Pensions
Economia 17/04/2022

El repunt de la inflació dispararà la despesa en pensions

El 'think tank' Fedea calcula que l'Estat hi haurà de destinar més de 188.500 milions d'euros

4 min
Un home gran passejant amb un caminador per un dels carrers del barri del Carmel de Barcelona.

MadridLa inflació ha posat en el punt de mira el sistema de les pensions. Després de la reforma del govern de Pedro Sánchez, les prestacions es tornen a revaloritzar en funció de l’índex de preus al consum (IPC) per garantir el poder adquisitiu dels jubilats. La mesura ja la va aprovar el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, però després la va tombar l’executiu de Mariano Rajoy (PP), que a canvi –i amb l’objectiu de retallar el dèficit de l’Estat– aprovava el factor de sostenibilitat: des d’aleshores les pensions es revaloritzarien com a molt un 0,25%, independentment de la inflació. 

Amb la reforma, les pensions han augmentat un 2,5% aquest any. L’increment és resultat de calcular la mitjana de les taxes interanuals de l’IPC dels 12 mesos anteriors al novembre. És a dir, aquest any el càlcul va ser resultat de la mitjana entre el desembre del 2020 i el novembre del 2021. Així, per calcular la revalorització del 2023 es tindrà en compte la inflació entre el desembre del 2021 i el novembre del 2022.

Ara, en ple context d’espiral alcista dels preus –l’IPC del mes de març va fregar el 10%–, aquest càlcul ha encès les alarmes entre els organismes supervisors sobre l'impacte que pot tenir la inflació mitjana en l'augment de les pensions i, en conseqüència, en la despesa i el dèficit que pugui deixar als comptes públics de l'Estat, i en particular a la caixa de la Seguretat Social.

Com a tall d’exemple, la revalorització de les pensions un 2,5% va suposar per al govern central una despesa addicional de 3.000 milions d’euros. En total, es van destinar 171.165 milions d’euros dels pressupostos generals de l’Estat (un 4,8% més que el 2021) per cobrir el total de les prestacions que conformen el sistema més enllà de les jubilacions.

A més, enguany s'hi ha afegit la paga compensatòria de les pensions o "paguilla", és a dir, la paga que el govern ha abonat per la desviació dels preus respecte a la revalorització de les pensions el 2021, quan només van augmentar un 0,9%. El cost d'aquesta paga compensatòria va ser de 2.000 milions d'euros.

De moment, tenint en compte la inflació dels últims mesos, des del desembre de l'any passat fins ara la taxa mitjana resultant se situa en un 6%, més del doble que l’última xifra que es va utilitzar per revaloritzar l'ajuda. Segons el Banc d'Espanya –que estima un IPC mitjà d'un 7,5% aquest 2022–, cada punt percentual que creixi la inflació es traduirà en 1.800 milions d’euros de despesa pública. "L'evolució del dèficit el 2023 serà més desfavorable perquè s'han indexat les pensions a la inflació. És un impacte negatiu", sosté l'organisme, que, si bé preveu un dèficit del 5% per a aquest 2022, estima que serà més alt l'any que ve, del 5,2% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) espanyol. L'altre motiu és perquè aquest 2022 la revalorització de les pensions no s’ha traslladat al dèficit perquè “no ha estat tan elevada [la pujada] i aquest any han predominat els ingressos per sobre de les despeses”. En la mateixa línia s'ha expressat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

És precisament en aquest context que alguns centres d'estudis han començat a elaborar els seus propis càlculs. La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) –el think tank dels principals bancs i grans empreses espanyols– ha calculat que la despesa del sistema s'enfilarà fins als 188.500 milions (un increment d'un 8,4%) d'euros l'any que ve i arribarà al 14% del PIB. L'estudi, elaborat pel professor d'economia de la Universidad Rey Juan Carlos Miguel Ángel García, pren com a referència unes hipòtesis "prudents": una taxa mitjana anual de la inflació d'un 6%, a la qual afegeix un 1,1% per l'augment del nombre de pensions l'any que ve i un 1,3% per l'efecte substitució (les pensions que entren al sistema són més altes que les que surten); en total un 8,4%. És a dir, no només hi haurà més inflació, sinó també més pensionistes –comença a jubilar-se la generació dels baby boomers, la més nombrosa–, i les pagues seran més altes. "Puja la despesa, però també pujaran els preus i el PIB. En termes relatius no hauria de ser tan greu", apunta la professora d'economia de la UB Montserrat Guillén.

El govern espanyol manté que el "compromís amb els pensionistes és contundent", va insistir fa uns dies la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. "S'ha pactat una llei que planteja la revalorització en relació amb l'IPC i ho complirem", va dir la ministra, que va afegir que el govern treballa perquè la inflació mitjana quedi "lluny" dels dígits que s'estan registrant aquests dies i posava d'exemple les mesures energètiques que incorporen el pla de xoc per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. "La revalorització de les pensions segons la inflació està garantida", va declarar el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá.

A més a més, als ulls del Banc d'Espanya, el mecanisme d’equitat intergeneracional aprovat pel govern espanyol tampoc garantirà la sostenibilitat del sistema. Aquest mecanisme, acordat entre el govern espanyol i els sindicats majoritaris, però sense el vistiplau de la patronal, té per objectiu omplir la guardiola de les pensions i cobrir la despesa un cop es jubilin els baby boomers,. Les cotitzacions augmentaran 0,6 punts durant deu anys, una mesura que es començarà a aplicar a partir del 2023 i fins al 2032. L'increment serà finalista i ha de nodrir el Fons de Reserva (el ministeri de la Seguretat Social calcula obtenir un coixí de fins a 40.000 milions) per fer front a la despesa de les pensions un cop es jubili aquesta generació.

A aquesta mesura s'hi afegeix la transferència per part de l'Estat per cobrir les anomenades "despeses impròpies" que fins ara ha assumit la Seguretat Social. Enguany ha sigut de 18.400 milions d'euros i s'estima que l'any que ve sigui d'uns 22.000 milions. Amb tot, segons García, els ingressos per cotitzacions no seran suficients per cobrir la despesa. "El més clar és que si els sous no pugen del tot, les cotitzacions no pugen i, per tant, no en tindràs prou per pagar les pensions per jubilació actuals i necessitaràs injectar més diners –apunta Guillén–. Però la idea és que després els sous pugin i es mantinguin, i si cau la inflació, les pensions no pujaran tant; per tant, es recuperaria".

stats