Habitatge
Economia15/04/2023

Ja no hi ha excusa: es podrà limitar el preu del lloguer

Tot i que l’aprovació de la norma estatal arriba al final de la legislatura autonòmica, el Govern confirma que demanarà l’aplicació de mesures a les Balears per garantir l’accés a l’habitatge

PalmaEl Govern tindrà al seu abast l’instrument que durant els darrers anys ha anhelat per intentar reconduir un mercat immobiliari absolutament desbocat: podrà limitar el preu del lloguer dels pisos i cases, així com prendre altres mesures d’intervenció amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge, que a les Balears ha esdevingut la major preocupació dels ciutadans. Les Illes reuneixen “sense cap dubte”, segons paraules d’aquest passat divendres del conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, els requisits per poder ser declarats zona tensada:dedicar almenys el 30% de la renda familiar al pagament del lloguer o de la hipoteca.“En el cas de les Balears, estam més a prop del 40% d’esforç familiar, segons els nostres càlculs. No hi ha cap dubte que som una de les comunitats autònomes més tensades i, com a Govern, demanarem i impulsarem aquesta declaració per poder aplicar la llei d’habitatge estatal”, afirma el conseller. 

Segons un recent estudi de la immobiliària Atlas Real Estate Analytics, les Balears tenen més de 500.000 habitatges afectats pel criteri del 30% de la renda dedicada a la hipoteca o al lloguer per part de les famílies, la qual cosa suposa la immensa majoria del parc d’habitatge de la comunitat. 

Com seran els topalls

Dues fórmules per a un mateix objectiu: aturar la pujada de preus

La normativa que finalment s’aprovarà al Congrés dels Diputats després de l’acord assolit divendres preveu dues fórmules per reduir la pressió del preu sobre els inquilins, que vindran fixades pel tipus de contracte i també pel perfil del propietari. Si es tracta de petits tenidors, el límit del nou preu es determinarà a partir del preu del contracte que expira i que s’ha de renovar. En canvi, als grans propietaris se’ls aplicarà un índex de referència –encara per determinar– que, segons estableix el text acordat per les forces progressistes, entraria en vigor l’1 de gener del 2025. Mentrestant, el 2023 els contractes que caduquin podran renovar-se només amb una pujada del 2%; i els que ho facin el 2024 tan sols podran incremtentar-se un 3%. Amb la nova normativa es desvincula, per tant, la revisió dels lloguers de l’IPC.

Cargando
No hay anuncios

Una llei més autonomista

Seran les comunitats les que demanin la ‘tensió’ residencial

Han passat tres anys des que el govern espanyol va decidir posar fil a l’agulla i iniciar el projecte polític d’intervenció en el mercat de l’habitatge. L’objectiu: posar límits a una situació que ha esdevingut insostenible a moltes ciutats i comunitats autònomes, i que és especialment greu a les Balears. Les eleccions autonòmiques i la necessitat de l’esquerra de marcar perfil han contribuït que aquest divendres el que semblava ja insalvable es desencallàs gràcies a l’acord del govern estatal amb ERC i Bildu, que han aportat una visió més autonomista i que posen en mans de les comunitats la declaració de zona tensada, mentre es compleixi només un dels requisits. La diputada d’Esquerra Republicana Pilar Vallugera va reivindicar precisament l’eliminació del triple requisit per poder aplicar les mesures compensatòries. “Ara basta complir un dels dos: o el 30% de renda familiar per pagar el lloguer o la hipoteca, o que el preu de l’habitatge hagi pujat tres punts més que l’IPC els darrers cinc anys”. 

Cargando
No hay anuncios

Les Balears compleixen els dos condicionants i, per tant, no hi ha cap impediment perquè es produeixi la declaració de zona tensada. De fet, l’increment de preus del lloguer a les Illes ha arribat a cotes del 20% en un any, unes xifres que són impensables a la major part de l’Estat. “L’habitatge és un dret fonamental i, en el cas de les Balears, una part de la població en quedava fora. Amb la llei que ja vàrem fer el 2018 obrírem camí perquè ja fixàrem el concepte de zona tensada i de grans tenidors, però ens faltava aquest instrument estatal per poder completar polítiques progressistes d’habitatge”, afirma el conseller Marí. El responsable d’habitatge reivindica així la tasca del Govern, però d’alguna manera admet que sense la llei que ara té llum verda perquè s’aprovi no es podia posar un topall al lloguer. De fet, Catalunya ho va legislar el 2020 i seguidament ho va tombar el Tribunal Constitucional. 

Grans tenidors amb cinc pisos

Les Balears podran reduir la xifra de 10 que ara recull la llei autonòmica

Una altra novetat que inclou el text acordat al Congrés és passar de 10 a 5 el nombre mínim de propietats per ser considerat gran tenidor i, per tant, ser objecte de restriccions majors. En tot cas, igualment serà competència autonòmica determinar-ne el mínim. Ara mateix la normativa balear fixa en 10 el nombre de propietats que ha de tenir una persona o societat per poder ser declarat gran tenidor i, per exemple, haver de ser inscrit al registre autonòmic i posar els immobles buits a disposició de l’administració perquè surtin al mercat del lloguer a preus més assequibles. 

Cargando
No hay anuncios

“Sumam 30 anys de polítiques d’habitatge erràtiques i sense un model clar, i no parl de partits polítics concrets, perquè realment han governat tots. El que passa és que ara es fa una passa més cap a l’intervencionisme que, com a sector, pensam que no és el camí i no resoldrà el problema”, explica Pedro García, directiu de l’associació d’agents immobiliaris de les Balears API. Per als professionals del sector “es torna a carregar contra els propietaris, quan en realitat el tema és molt més complex. És evident que no ens agrada el nivell de preus desorbitat a què hem arribat, però no hi ha manera que l’administració entengui per què molta gent no lloga i, per tant, falten pisos. La normativa només protegeix el llogater i continuam reclamant mesures per oferir garanties als propietaris i que puguin treure al mercat cases i pisos”, afirma.

A més, segons aquest expert, la manca d’habitatges és una de les causes de l’increment de preus. “Segons les dades dels promotors, manquen 5.000 pisos, basta veure que el 85% del que es ven ara mateix és de segona mà. La població ha crescut i no hi podem donar resposta com a societat, i això està encarint de manera insostenible els preus, però sembla que ningú no ho vulgui veure”, lamenta. 

Rècords que no aturen

El 2022 el preu mitjà d’un habitatge va arribar als 3.257 euros/m2 

A finals del 2022, les Balears assoliren un rècord històric també en la compravenda: 3.257 euros costava de mitjana cada metre quadrat d’un habitatge, una pujada del 5,7% en tan sols un trimestre, i una quantitat molt més elevada que la mitjana estatal, on comprar un pis o una casa costa 1.951 €/m², segons les dades del Col·legi de Registradors. En un sol any, el preu de l’habitatge nou va pujar a les Illes més d’un 14%, i un 12% en el cas dels habitatges de segona mà. A més, Palma va ser la quarta capital més cara de l’Estat, i ciutats com Eivissa i Santa Eulària varen batre tots els registres. 

Cargando
No hay anuncios

Ara els analistes esperen a veure si la nova llei podrà aturar aquesta escalada. Les comunitats tindran l’instrument, però l’hauran d’usar. De moment, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, afirma que no descarta recórrer-hi en contra. Caldrà veure què fa la majoria que resulti de les eleccions autonòmiques a Balears.