Anuncis espectaculars
La imaginativa presidenta Prohens va voler subratllar el solstici d’estiu amb una pluja de projectes i d’inversions realment espectacular. No debades, ja se sap, la Nit de Sant Joan és una nit màgica i enguany no ha calgut esperar els Reis, per repartir “il·lusions”.
La “màgia”, en aquest cas, es concreta en un suposat pla de 3.800 milions d’euros. Un autèntic i prodigiós mana caigut del cel. Per posar en context la xifra, el pressupost 2025 de la comunitat autònoma –aquest que Vox ha pactat “en solitari” amb el PP– ascendeix a 7.469 milions.
El pla es presentà en societat en una cerimònia ben lluïda i amb un vídeo polidíssim titulat Illes en transformació, que inclou tota casta de renders, simulacions, imatges virtuals, recreacions fictícies, localitzacions imaginàries... al servei d’una narrativa visual que conjura el futur.
Unes inspiradores imatges de la serra de Tramuntana –on, per cert, ara quedaran amnistiades les il·legalitats urbanístiques fins i tot en espais protegits– i una musiqueta seductora, acompanyen l’anunci de totes les benediccions que cauran sobre el país, subratllades per una finíssima retòrica: inversió històrica, fita sense precedents, mirada al futur...
La presidenta liderà l’esdeveniment amb l’eloqüència i la gesticulació que li són pròpies, però amb la flamígera intensitat que reserva per a les grans ocasions. El guió no amagava gaires sorpreses i tirava, com sempre, del conegut “argumentari genovès”: “els altres ho fan fatal”, “la desgràcia dels vuit anys anteriors”, “la culpa és de Madrid” (de Pedro Sánchez, clar, no de la balança fiscal), “sort que ara ho arreglarem”, “el país es mereix una presidenta com jo”...
L’episodi va tenir una gran cobertura mediàtica i alguns mitjans, fins i tot, dedicaren els dies successius a presentar els mateixos projectes i les mateixes xifres sota diferents enfocaments: ara per sectors, ara per illes, ara per pobles, ara per ordre alfabètic... No els ho podem retreure, ho han après directament de la presidenta.
De sorpreses, ja hem dit que no n’hi va haver, un petit hàndicap en una presentació, tot s’ha de dir. La cosa tenia un aire un poc gastat. En part per haver apostat una vegada més per la tradicional posada en escena popular –“llir entre cards” damunt cadafal blau marí i fons d’atzur en el display habitual–, i en part perquè tots els projectes ja havien estat presentats i representats unes quantes vegades, i no hi havia la més mínima primícia. Més enllà de la xifra màgica, clar, que qualcú ha tengut la feina de calcular i recalcular, ara així, ara aixà.
Reconec que la meva “inversió sense precedents” favorita és la d’Educació: 600 milions d’euros, 77 centres nous, 60 ampliacions, 158 reformes i la creació de 1.554 places de 0 a 3 anys. Aquest hipotètic Pla d’Infraestructures Educatives ja s’havia presentat pomposament –amb cadafal i fons d’atzur, naturalment– fa just un any. No són uns altres 600 milions. Són els mateixos 600 milions. Inexistents, per cert.
L’exercici consisteix bàsicament a imaginar infraestructures, conjecturar inversions, inventar planificacions fictícies, dibuixar mapes inversemblants amb molts de puntets... i, sobretot, assegurar-se que tot sigui a 10, 15 o 20 anys vista, de manera que no s’hagi de respondre mai pel flagrant incompliment.
A Educació es prefigura un futur de xifres fabuloses per d’aquí a 10 o 20 anys. La realitat, però, a l’equador de la legislatura, és més aviat precària: tancament de l’IES Politècnic, 900 alumnes 0-3 sense plaça en el darrer procés d’escolarització... o el cas del flamant CEIP Tramuntana –el primer equipament escolar de Palma en 20 anys– començat l’anterior legislatura i que havia d’incorporar 675 noves places escolars a la tensionada zona nord, però que finalment només n’oferirà 225 per decisió de la Conselleria.
Per no parlar dels projectes impossibles, com els dos trens anunciats: el de Llucmajor, que suposadament ha de soterrar la tercera part dels 30 km de recorregut; i el d’Alcúdia, que preveu perforar dues muntanyes senceres. I això a un país on cada gestió, per petita que sigui, comporta dilacions inassumibles: tancar una benzinera il·legal, tramitar un gual municipal... o donar compliment a les pròpies mesures estrella: obrir l’oficina antiokupació, tramitar l’anunciat Xec-Cangur...
Ara “governar” significa “projectar”. I contar-ho una i altra vegada. Com els 300 milions de la Platja de Palma: 35 projectes en 10 anys. No són uns altres 300 milions. També estan re-recomptats en els 3.800, però val la pena repassar-los: inclouen un recinte firal darrere Son Llàtzer i un institut a Son Ferriol. Curiosa concepció de la “Platja de Palma”.
Qui diu que ja no hi ha polítics utòpics? Aquests ho són. Per res del món es deixarien condicionar per la realitat.