Assetjament escolar: traumes i maltractaments familiars darrere els agressors

PalmaEls casos d’assetjament escolar a les Balears deixen al descobert un panorama complex i canviant, que comença cada vegada més aviat: ja a Primària i fins i tot a Infantil, els centres detecten conductes que es poden considerar intimidació sistemàtica. Les víctimes solen ser alumnes més vulnerables, com els que tenen Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE), dificultats de socialització o problemes familiars. Xavier Ferriol, docent i president de l’associació de famílies FAPA Mallorca, assenyala que, si hi ha un alumne diferent, el maltractament s’hi centra. Així, nins amb baixa autoestima, trastorns de vinculació, espectre autista, els d’altes capacitats i els que no formen part de grups es converteixen en un blanc fàcil, un tema que preocupa FAPA, que cerca aconseguir la implicació assertiva de les famílies quan hi ha un cas.

Les dades dels darrers cursos mostren un augment sostingut i rècord en l’activació de protocols d’assetjament. El curs 2017-2018 es varen obrir 436 protocols, amb 123 casos confirmats; el 2022-2023, varen ser 713 protocols i 384 casos confirmats, el valor més alt fins aleshores; i el curs 2024-2025 s’ha arribat a un rècord de 887 protocols, amb uns 177 casos confirmats, el tercer valor més alt de la sèrie estadística. La majoria dels casos es produeixen a Secundària, però a Primària també n’hi ha un increment, amb el 35,1% dels casos. El curs 2022-2023, el 41,4% dels casos no es va atribuir a cap col·lectiu específic, mentre que el 25,8% va ser a joves NESE. El 12,8% varen ser atacs per l’aspecte físic; el 8,1%, per raons culturals i religioses, i el 5,2%, per LGTBIfòbia.

Maria Garau, psicòloga a l’IES Clara Hammerl, assenyala que “des del primer moment que una família pronuncia la paraula ‘bullying’, s’ha d’actuar-hi”, cosa que reforça la detecció primerenca i la intervenció.

Els agressors no sempre presenten un perfil clar, però sovint són alumnes populars dins la classe, amb capacitat d’influència sobre els companys i, segons Garau, “actuen com a líders, en nom del grup”. Molts tenen problemes personals o emocionals no abordats, i el seu comportament reflecteix manca d’educació emocional, d’habilitats per gestionar conflictes, com també pot evidenciar traumes i maltractaments familiars. En altres casos, l’assetjament ve d’alumnes estables i comença com una burla aparentment inofensiva que es va enquistant i continua fora de l’aula, a través de les xarxes socials.

Observació constant

Els professors i companys estan cada vegada més conscienciats. Els centres educatius han creat canals per detectar i denunciar assetjaments, i sovint són els mateixos alumnes els que alerten sobre conductes preocupants. Javier García, orientador a l’IES Capdepera, explica que amb la visibilització del problema “ara els alumnes tenen confiança de venir i dir: ‘Ei, estam preocupats per aquesta persona.’ Moltes vegades ens n’adonam pels mateixos companys”. Aquest canvi ha permès augmentar la detecció i actuar amb rapidesa abans que els conflictes s’agreugin.

Segons Cristina Navarro, orientadora al CEIP Es Vinyet, els agressors solen arrossegar malestar familiar o social i repeteixen patrons de conducta problemàtics. “Sovint són nins que arrosseguen un patiment; nins en acollida, o víctimes de maltractament”, diu. La intervenció se centra principalment en la víctima, amb un màxim de 13 sessions de psicologia, mentre que els agressors reben menys seguiment individualitzat, cosa que dificulta trencar els patrons conductuals. L’assetjament és majoritàriament psicològic, tot i que a vegades pot tenir manifestacions físiques. Els casos a Infantil, tot i que encara minoritaris, agafen força.

El protocol contra l’assetjament de la Conselleria d’Educació s’estructura en fases: notificació, acolliment i valoració, entrevistes amb la víctima i la família, elaboració de sociograma i reunió amb alumnes ajudants. Després es fan entrevistes amb els agressors i les famílies, segones entrevistes amb la víctima i la seva família, i finalment es poden dur a terme reunions restauratives. Aquesta estructura permet garantir la protecció de la víctima, la responsabilitat de l’agressor i la millora de la convivència dins el centre.

L’educació emocional i la mediació són bàsiques per prevenir conflictes i evitar que les conductes d’assetjament s’arrosseguin. Els centres educatius, també els concertats, fan tallers, hores d’escolta i espais de resolució de conflictes. Ruben Moreno, orientador del CC Es Liceu, destaca que la convivència escolar és clau per al benestar i l’aprenentatge. “Treballam la prevenció de conflictes des de les tutories, fomentant el respecte, l’empatia i la cooperació”, explica. El centre també organitza xerrades i debats amb alumnes i implica la comunitat educativa en el pla de convivència, que cerca protegir la víctima, però també intervenir en l’agressor.

Amb vista al curs vinent, la presència de psicòlegs a les aules s’ampliarà al tercer cicle de Primària (ara ja hi són a Secundària), un canvi que facilitarà la detecció primerenca i la prevenció de situacions de vulnerabilitat. 

L’assetjament és un fenomen complex que combina vulnerabilitat de les víctimes, la violència dels agressors i un entorn cada vegada més conscient. La conjunció de protocols clars, intervenció psicològica, formació de docents i implicació de la comunitat constitueix l’eina per prevenir i abordar els casos, amb l’objectiu de protegir la víctima i garantir la convivència dins i fora dels centres. Els professionals consultats posen el focus en el fet que l’assetjament, tot i que se li diu escolar, en la majoria d’ocasions s’origina i es produeix fora dels centres. És per això que reclamen la implicació ferma de la societat en la lluita contra la xacra del bullying.