La temporada no s’allarga, però salva els mobles
Més d’un 60% dels hotels de Mallorca tancarà després del pont de Tots Sants, mentre que la meitat dels lloguers turístics ja no obriran les portes
Palma“La temporada turística s’ha allargat i encara durarà una mica més”, deia el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, al consell de Govern d’aquest divendres passat. No és una afirmació que vingui de nou, ja que el relat sobre la idea d’allargar la temporada va començar al principi de l’estiu. El tret de sortida de l’activitat turística s’havia ajornat per les restriccions i la incertesa dominava. I quan semblava que començava a funcionar, va aparèixer la cinquena onada i el macrobrot dels estudiants de viatge d’estudis. Sotracs i clots dins el camí de la reactivació. Alhora, el Consell també ha insistit en la idea d’allargar aquesta temporada, anunciant i promocionant diferents esdeveniments esportius a les Illes. Però, malgrat tot aquest relat, els hotelers ho tenen ben clar: l’allargament no hi ha estat ni s’espera.
“La temporada està totalment liquidada”, diu el president de l’Associació Hotelera d’Alcúdia, Jaume Horrach, quan se li demana per la possible perllongació. “Ha acabat tal com ha acabat una altra”, sense diferenciació de dates. Altres hotelers com el president de Petits i Mitjans Hotels de Mallorca, Joan Manuel Ordinas, són més taxatius: “La primera quinzena d’octubre ja n’hi havia molts que havien tancat la barrera”, i ha afegit que creu que “s’han dit coses que no es corresponen amb la coneixença del mercat.”
Una temporada normal, segons les veus del sector, sol començar la Setmana Santa i acabar durant l’octubre. L’evidència més clara que enguany no s’anirà més enllà és que, segons dades facilitades per la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, FEHM, el 64% de la planta hotelera mallorquina quedarà tancat després del pont de Tots Sants. A més, pel que fa al lloguer vacacional, després del pont només aguantarà obert el 50% del seu total, i del restant, les previsions que es tenen són sobre un 30% d’ocupació.
La temporada en dades econòmiques
L’economia a les Illes creix des del segon trimestre d’aquest any, després de molts mesos sense fer-ho. El tercer trimestre ha estat quan han crescut més i, segons la Fundació Impulsa, el juliol i l’agost els fluxos s’han incrementat un 152,1% respecte de l’any passat. Més que a la mitjana estatal, que s’ha quedat en un 95,5%. A més, la despesa turística també ha crescut amb un 174,9%, superant la mitjana espanyola que s’ha establert en 126,5%. El president d’Impulsa, Antoni Riera, explica que el motiu d’aquest augment ha estat que les Illes varen ser una de les comunitats que més varen caure el 2020, però que han estat capaces de demostrar tenir un atractiu més alt que la resta. La prova és que d’aquesta despesa turística, a les Balears els queda un 42,9% per recuperar, mentre que a l’Estat és un 52%.
Així i tot, el BBVA fa pocs dies va publicar les seves dades sobre la revisió del creixement de les comunitats autònomes. Les Illes han baixat amb força les seves previsions, cosa que en primer lloc desquadra amb les bones dades que sembla que hi ha. Segons Riera, les previsions són més pessimistes perquè tant el World Economic Forum com el Banc d’Espanya han rectificat a la baixa . “Hi ha una tendència a pensar que el rebot de l’activitat econòmica no serà tan fort com es pensava”, assenyala Riera, i explica que els motius recauen en els talls de les cadenes de subministraments i l’increment de preus en general (especialment el de les mercaderies), entre altres motius.
El balanç pels hotelers
‘Atípica’, ‘irregular’ i ‘inestable’ són alguns dels adjectius que surten a la llum quan es pregunta als hotelers per la temporada. Tant per Horrach, Ordinas i també per la presidenta de l’Associació d’Hotelera de la Platja de Palma, Isabel Vidal, la temporada va començar fluixa i ha estat plena d’entrebancs. Onades de covid-19, semàfors en vermell per part d’Alemanya i Gran Bretanya, però acabant amb un setembre i octubre “que s’han assemblat el 2019”, segons ha dit Jaume Horrach. Aquesta inestabilitat ha fet que les ocupacions hagin anat des del 40% al 70% de mitjana. La invariabilitat s’ha pogut trobar amb aquest 40%, quan normalment se sol trobar dins l’abril i aquest any s’ha vist en setmanes de juliol, ha assegurat Ordinas.
Un factor que ha definit molt aquesta temporada ha estat la inestabilitat. A causa de l’amenaça del covid les cancel·lacions s’han venut “molt barates”. En qüestió d’una setmana o, a vegades “en 24 hores” s’han hagut de fer reestructuracions. “Ahir necessitaves deu treballadors i demà te’n sobraven quatre”, explica el president de Petits i Mitjans Hotels. A més, les diferències entre zones han estat molt marcades i això ha fet que els sectors enfocats a l’oci nocturn hagin baixat gairebé un 30 o 40% els preus per combatre’n l’absència.
Davant aquesta situació donada per la crisi del covid-19, s’arriba a la pregunta de si és necessari tenir una ocupació gairebé al màxim perquè la temporada sigui rendible. El vicedegà de Turisme de la UIB, Tolo Deyà, explica que existeix un concepte que es diu ‘punt mort’. Bàsicament, són el tant per cent d’habitacions ocupades que es necessiten perquè compensi. A les Illes s’estima que per cada hotel es necessita entre un 50% i un 60%. Una xifra molt alta que condemna a grans fluxos turístics per fer rendible la planta hotelera mallorquina. “Els marges són molt petits i la quantitat de turistes continua sent molt important”, explica Deyà, i evidencia que fa 10 o 20 anys encara era pitjor.
