Indústria
Economia01/06/2023

Què sabem i què no de la planta de xips que va anunciar el Govern?

El comissionat del projecte estratègic dels microxips va rebre la proposta fa temps i l'està avaluant

Madrid / BarcelonaFeina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

Empreses del sector estan movent fitxa perquè, arribat el moment de repartir els diners, des del comissionat del PERTE dels microxips (un organisme que depèn del ministeri d'Economia i que es va crear per coordinar-lo) els tinguin presents. Però no són els únics: també ho estan fent institucions públiques, així com governs autonòmics i locals. És el cas de la Generalitat, que ha enviat un projecte als despatxos de Madrid perquè rebi finançament del PERTE, tal com va anunciar aquest dimarts el president Pere Aragonès. Què en sabem?

Parlem d'una "fàbrica"?

En els anuncis les paraules són importants i des del sector dels semiconductors matisen que no seria exactament una "fàbrica", sinó un "pont" entre el laboratori i aquesta: "Estaria entre una infraestructura de recerca i una fàbrica de producció". La inversió implicarà la construcció d'una nova sala blanca –un espai dissenyat per tenir una temperatura controlada i un baix nivell de contaminació que no interfereixi en la fabricació dels xips– per tal d'ampliar la que ja està en funcionament a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona. En aquestes instal·lacions s'hi fan prototips i petites sèries de microxips, tant per a la recerca com per a l'activitat de les spin-offs que utilitzen la sala. "Han acabat en dispositius per a sectors molt variats com la farmàcia o els satèl·lits", explica a l'ARA Luis Fonseca, director de l'esmentat Institut.

Cargando
No hay anuncios

Les dimensions de la sala blanca actual, però, són les que són i en conseqüència també limiten la mida de les oblees de silici, les planxes fines de material semiconductor sobre les quals se situen els microcircuits. "Ara es treballarà amb 200 mil·límetres i pensant en una possible migració a 300 mil·límetres", afegeix el científic. Els impulsors confien que la nova sala (d'uns 2.000 metres quadrats) els permetrà fer "tres vegades més coses" i atreure empreses i projectes de recerca europeus que actualment no troben espais idonis per fer els seus prototips i sèries de microxips.

Qui ha darrere del projecte?

Els promotors d'aquest projecte són el mateix Institut de Microelectrònica, l'Institut Catalana de Nanociència i Nanotecnologia, el Sincrotró Alba (les noves instal·lacions se situaran en els seus terrenys), l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Es preveu que suposi la creació de 200 nous llocs de feina, entre els investigadors i el personal necessari per treballar a la sala blanca. "L'aposta d'aquesta nova infraestructura està en els materials avançats, on aquesta capacitat de produir en volums interessants pot marcar la diferència", afegeix Fonseca.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, no s'ha de confondre l'anunci d'Aragonès amb l'arribada d'una nova fàbrica de xips, una inversió que suposaria un desemborsament molt superior –entre diners públics i privats– de fins a 20.000 milions d'euros i que no tiraria endavant sense l'interès d'una gran empresa estrangera (els gegants del sector són a Corea del Sud, Taiwan i els Estats Units). De moment, tot el capital que es destinarà a aquest projecte de sala blanca provindria dels fons europeus Next Generation, ja que no hi ha cap empresa entre els promotors, encara que aquesta fórmula podria evolucionar més endavant.

Quin és el proper pas?

A Madrid confirmen que han rebut la proposta i que l'estan avaluant, expliquen fonts del comissionat a l'ARA, que alhora recorden que "aquestes coses porten el seu temps". Tot apunta que la resposta encara tardarà una mica, sobretot perquè primerament es vol resoldre la convocatòria de 80 milions d'euros per a càtedres d'universitat–empresa vinculades al sector dels semiconductors. La convocatòria s'ha de resoldre aquest mes de juny i l'estimació que fan des de la coordinació del PERTE és que es pugui finançar al voltant d'unes 15 càtedres "o més".

Cargando
No hay anuncios

L'objectiu d'aquestes càtedres és el de generar talent en l'àmbit de la microelectrònica a través de programes formatius que, alhora, impulsin la creació de laboratoris i sales blanques a les universitats. Seria, en definitiva, personal que després podria trobar oportunitats laborals en projectes com el que es vol impulsar al costat del Sincrotró Alba. "Si posem un número, volem que almenys 1.000 persones tinguin formació científica d'alta capacitat. Aquest és el nostre objectiu", defensava el comissionat del PERTE, Jaime Martorell, en unes jornades organitzades per la consultora EY.

A l'espera d'una fàbrica

El PERTE dels microxips funciona diferent de la resta de PERTEs. La inversió s'ha dividit per àrees: des de la capacitat científica (1.165 milions d'euros), és a dir, recerca, passant pel disseny dels semiconductors (1.330 milions), així com la fabricació, que s'endú la part més grossa del pastís (9.350 milions d'euros, dels quals 7.250 milions seran per a la capacitat de fabricació de microxips per sota dels 5 nanòmetres).

Cargando
No hay anuncios

Per ara es considera que una fàbrica comporta una inversió molt elevada per la qual cal tenir molt ben estudiades les necessitats. Per exemple, la major part de l'ecosistema espanyol –però també europeu– necessita uns semiconductors més estàndards (a partir d'uns 20 nanòmetres), i no dels més petits. Entre els principals interessats en aquests components hi ha el sector de l'automòbil.