Mercat laboral

Els salaris es moderen en plena tempesta inflacionista

Sindicats i patronals no avancen en la negociació per l'actualització dels sous

MADRIDEn les últimes dues setmanes, patronals i sindicats no han trobat el moment de seure's a negociar quina ha de ser la revisió salarial que reculli el nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Amb l'última dada de l'índex de preus del consum (IPC) publicada –9,8% aquest mes de març, segons ha anticipat l'INE–, la negociació encara s'ha complicat més, sobretot pel temor d'uns i altres als anomenats efectes de segona ronda. "No hi ha constància d'una reunió aviat", anticipen fonts pròximes al diàleg social. Però, mentre el nou AENC continua sense estar a prop, els salaris segueixen perdent poder adquisitiu.

Els últims anys aquesta negociació es desencallava ràpid perquè la inflació es mantenia baixa i estable –l'AENC és el marc de referència de cara a les negociacions dels convenis, i per tant dels salaris, entre empreses i treballadors, i porta caducat des del 2020–. Ara bé, les revisions salarials no sempre han anat compassades als preus. Sense anar més lluny, el 2021 va tancar amb un increment salarial mitjà pactat d'un 1,5%, mentre que la taxa mitjana de l'IPC de tot l'any es va situar en un 3,1%. Això vol dir que els convenis van assumir una pèrdua de poder adquisitiu.

Cargando
No hay anuncios

El Banc d'Espanya calcula que aquest 2022 l'augment dels preus se situarà en un 7,5% de mitjana. Un escenari alimentat sobretot per l'esclat de la guerra a Ucraïna, que ha donat més ales a l'encariment de l'energia i els carburants, els dos principals motius de l'alça dels preus. Davant aquesta espiral alcista, el govern espanyol va demanar un "pacte de rendes". És a dir, afrontar i repartir els danys de la guerra a Ucraïna. "Els costos s'han de repartir entre empreses, govern i treballadors. El tema és si es fa de forma igualitària o asimètrica. Però és cert que estem davant una situació desconeguda els últims anys i això fa que s'estigui vivint de forma molt més dramàtica que als 80", apunta el catedràtic d'economia aplicada de la UB Raúl Ramos.

Petit creixement

Si bé és cert que amb l'arrencada del 2022 s'estan registrant augments salarials, la revisió dels sous continua estant per sota de l'última dada de la inflació general (9,8%), però també de la subjacent, la que no té en compte ni l'energia ni l'alimentació (3,4%). Segons les últimes dades del ministeri de Treball, el total de convenis revisats i signats entre el 2021 i fins a aquest febrer recullen un increment salarial mitjà d'un 2,3% per a aquest any, és a dir, gairebé un punt més que l'augment de l'any anterior (1,5%), i que afecta uns 4,4 milions de treballadors.

Cargando
No hay anuncios

El repunt és una mica més alt si del total dels convenis només es tenen en comptes els acords negociats durant els mesos de gener i febrer del 2022, quan les tensions inflacionistes van començar a escalar. Segons les dades publicades pel ministeri de Treball, es preveu un augment dels salaris del 2,6%. Ara bé, treure conclusions encara és precipitat perquè la seva afectació només engloba 15.000 empleats, com matisa el Banc d'Espanya a les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimecres. Així, si la revisió salarial comença a reflectir l'impacte de la inflació, seria de forma molt tímida, assumeixen els principals organismes supervisors. Un altre símptoma d'això és la diferència de l'augment salarial en funció del trimestre en què es va signar el conveni. Així, mentre que el 98% dels convenis acordats el primer trimestre del 2021 incorporen increments salarials inferiors al 2%, l'últim trimestre de l'any cauen fins al 57%, de manera que augmenta els acords per sobre del 2%.

El 2021 també es van signar convenis plurianuals, és a dir, que recullen els increments no només del 2022 sinó també del 2023. En aquest sentit, l'augment salarial mitjà pactat per al pròxim any se situa a l'1,9% per a prop d'1,5 milions de treballadors (encara hi ha molts convenis pendents de revisió). Una xifra moderada si es té en compte que la inflació mitjana que es preveu per al 2023 és del 2%, segons el Banc d'Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Ramos recorda que a l'hora de negociar sempre es posa damunt la taula la "inflació prevista", però alhora cal tenir en compte si és "temporal o permanent", sosté el catedràtic. "Fins ara es parlava d'una inflació prevista del 2%. Si fos del 10% els sindicats s'haurien de posar durs, però la idea és que decaigui a mitjà termini", afegeix. De fet, el Banc d'Espanya situa la desescalada de preus a l'estiu.

Cargando
No hay anuncios

Augment de les clàusules  

Els sindicats assumeixen que no es pot traslladar la inflació actual, superior al 7%, a la revisió dels salaris, però tampoc volen una pèrdua del poder adquisitiu. Per això aposten per les clàusules de garantia salarial. Mentre que per a CCOO i UGT aquestes serien condicions sine qua non de l'acord, les patronals les rebutgen.

Cargando
No hay anuncios

L'objectiu principal d'aquestes clàusules és facilitar que si aquest 2022 es tanca un augment salarial molt per sota de la inflació, es pugui reconduir els anys 2023 i 2024, per acostar les alces salarials a l'augment dels preus. Ara bé, a ulls del Banc d'Espanya una tendència a l'alça de les clàusules de garantia salarial "constitueix un risc" pels efectes de segona ronda que se'n puguin derivar. És a dir, que les pressions inflacionistes es traslladin als salaris i alimentin encara més l'increment dels preus. "Lligar els sous a la inflació és perillós, però alhora s'ha d'ajudar els treballadors", apunta Ramos, que aposta per buscar alternatives com incorporar complements que permetin recuperar poder adquisitiu, però que no estiguin consolidats al sou. També assenyala anar a l'arrel del problema actual de la inflació: l'energia. "Cal trobar l'equilibri entre el 2% [revisió salarial mitjana actual] i el 7% [inflació estimada]", diu Ramos.

Amb els anys aquestes clàusules han desaparegut (en aquests moments, només un 17% dels convenis les contenen), si bé és cert que han augmentat en els últims convenis signats. Així, els dos primers mesos de l'any aquestes clàusules ja afecten el 30% dels treballadors que han signat un conveni. A més, els convenis acordats que inclouen una revisió per a l'any 2023 s'han doblat. Tot i això, la lletra petita de la majoria de les clàusules porta matisos: no es tracta d'una revisió automàtica en funció a l'IPC, sinó que presenten un "component plurianual", és a dir, s'utilitzaria com a referència per revisar els sous un període superior a un any i, per tant, no hi hauria un trasllat directe dels pics inflacionaris als salaris.