diuen que les sessions lectives encara no han acabat”, lamenta una docent. Aquesta ambigüitat ha tingut efectes directes en l’assistència: “Hi ha molts alumnes que diuen: ‘Jo ja he aprovat aquesta assignatura, ja he fet els exàmens... Quin sentit té venir?’”, diu la professora de Santa Margalida.

En aquest context, el professorat es veu obligat a reorganitzar les sessions. A l’IES Son Pacs, una docent descriu grups reduïts: “L’assistència és irregular. En una classe de 28 alumnes, n’he tengut una quinzena; hi ha hagut sessions en què han estat encara menys, perquè hi ha alumnes que 'juguen' i diuen als pares que ja no hi ha classe”. Això obliga a dividir la feina entre continguts nous i reforç: “He agafat el segle XIX i l’he tornat a fer per repassar amb els suspesos; i amb els que han aprovat he començat ja el segle XX”. El resultat, segons explica, és la sensació de saturació.

La situació també es reflecteix en el comportament de l’alumnat. Una estudiant de l’IES Josep Maria Llompart descriu una sensació de final anticipat: “Percebem que el curs s’ha acabat abans d’hora i que estam perdent hores de classe que encara necessitam, perquè el que no feim, ho arrossegarem a segon”. En canvi, un alumne de l’IES Ramon Llull ha optat per deixar d’anar a classe: “Jo ja no hi vaig. Total, per què hi he d’anar si sembla que el curs ja ha acabat?”. Considera que el nou període postnotes és poc útil: “Ja no és com abans i tampoc t’hi jugues res i, a més, és el que et diuen alguns professors”.

Els equips directius també constaten aquesta tendència. El director de l’IES Ramon Llull, Josep Fillol, resumeix el patró: “L’alumnat està faltant molt: qui està aprovat no assisteix a classe i qui s’ha de presentar a la prova extraordinària quasi no hi compareix”. El centre va concloure el curs de primer el 28 de maig.

Col·lapse de final de curs

La FAPA insisteix que el problema no és només d’organització puntual, sinó de recursos i del funcionament del sistema. Ferriol alerta que la combinació de factors ha agreujat la situació als centres: absències, reorganització d’horaris i saturació del professorat en un moment clau del curs. Enmig d’aquest escenari, la Conselleria manté que el marc normatiu garanteix la continuïtat lectiva fins al final del curs. Però, a peu d’aula, docents i famílies coincideixen en una percepció compartida: els més perjudicats pel canvi són els alumnes, tant els aprovats com els suspesos. Per als darrers, anar a setembre era més útil.