Menys producte i preus de luxe, la versió balear de la crisi alimentària

PalmaPandèmia, canvi climàtic amb sequeres perllongades i pluja molt intensa, guerra d’Ucraïna i insularitat. La tempesta perfecta en forma de crisi alimentària s’ha instal·lat sobre les Illes i colpeja els ciutadans a l’hora d’omplir la senalla amb pujades de preu de determinats productes que poden ser del 50% en un sol any i que, en contra del que es podia pensar en un primer moment, ja no tornaran enrere. En tres anys, un litre d’oli d’oliva ha passat a costar el doble, segons dades dels grans distribuïdors, i aliments bàsics com la llet i els ous han pujat un 30% només en un any.

Els preus de luxe que ja impedeixen l’accés a l’habitatge illenc han arribat a l’alimentació. Això és perquè hi ha menys producció o perquè alguns s’hi enriqueixen? Un poc de tot. Hi ha diversos factors que han fet baixar la producció. El primer, per ordre cronològic, la covid-19. “Durant la pandèmia es varen sacrificar milions de vaques; Espanya va ser un dels països on més es va fer, perquè no hi havia manera d’alimentar-les. Ara ho pagam. Tornar a tenir vaques no es fa pitjant un botó”, afirma Tolo Servera, president de l’associació de distribuïdors d’aliments i begudes ADED. “Si hi ha menys producció, els preus pugen, i a les Balears això ens afecta més. No oblidem que els costos energètics són enormes; per tant, que ningú pensi que aquesta realitat canviarà quan s’assoleixi el mateix volum prepandèmic”, adverteix.

Quan semblava que la pandèmia havia acabat, la guerra d’Ucraïna, i la consegüent pèrdua d’aliment per als animals i de cereals per al consum, va provocar un segon efecte que sí que va tenir impacte sobre el volum de producció. “I també hi ha una cosa molt clara: el sector primari estava cansat de malviure produint aliments que són fonamentals i, en part, s’ha aprofitat aquesta situació per apujar una mica els preus. No tenc clar que s’hagi fet tant com caldria, però sí que s’han incrementat i crec que és l’únic aspecte positiu d’aquesta escalada. La gent s’havia acostumat a comprar llet a 0,60 cèntims i al ramader li costava el mateix produir-la. Vaig sentir una conversa que no oblidaré, entre un pagès i un distribuïdor. El primer va dir al segon: ‘La teva riquesa no es pot basar en la meva misèria’”, conta Servera.

Collites un 50% menors

Per si fos poc, la sequera del 2022 va afectar terriblement cultius com la tomàtiga, l’arròs i l’oliva. A les Balears, la collita de l’oliva va ser un 50% més baixa, una xifra molt semblant a la mitjana espanyola, amb un descens del 47%. “En 35 anys de feina al sector no havia vist res igual, una situació de tanta volatilitat que a les Balears encara és més complicada de gestionar. Fa dos anys que acumulam ensurts constants i amb moltes complicacions per trobar aliments a un preu raonable. Nosaltres compram una part important de l’oli a Andalusia, on hi ha hagut zones en les quals la manca d’aigua ha fet que es reculli un 60% menys d’oliva. Evidentment, el canvi climàtic també està afectant el cost i la manera d’alimentar-nos, perquè quan un distribuïdor com nosaltres es troba en una situació així, no pot reaccionar i trobar fàcilment el producte que li falta. Aquestes escassetats que es generen de cop fan pujar el preu, però de moment no amenacen el subministrament en general”, explica Joan Ramis, gerent de Rosselló, empresa que, a més de produir, distribueix alimentació, especialment a hostaleria i restauració. “Fa poc, una tempesta a Indonèsia ens ha provocat greus problemes per aconseguir pinya. Això va així ara mateix i, evidentment, una dependència exterior tan gran ens fa més vulnerables. La demanda que tenim comptant amb el turisme és inassumible amb producció de proximitat”, assegura Ramis.

Aquesta situació pot provocar desabastiment en un lloc com les Illes?Els experts i els qui tenen una visió privilegiada per la condició d’intermediaris coincideixen que no serà així amb caràcter general, però no dubten a confirmar que tot plegat provoca un encariment major que la mitjana estatal i algunes situacions d’abusos. “Ens passen coses concretes. Per exemple, la mostassa de Dijon s’ha exhaurit, no en pots comanar més, el producte ha col·lapsat, tot i que és un cas concret. Hi ha menys tomàtiga, menys oliva i, evidentment, compram més car a causa d’aquestes mancances. També com a empresa distribuïdora d’aliments a l’hostaleria ens trobam que s’estan incorporant criteris de responsabilitat social que són molt interessants, però que encara ho compliquen més. Ara, un client, una gran companyia hotelera, ens demana tonyina certificada MSC, és a dir, capturada amb estàndards de sostenibilitat. Un nou repte”, afirma Ramis.

Si els productors cobren una mica més, les tempestes sobtades i les sequeres afecten les collites de manera greu i, a més, cal travessar la mar per arribar a les Balears, és evident que el resultat a la senalla de la compra s’ha de notar de manera substancial. Però no tot són circumstàncies inevitables. Una anàlisi de la Direcció General de Consum del Govern de les Illes feta dies després que l’Estat abaixàs l’IVA dels aliments l’1 de gener –per veure si els supermercats repercutien aquesta reducció en el preu final– deixa conclusions lamentables. La tònica principal dels establiments estudiats no va ser abaixar els preus l’equivalent a la rebaixa fiscal, sinó que es varen matenir en molts casos. A més, alguns establiments varen aprofitar per apujar-ne. L’exemple més flagrant és el d’una gran superfície que, de 78 productes auditats per Consum, va aprofitar per apujar el preu a deu. “Això de l’IVA no serveix de res. En el cas de les Balears, de l’única manera que es pot ajudar una mica és en el transport fins al consumidor”, diu Tolo Servera.

I què poden fer els ciutadans de les Illes per combatre això i no deixar-se el salari en la senalla de la compra?Les organitzacions de consumidors com Facua –que el mes de gener va retratar una pujada del 30% del preu en només un any dels 500 productes més bàsics a tot l’Estat– consideren que és important comparar, cercar i vigilar les diferències entre uns establiments i altres. Però de nou el consum de proximitat i el foment de l’agroindústria local semblen una opció cada vegada més imprescindible. “Si els productors locals aconsegueixen apujar el volum i fidelitzen els clients, es podran oferir preus raonables i, sobretot, fer accessible a la població aliments de molta qualitat. Anam en el bon camí, perquè ara mateix podem dir que el 14% del total que consumim ja prové de les Illes, una xifra lleugerament superior a la que teníem només fa uns anys. Ara bé, si volem continuar millorant aquest percentatge, calen canvis més estructurals”, explica el director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Aram Ortega.

Les dades de producció local són esperançadores. L’oli comercialitzat sota la Denominació d’Origen Mallorca va pujar un 9% el 2022 (el producte era de la campanya anterior a la sequera)i en el cas del vi la venda ha augmentat un 12%, fet que confirma un exercici excel·lent de dos productes estrella illencs. “Hem fet ajudes de més de 8 milions per enfortir el teixit productiu local, 2 milions per a la patata i el porcí, un milió per a l’oví i porcí, 1,8 milions en fertilitizants o 2 milions per al boví de llet, entre d’altres. Intentam reforçar aquest model perquè els resultats són a la vista, cada pic hi ha més consumidors que aposten per aquesta opció i això ens ajudarà a reduir la dependència exterior, que en cap cas és una bona opció, sobretot al nivell que encara la tenim actualment”, diu Ortega.

Un dels productes que més ha fet encarir la senalla de la compra, el pollastre –que, segons l’estudi de Facua, pot arribar al 50% d’increment en un sol any depenent del supermercat–, serveix per retratar la cara més negativa del producte de proximitat. Un empresari de la distribució que demana anonimat recorda que “en totes les Balears només hi ha un escorxador de pollastres, que és a Eivissa. El d’Inca el varen tancar i ara mateix ens trobam davant la situació absurda que els qui tenen animals per produir ous han d’enviar l’aviram a la Península per ser sacrificats. Això demostra que encara no hi ha una aposta decidida de l’administració pels productes locals. La carn de pollastre és molt cercada perquè, tot i haver pujat, és encara un producte amb un preu raonable”, explica. Aquest empresari afirma que, en el cas de l’alimentació, no tenen gaires problemes d’abastiment, però admet que els preus han pujat “de manera desorbitada. No hi ha gra per la guerra i, per tant, manca aliment per als animals o és caríssim. I a les farines encara hi ha més escassetat: algunes collites baixen de cop per fenòmens climatològics i, no ho oblidem, tota la cadena d’alimentació va refrigerada. El preu de l’energia s’ha disparat. Mercadona ha admès aquesta setmana que ha incrementat els preus una barbaritat i, així i tot, els beneficis són d’un 2,5%. Per tant, la distribució no és ara el negoci que era. Tot està capgirat”, assegura.

A les Balears hi ha preus d’aliments bàsics que són el doble de cars que abans de la pandèmia. A Espanya, segons l’estudi de Facua, els olis han pujat un 47% en un any, la llet i els lactis un 34% i la carn i el peix un 24%. Hem arribat al final de l’escalada?“No ho crec. El porc encara pujarà, del lacti encara no hi ha la producció que permeti estabilitzar preus, i els derivats del sucre també van disparats. Aquest estiu, els gelats seran entre un 12 i un 18% més cars, desgraciadament. Si s’estabilitzen els preus, farem una festa”, assegura Tolo Servera.