Habitatge
Economia31/12/2022

“No és que comparteixi pis, és que som dues famílies a l’habitació”

Els preus disparats del lloguer provoquen situacions extremes a Mallorca i Eivissa, amb tot tipus d’irregularitats, manca de contractes i abusos per part de rellogaters que en fan negoci

PalmaAcabada d’arribar de Cuba el 2019, Mayte va despenjar el telèfon i ho va explicar tot al seu germà. Que vivia en un pis d’una sola habitació que ella i la seva filla compartien amb quatre persones més. Ique per organitzar-se havien de compartir literalment les hores de son. “Per sort”, contava al seu germà, que l’escoltava atentament des de l’Havana, “n’hi ha uns que dormen de dia”. “Això sí, a les 8 en punt hem de sortir la nina i jo per la porta i no podem tornar a entrar dins l’habitació fins a les 22 h. Em pas hores i hores arrossegant-me pels parcs de Palma”, contava. I un prec final al germà:“No diguis res d’això al pare, que és gran i no el vull disgustar”. Mayte s’empegueïa “no ja de compartir pis, sinó de ser dues famílies a l’habitació”. Aquesta, la de Mayte i la seva filla, és una història difícil, però ni de bon tros és un cas aïllat. El preu de l’habitatge a les Balears ha provocat un efecte en cadena que dibuixa un panorama molt dur per a centenars de persones que, després d’assumir la impossibilitat de pagar un lloguer sencer, cerquen a la desesperada compartir pis, una experiència que no sempre és compatible amb uns mínims de qualitat de vida.

Bet viu a Mallorca des del setembre del 2019. Ha estat en quatre pisos en tres anys. Amb matisos, el patró es repeteix. Es pot dir de moltes maneres, però és molt senzill: hi ha persones que volen treure profit de la manca d’habitatge i, en comptes de llogar-lo sencer, ho fan per habitacions. En una part important dels casos, sense l’autorització del propietari –ho exigeix la llei. “El meu arrendador actual, que he acabat denunciant, no paga més de 1.000 euros al propietari i ens relloga les quatre habitacions. Jo pag 375 euros perquè som una, però la resta, devers 600. Per tant, en treu més de 2.000 euros”, explica aquesta catalana que estudia a la universitat i fa diferents feinetes per poder fer front a les despeses. “A casa no em poden ajudar gaire i la veritat és que a moments és molt dur. Trobar-te el bany brut, o restes de menjar per tota la cuina, o tots els espais comuns plens de trastos, per no parlar-te dels renous, gent que lloga per dos mesos i es passa el dia de festa dins l’habitació... He passat de tot”, lamenta.

Cargando
No hay anuncios

La convivència és molt complicada quan s’ajunten cultures, horaris i maneres de fer diferents. Això provoca situacions de tensió que fan que, sovint, el pis no sigui ben bé una llar. “Els que relloguen et volen treure els doblers i cada pic que els expliques un problema, no els interessa. Ni de neteja, ni d’ordre intern, ni de manteniment. De vegades hi ha banys en un estat lamentable i et volen fer veure que tot és normal. Però a l’hora de cobrar, sí que es recorden de tu. Quan t’adones que ve una persona o família nova al pis, ja tremoles. De fet, no pots considerar més que casa teva els 10 o 12 metres quadrats de l’habitació”.

Cargando
No hay anuncios

“Impossible pagar el lloguer”

A Eivissa ja fa un temps que es donen situacions extremes en matèria d’aprofitament d’habitatges a causa dels preus, els més alts de l’Estat. Però, segons el Sindicat d’Inquilines de les Pitiüses, “no hi ha gaires casos nous, perquè el que ha passat els darrers temps és que la gent ha començat a anar-se’n de les Illes”. “És impossible viure aquí amb un salari mitjà i pagar el lloguer. Ara el drama és per a aquelles persones que, per motius diversos, no poden partir i es veuen obligades a pagar preus desorbitats”, afirma Daniel Granda, portaveu d’aquesta organització, que fa temps que denuncia la manca d’habitatge a preu digne.

Cargando
No hay anuncios

Per Granda, “tot està fora de lloc a causa de la gran demanda i la manca d’oferta”. “Compartir pis és una cosa que s’ha fet sempre, però ara ja no parlam d’estudiants i joves, sinó de famílies senceres que es veuen abocades a no tenir un mínim de qualitat de vida i d’intimitat perquè no poden fer front a uns preus impossibles, fruit d’una especulació mai vista. En molts d’aquests habitatges no es donen les mínimes condicions de qualitat de vida imprescindibles”, conclou. Ho ratifica Bet, que en la seva experiència ha vist de tot. “Deixes menjar al rebost o a la gelera i te’l roben. T’agafen compreses si les deixes en un armari del bany. Acabes tenint l’habitació plena de menjar, de productes de neteja o d’higiene personal, o, si en tens, ho guardes tot al maleter del cotxe. Tot i que t’hi acabes acostumant per pura supervivència, en realitat és una jungla i això no és vida”, explica.

El Sindicat d’Inquilines d’Eivissa i Formentera ha denunciat públicament en diferents ocasions les conductes “abusives” de molts propietaris o dels rellogaters, que de vegades ni signen cap contracte o, en tot cas, en fan alguns de temporals que no compleixen la normativa vigent. “Al final, t’adones que a les Pitiüses hi ha tres mercats en competició per un mateix pis. El que vol llogar-lo per venir com a turista, el que el necessita per fer la temporada com a treballador del sector i les famílies. Si mires els pros i contres per al propietari, veus que els turistes paguen en una setmana el que una família paga en un mes. I que els treballadors temporers partiran al novembre; per tant, el propietari torna a disposar del pis. La família és ja el menys interessant per als propietaris, que prioritzen la rendibilitat, i així anam”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios
Incentius perquè els particulars vulguin llogar, la clau de l’expert

No hi ha dades sobre l’índex de pisos i cases que es relloguen a les Balears. En primer lloc, perquè una part important es fa sense l’autorització del propietari i, en segon lloc, perquè hi ha poques dades d’habitatge. “Un dels contrasentits més grans en el cas de les Illes és que, tot i ser un dels principals problemes que tenim, no hi ha dades al detall, reals i fiables. Sens dubte és un gran emperò a l’hora de poder prendre mesures i afrontar les diferents situacions que ens trobam”, admet el secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de les Balears, Bernat Seguí. 

Per aquest professional, que fa 40 anys que treballa en el sector del lloguer, la classe política no acaba d’afrontar el problema i va apedaçant els problemes. “Si posàssim 3.000 pisos en el mercat del lloguer, el preu baixaria automàticament i es posaria fi a situacions que són abusives, encara que també vull dir que no representen ni de molt la gran majoria, on impera la llei i es fan les coses bé”, comenta. 

Seguí té molt clar que a les Illes hi ha prou pisos i cases per atendre la demanda, però una gran part continua sense sortir al mercat. “Des de fa dècades, es fan mesures per als inquilins, i són importants, però pens que els polítics no han entès que en calen també per als propietaris, perquè es decideixin d’una vegada a treure la seva propietat al mercat. Així reduiríem una part important de la manca d’habitatge, que, vull insistir-hi, és el problema greu. Els pisos hi són, però molta gent no els vol llogar per por de complicacions, impagaments, i això no ho afrontam bé com a societat”, lamenta.

Manquen, en opinió del secretari dels administradors de finques, propostes concretes que vagin més enllà de les ajudes al lloguer. “Un exemple són els locals comercials. Se’n varen fer centenars, que estan buits. Durant anys no s’han pogut passar a ús d’habitatge. Ara es pot fer, però l’has de cedir a l’Ibavi en lloguer social. Són massa emperons i dificultats. Que s’obri la possibilitat de llogar-los com a habitatge sense requisits i serà molt efectiu”, explica.

Cargando
No hay anuncios