Alimentació
Economia12/03/2023

¿És més econòmic comprar les taronges de Sud-àfrica que les d’Alcanar?

Mà d'obra a baix preu i possibilitat d'utilitzar pesticides prohibits per la UE: la difícil competència dels cítrics

TarragonaLa imatge dels camps amb llargues fileres d’arbres perfectament alineats i farcits de taronges sense que ningú les culli és difícil de pair. Les taronges més madures van caient a terra i es van podrint sense que el pagès en tregui cap profit. I, de fons, la mateixa cantarella: surt més a compte importar les taronges de Sud-àfrica que menjar-se les d’aquí. Però ¿això és realment cert?

Hi ha molts factors que influeixen en el preu de les taronges i, sobretot, en la facilitat que puguin tenir els productors d’altres països per fer arribar els seus productes als nostres mercats: els acords internacionals, el preu de la mà d’obra i el del carburant, les condicions meteorològiques i fins i tot la legislació sobre els productes fitosanitaris. Tot plegat determina el preu i la qualitat dels aliments.

Cargando
No hay anuncios

"El món s’ha fet molt petit", diu Ramon Armengol, president de la Cogeca (el lobi que representa les 22.000 cooperatives agràries europees) i membre del consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). La seva tasca és intentar que la Unió Europea tingui en compte la veu d'agricultors europeus a l’hora de legislar i posar condicions als aliments que venen de fora.

Tant a Sud-àfrica com als països del Con Sud es produeixen cítrics i el Marroc i Egipte també n’estan plantant molts. "És per aquí que vindrà la competència de veritat", avisa Armengol. Actualment, les taronges que es produeixen a Sud-àfrica arriben al mercat europeu abans que les autòctones es puguin començar a vendre, ja que les seves maduren abans. Les exporten de juny a desembre. "Això ja ens va bé perquè sense ells no podríem menjar taronges al mes d’agost", diu Armengol. El problema es presenta quan se superposen amb les autòctones i, sobretot, quan comencen a arribar també les d’altres països com el Marroc o també Egipte, que es comencen a collir ara al març. "Els productes d’aquests països tenen més facilitat d’entrada a la UE pels acords que hi ha a canvi de controlar la immigració", explica Federico Tarazona, gerent de l'Exportadora d'Agris d'Alcanar i portaveu de cítrics de la FCAC.

Cargando
No hay anuncios

El cost de la mà d’obra

La diferència de cost més gran és amb la mà d’obra. Segons Tarazona, "el cost d’una taronja des que el pagès nacional la cull de l’arbre fins que surt de la cooperativa és de 40 cèntims, i d’aquests, 24 són només pels costos laborals", és a dir, per la recol·lecció i el processat. A Sud-àfrica, en canvi, "aquests 24 cèntims es redueixen a 8 i, per tant, tenen marge per afrontar l’increment de la despesa del transport". Transportar un quilo de taronges d’Alcanar a Barcelona costa 3,4 cèntims, mentre que portar-les des d’Egipte costa 12 cèntims el quilo i 29 cèntims si venen des de Sud-àfrica, segons explica Tarazona.

Cargando
No hay anuncios

A la península Ibèrica, la taronja sud-africana no és tan competitiva, ja que el transport de l’autòctona és molt més econòmic. "Aquí només es ven la sud-africana quan no hi ha la nostra", diu Nando Durá, agricultor i membre d’Unió de Llauradors, el principal sindicat dels pagesos del País Valencià. Però la comparació es complica quan es té en compte el mercat nord-europeu, que consumeix moltes taronges. "Allà els cítrics són molt apreciats i tenen molt bona premsa", diu Armengol. Portar un contenidor de 24 tones des de Sud-àfrica fins a Europa costa uns 6.600 euros, és a dir, uns 28 cèntims el quilo. Transportar la mateixa quantitat de taronges en camió des d’Alcanar fins a Rotterdam costa 3.800 euros, és a dir, uns 16 cèntims el quilo. La diferència es va reduint i, ara sí, el marge de la mà d’obra es nota molt i per al consumidor centreeuropeu és molt més econòmic comprar taronges de fora.

Més cara però més segura

"La taronja d’Alcanar serà més cara, però és més bona i més segura", destaca Armengol. I és que l’ús dels productes fitosanitaris canvia molt en funció del país. Molts dels productes químics que es tiren sobre les taronges (i altres aliments) per evitar plagues estan prohibits a la UE però no a la resta de països. "Els protocols que s’exigeixen a Alcanar no tenen res a veure amb el que s’exigeix a Sud-àfrica", diu Armengol. Els aliments que entren a la UE no poden contenir més de 0,01 mg/kg de restes d’aquests pesticides que estan prohibits. Segons la Unió de Llauradors, a Sud-àfrica fan anar fins a 62 pesticides que estan prohibits a la UE. El sindicat també denuncia que hi ha molt pocs controls. "Només es revisen cinc taronges de cada 100 que entren", denuncia Durá.

Cargando
No hay anuncios

Una de les darreres exigències, de fet, s’ha començat a aplicar aquesta temporada i consisteix en obligar els importadors de cítrics a vendre el seu producte amb un tractament de fred per evitar possibles plagues. Això obliga els importadors a transportar el gènere a una determinada temperatura, un canvi que encareix la importació.