Del 21% al 5%: un IVA d'excepció per al gas per fer front a la crisi

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una nova bateria de mesures que es publicaran demà dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat i que han de servir per fer front a la crisi energètica actual. D'una banda, la rebaixa de l'IVA del gas del 21% al 5% i l'aplicació del topall del gas a la cogeneració, dues propostes que ja havia anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La rebaixa de l'IVA entrarà en vigor a l'octubre i estarà vigent, com a mínim, fins al 31 de desembre d'aquest any. "Si és necessari, es pot prorrogar", ha deixat clar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa.

El govern espanyol calcula que es traduirà en un estalvi de fins a 210 milions d'euros per a les famílies. S'aplicarà a "tots els consumidors de gas natural, incloent-hi els destinats a les calderes de les comunitats de veïns, a més de pèl·lets, estella i fusta", ha assenyala Ribera aquest dimarts.

L'altra mesura estrella és el reforç de les plantes de cogeneració. Aquesta mesura beneficaria la indústria de la ceràmica, la química, la tèxtil, la paperera i la dels fertilitzants. A tot l'Estat hi ha unes 600 plantes de cogeneració que utilitzen el gas per produir electricitat i calor al mateix temps per dur a terme els seus processos industrials, de manera que són més eficients que les centrals de gas, que només generen electricitat. Aquestes també es beneficiaran de l'excepció ibèrica o topall del gas si ho sol·liciten al ministeri de Transició Ecològica. El fet de quedar-ne fora va obligar a moltes a parar aquest estiu pels elevats costos. Ribera calcula que si aquestes instal·lacions es tornen a activar es podria estalviar un 1,2% de la demanda diària de gas en el millor dels escenaris. 

Finalment, el govern ha recollit la demanda de la indústria de recuperar el mecanisme d'interrompibilitat. En concret, l'executiu ha encarregat a Red Eléctrica el disseny d'un nou sistema similar a aquest mecanisme que va desaparèixer l'any 2020. Aquest nou sistema es denominarà Servei de Resposta Ràpida de la Demanda i permetrà a la indústria interrompre el consum si se l'avisa amb 15 minuts d'antelació i durant un màxim de dues hores. A canvi, la gran indústria rebria una retribució per acceptar aturar la seva demanda energètica en moments en què sigui molt alta. Aquest element estarà vinculat al Pla de Contingència que el govern espanyol està ultimant per enviar-lo a Brussel·les abans del 30 de setembre. De fet, aquest dimecres es reunirà amb tots els partits polítics i dijous ho farà de forma "bilateral" amb el Partit Popular per analitzar el pla energètic que l'oposició ha presentat com a alternativa.

Pols de les elèctriques

Però el del control de l'alça dels preus energètics no és l'únic front obert que té el govern espanyol. L'altre cavall de batalla són els impostos temporals que vol aplicar al sector energètic, així com a la gran banca. "No tenim beneficis extraordinaris [...] i estem desitjant tornar a una situació de preus estables”. Aquest és el missatge que per activa i per passiva llancen les principals elèctriques a Espanya, que reiteren que "l'arrel del problema" de la crisi energètica actual, que va començar l'estiu del 2021 i que la guerra a Ucraïna ha accentuat, és el preu del gas natural. Així ho ha defensat de nou aquest dimarts la presidenta de l'Associació Espanyola d'Empreses Elèctriques, la patronal que agrupa les principals empreses elèctriques, Marina Serrano.

Alhora, aquest és el principal argument que el sector esgrimeix per rebutjar el futur impost temporal que el govern espanyol vol aplicar a partir de l'any que ve sobre aquestes empreses, així com sobre la resta de companyies del sector energètic, des de les gasistes fins a les petrolieres, i que ara tot just ha començat la seva tramitació parlamentària al Congrés de Diputats. A diferència de la gran banca, públicament les elèctriques no han obert la porta a portar la nova figura fiscal als tribunals.

Ara bé, sí que critiquen la decisió unilateral del govern de Pedro Sánchez. Per això demanen que el tribut que surti de la negociació parlamentària tingui "consistència" i estigui "harmonitzat" amb les mesures que prengui Europa, ha reiterat Serrano. "S'ha d'acomodar al que estableixi Europa", ha dit la presidenta de l'Aelec. De fet, el ministeri d'Hisenda, que ha pilotat el disseny del tribut, ja ha anticipat que preveu fer-ho així.

La Comissió Europea vol gravar un 33% dels beneficis extres de les companyies de combustibles fòssils, un matís que agrada a les elèctriques perquè defensen que són les gasistes i les petrolieres les que tenen beneficis "extraordinaris", i posar un topall de 180 €/MWh a l'electricitat generada amb renovables. En tot cas, les companyies demanen que si finalment tira endavant el tribut, s'apliqui sobre els beneficis "i no sobre la facturació", com pretén el govern espanyol en la seva proposta inicial. Amb tot, el sector elèctric abraça el topall al gas, que reconeix que ha abaratit el preu de la llum, però també confia que més enllà d'una mesura específica d'Espanya i Portugal, que apliquen l'excepció ibèrica, s'avanci cap a una mesura europea.