El curs escolar del 'no' a les pantalles: "És raonable, però no basta"

PalmaLa Conselleria d’Educació ha prohibit l’ús de pantalles digitals individuals fins a tercer de Primària a partir d'aquest curs 2025-2026, limitar-ne la utilització a una hora setmanal a quart i que la decisió quedi en mans de les escoles a cinquè i sisè. En els darrers anys, els centres educatius de les Balears han incorporat a les aules els Chromebooks, que amb la nova normativa (si res no canvia) quedaran pràcticament vetats, tret de comptades excepcions de caràcter pedagògic. Durant tots aquests anys, ha estat la mateixa Conselleria la que ha instat els centres a formar-se en digitalització i a adaptar-se a les noves metodologies.

Què els sembla a les escoles que ara els tornin a canviar les regles del joc? En parlam amb diferents professionals del món educatiu. En la majoria dels casos, especialment als centres públics, l’impacte serà mínim, perquè l’ús de les pantalles fins a quart de Primària és molt limitat, mentre que sol ser a cinquè on l’ús dels Chromebooks per part dels alumnes és més habitual. Això sí, sempre supervisats pels professors.

Lluna Alacid és la directora del CEIP El Terreno i assegura que els docents són un col·lectiu que pateix les conseqüències del mal ús de la tecnologia entre la població infantil. “Estam prou conscienciats a limitar-ne l’ús, formar-nos millor i fer unes bones pràctiques educatives. Al nostre centre puc assegurar que cap docent en fa un ús excessiu”, afirma. En una línia semblant s’expressen els diferents càrrecs directius consultats. Sol ser a tercer cicle (cinquè i sisè) quan els Chromebooks guanyen pes en la dinàmica educativa. Per exemple, amb l’eina Classroom: es tracta d’un xat intern del centre que permet un contacte directe entre el professor i l’alumne, tant per publicar activitats com per corregir feines de manera immediata i interactuar.

És el Classroom, entre altres plataformes, que va salvar l’Educació durant la pandèmia, quan la connexió a la xarxa va ser l’única manera que tenien els centres de contactar amb els alumnes. “A nosaltres no ens afectarà la regulació ni a Infantil ni a primer cicle. A segon cicle únicament empram els Chromebooks perquè tenim una plataforma de Matemàtiques que necessita el dispositiu mínim una sessió per setmana”, explica Joana Oliver, directora del CEIP de Pràctiques. A El Terreno passa el mateix. Els dispositius s’incorporen a cinquè i, en casos excepcionals, a cursos inferiors.

Tot depèn de l’ús que se’n faci

Docents i directors consideren que la tecnologia, fent-ne un bon ús, ha estat una eina que ha enriquit la feina que es fa als centres, en facilitar la consulta i el treball autònom d’investigació dels alumnes. És per això que critiquen que moltes vegades se’ls responsabilitza del mal ús global que se’n fa i de les conseqüències que té en el desenvolupament de les capacitats dels alumnes. Alacid considera que el problema no el causa l’ús que se’n fa a l’escola, sinó que és general i, per tant, requereix mesures globals més contundents. “La proposta de la Conselleria és raonable, però no basta per fer front a la magnitud del conflicte. No crec que la solució sigui demonitzar les pantalles, sinó regular-ne la utilització i donar eines a l’alumnat per fer-ne un ús responsable i competent, i evitar la sobreexposició que actualment pateixen els infants”, exposa Alacid.

Precisament, en anunciar la mesura en roda de premsa, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va assegurar que, més enllà de la limitació que planteja l’Administració, és necessari fer un replantejament social sobre la relació dels infants amb les pantalles. Si es prenen mesures educatives, però no van acompanyades d’una transformació transversal, serà difícil que es puguin combatre de manera efectiva els problemes dels infants vinculats al mal ús dels dispositius. “Comparar l’ús que es fa de la tecnologia a l’escola i a casa no té sentit. On es controla l’ús és a l’escola, i és a fora dels centres on es produeix el mal”, assegura Josep Ramon Cerdà, assessor del CEP (Centre de Professors) del Calvià. “El que passa és que la Conselleria veu que limitar les pantalles és un tema popular i tira endavant”, afegeix.

Cerdà considera que Educació intervé d’aquesta manera perquè ara hi ha un moviment d’opinió pública conservador “que predica tornar al que és tradicional, en tots els aspectes”. “L’ús de llibres de text, per exemple, suposa tornar enrere tota la feina que s’havia fet per avançar, per exemple, en atenció a la diversitat”, explica. “L’ensenyament no és només transmetre continguts”, afirma. El divendres 23 de maig, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va participar en un acte a la Riera amb Nuno Crato, exministre d’Educació i Ciència de Portugal. El dirigent va venir a Mallorca per donar a conèixer el seu darrer llibre, titulat Apología del libro de texto, “una defensa rigorosa del valor pedagògic del llibre de text com a eina estructuradora de l’aprenentatge, especialment en l’etapa escolar”, segons va dir Educació.

Massa canvis en poc temps

Un comportament que molesta els centres és que, sigui qui sigui que està a la Conselleria d’Educació, els obliguen a canviar les metodologies constantment en funció de criteris que no sempre són pedagògics. Denuncien que durant anys la Conselleria els ha empès a introduir les pantalles i els dispositius dins les aules, els ha obligat a formar-se i ha invertit doblers per dotar-los de noves tecnologies. “Ara es plantegen tornar enrere tot aquest esforç del professorat i aquesta inversió econòmica de cop i sense temps per fer una planificació prèvia. Això és el problema de sempre, o blanc o negre, però tal vegada seria millor el terme mitjà i fer un bon ús dels recursos”, lamenta Oliver.

Com s’ha comentat prèviament, l’ús dels dispositius depèn molt del centre, del tipus d’alumnat i del projecte educatiu. Al CEIP Cas Saboners, en el marc del projecte Innovamat, des de primer a sisè utilitzen els Chromebooks una hora a la setmana. És a cinquè i sisè on tenen pràcticament tots els llibres en versió digital. “No tenim llibres físics. Fins a tercer disposam d’algun quadernet; a quart, de llibres reutilitzables que s’usen poc; i a cinquè i sisè, l’any que ve només n’hi haurà un, de llibre”, assegura la directora, Marilena Suau. En aquest centre els ordinadors que empren entre primer i tercer són de l’escola. De quart a sisè cada infant compra el seu. “Si els prohibeixen totalment, ens afectarà molt”, exposa Suau.

Sense saber encara com es concretaran les mesures ni quines excepcions introduirà Educació, els docents defensen la seva resiliència a l’hora d’enfrontar els canvis constants als quals els sotmet l’Administració educativa. “Està molt bé que posin la mirada en la digitalització, però que no sumin més tasques burocràtiques que tenen una mirada ideològica i política”, reclama Mònica Martín, mestre al CEIPIESO Pintor Joan Miró, que enumera la diversitat de recursos de què disposen els educadors. “Tenim moltíssimes possibilitats que van més enllà de les fotocòpies, pantalles i llibres de text... La mirada DUA (Disseny Universal d’Aprenentatge), ens ha obert el ventall de possibilitats per diversificar recursos, organització, metodologies, estratègies, materials, propostes, dinàmiques…”, exposa.

La realitat és que l’Administració que fa anys els va dir que es formassin en digitalització ara els diu que les pantalles digitals poden ser perjudicials i que n’han de reduir l’ús pel bé dels alumnes. Mentrestant, cal tenir present que, ben igual que la regulació de la prohibició dels mòbils arriba quan ja fa anys que molts centres els tenen vetats als seus reglaments, la limitació de les pantalles es farà a uns cursos en els quals són moltes les escoles que, o no els empren, o ho fan d’una manera molt residual.