“Els illencs som igual de turistes que els anglesos i alemanys”

PalmaLa temporada més turística a les Balears s’acaba i les companyies aèries opten per suprimir vols relacionats amb la demanda estacional. Des d’aquest 26

d’octubre a aproximadament el 28 de març del 2026, les aerolínies ofereixen uns 7,5 milions de seients entre entrades i sortides a l’aeroport de Palma, una xifra que evidencia la reducció d’un 1,5% respecte del mateix període del 2024. A l’aeroport de Maó les places disponibles cauen fins a un 9%, segons dades de l’Associació de Línies Aèries (ALA).

Aquest fet, a més de perjudicar els turistes que aprofiten aquestes ofertes per compensar els costos de l’allotjament ales Balears, afecta els illencs que viatgen amb companyies low cost i que perden connectivitat directa amb un bon nombre de destinacions. A més, molts de residents a les Illes que fan feina durant la temporada aprofiten l’hivern per viatjar. “Quan acab de fer feina, si no tenc classe, mir vols barats a qualsevol lloc per anar de vacances, però si lleven els trajectes directes em surt més car”, explica Marina (nom fictici), una estudiant de la UIB que fa feina a l’estiu a Menorca.

Tot plegat es desenvolupa en un context en el qual el malestar per la massificació turística i els efectes del canvi climàtic són presents en el debat social i polític de les Balears. Una part de la societat illenca apunta a les aerolínies de baix cost com una de les culpables de la massificació turística i també de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, els treballadors de les empreses subcontractades per Aena per prestar serveis logístics i operatius als avions, aerolínies i passatgers de l’aeroport de Son Sant Joan varen amenaçar l’agost passat de provocar un “col·lapse total” de l’aeroport de Palma per “la precarietat del sector” i per les condicions en què es veuen obligats a fer feina. Salaris baixos, horaris “intempestius” i contractes “que van en contra de les feines estables i de qualitat”, són alguns dels problemes que denunciaren els assalariats.

Els balears que coneixen i pateixen en primera persona aquests problemes, també viatgen amb companyies low cost i a destinacions turístiques massificades. De fet, Marina, que enguany ha viatjat a València, Màlaga, Saragossa i Madrid per menys de vint euros per viatge assegura que està en contra de la massificació turística a les Illes i diu que ha assistit a diferents manifestacions per denunciar-ho. Aquest fet reflecteix la doble moral de la societat illenca? Per què es prioritza el fet de viatjar? Quina part del problema turístic i ambiental són els residents?

“Som part del problema”, considera el president de Palma XXI, Jaume Garau, referint-se als ciutadans de les Illes. I afegeix: “Nosaltres som turistes, com els alemanys i els britànics que visiten les Balears”. De fet, el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Pedro Fiol, apunta que els illencs hem adquirit “l’argumentari que tenen els alemanys i els anglesos des de fa molts d’anys”. Detalla que en aquests països fa molts d’anys que els treballadors estalvien durant tot l’any per anar de vacances, un patró que ara està integrat en el pensament d’una part dels assalariats illencs.

A això s’hi suma l’encariment de l’habitatge. Moltes persones de les Balears, sobretot els joves, veuen gairebé impossible comprar una casa a les Illes. I no és poca la gent que opta per gastar els estalvis a conèixer món. “Abans es feia un racó per comprar una rentadora o per pagar un pis i ara es fa per viatjar”, diu Fiol. A més, comenta que la pandèmia i el confinament també han influït molt en l’augment de les ganes que té la població de viatjar. Els vols xàrter per a residents (que només es poden comprar a agències de viatges i s’inclouen dins un paquet turístic) “han agafat molta força d’ençà de la pandèmia entre les famílies i les persones de mitjana edat”, exemplifica.

Per altra banda, el fet de ser illes obliga els residents a haver d’agafar un avió o un vaixell cada vegada que volen desplaçar-se. Per compensar les despeses que això suposa, els ciutadans de les Balears i les Canàries tenen un 75% de descompte en els vols estatals. Segons assegura Ramos, aquesta rebaixa ha “incrementat moltíssim la mobilitat d’una part de la població”.

Democratitzar els viatges

Les Balears són la comunitat que més renda per càpita ha perdut en els darrers 20 anys, amb 18 punts menys entre el 2000 i el 2022. Els illencs tenen un salari mitjà de 23.126 euros, una xifra que mostra una escletxa salarial amb Alemanya, el principal mercat turístic de l’Arxipèlag, on se’n cobren de mitjana 63.288, quasi el triple que a les Illes.

Això fa que els residents prioritzin el preu i viatgin amb una companyia low cost perquè “si només el vol ja els costa 200 euros es queden sense vacances”, lamenta Garau. En aquest sentit, recorda que a les Balears “hi ha una quantitat enorme de gent precaritzada que no arriba a final de mes”.

Pot semblar que les aerolínies de baix preu “tenen un efecte democratitzador dels viatges perquè els fan accessibles per a una part de la població”, exposa el professor de Geografia a la Universitat de Salamanca (Usal) David Ramos. Però l’efecte no s’aplica del tot, ja que “una de cada tres famílies de les Balears no es pot permetre viatjar a fora ni tan sols una setmana a l’any”, diu el professor de Sociologia de la UIB David Abril.

Per altra banda, amb l’oferta de vols barats, les aerolínies “fan que les persones amb molts de recursos puguin viatjar més vegades a l’any”, considera Ramos. De fet, apunta que les persones que ja viatjaven anys enrere actualment ho fan encara més. Fa aproximadament 25 anys, viatjar era un fet poc comú. Les low cost encara no havien arribat a Espanya –de fet Ryanair hi va aterrar el desembre del 2002 amb el seu primer vol de Girona a Frankfurt. Andreu (nom fictici), que estudiava a Londres, el setembre del 2003 va comprar el seu darrer bitllet a una agència de viatges. Va conèixer les companyies de baix cost i va començar a viatjar per Europa: París per 40 euros i Estocolm per 12 euros (anar i tornar). En aquell moment, la societat encara no entenia molt bé la nova tendència dels viatges. “La gent em demanava si no em feia por comprar un bitllet d’avió per internet i donar les meves dades”, recorda.

Turisme “de qualitat”

El professor de Geografia de la Usal adverteix que el nombre de vols d’avions privats ha augmentat en els darrers anys. L’ús d’aquest mitjà de transport s’atribueix a persones amb molts de recursos econòmics. De fet, a les Balears és el turisme que actualment se cerca amb polítiques com la prohibició de l’obertura d’albergs de qualsevol tipus a Palma, una iniciativa que vol aplicar el batle de Ciutat, Jaime Martínez. A més, va anunciar recentment que volia “reconvertir els que ja existeixen a una oferta millor o en habitatges”. Segons Ramos, “el turisme de qualitat és turisme de rics”. En aquest sentit, demana: “Si només han de venir els que més gasten, un fet que té un cost enorme, coartam el dret de viatjar i d’anar de vacances dels més pobres?”.

En paral·lel, el geògraf de la UIB Macià Blàzquez considera que “no es pot comparar el viatge que fa un illenc a Barcelona aprofitant el descompte de resident amb el d’un turista que va a les Balears amb jet privat”. En aquest sentit, fa referència a la petjada de carboni que tenen aquests mitjans de transport. Segons un estudi de l’Agència Europa del Medi Ambient del 2024, els jets privats emeten entre 5 i 14 vegades més de diòxid de carboni per passatger que els vols comercials, i fins a 50 vegades més que el tren.

Segons dades de l’Agència Internacional d’Energia (IEA), el 2023 l’aviació va emetre gairebé 900 milions de tones de diòxid de carboni, una xifra que equival a aproximadament el 2,5% de les emissions globals d’aquest gas procedent de combustibles fòssils. “Sembla poc, però augmenta molt aviat i més si continuam a aquest ritme”, adverteix Ramos.

Subvencions

Blàzquez denuncia que “es fa una inversió pública bruta en les aerolínies de low cost”. Teòricament, les injeccions de doblers públics a aquestes aerolínies estan prohibides per la Comunitat Europea, però “els governs autonòmics contracten publicitat turística a les empreses perquè els promocionin”, explica Ramos. Aquest fet justifica les fotografies de les platges de les Balears que es poden apreciar en els avions o la publicitat que se’n fa a les revistes dels seus seients.

Les administracions no només donen doblers a aquestes empreses amb publicitat, sinó que també “els fan estructures a mida”, considera Blàzquez. El Ministeri de Turisme i Indústria del govern espanyol ha invertit en els darrers anys més de 288 milions d’euros procedents de fons europeus, com de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per millorar les infraestructures turístiques de les Illes.

Tot plegat evidencia que els ciutadans de les Balears i l’Administració han de posar damunt la taula aquesta contradicció que caracteritza una part de la societat illenca “d’una manera seriosa”, segons considera Ramos. “No és necessari viatjar milers de quilòmetres per gaudir de les vacances”, opina.