Rosa Sureda: “Has de fer moltes hores per ser autònoma i dur una botiga”

ManacorQuan a finals del 2015 Rosa Sureda Jaume va decidir agafar l’antiga botiga de barri Walt Disney, a la plaça de Berard, era novella en l’art de dur una clientela. “Era molt tímida al principi, i passava molta de pena… ara ja no!”. Rebatejada com a Botiga Sa Placeta, el present i futur del comerç de proximitat no sembla que tingui els dies comptats a la Torre.

Creis que les botigues de barri encara tenen futur?

— Jo crec que sí, que tira a tira se n’aniran posant més i tot; perquè en contra del que passa als hipermercats, aquí hi ha escalfor. Estic molt contenta amb la gent, els estim, t’estimen, t’ajuden, els ajudes tu com pots. La veritat és que gaudesc molt aquí. Als súpers sempre hi ha la mateixa temperatura, i no et coneixen.

Quan vàreu arribar aquí i com va ser? 

— Fa 10 anys… el novembre del 2015. Perquè allà on feia feina també va anar malament i clar, la gent se n’anava i jo vaig decidir partir també. Vaig veure que la botiga l’acabaven de deixar i estava buida. Li vaig demanar a la propietària a veure si la podia emprar novament com a botiga. I tot d’una ja vaig començar.

Ja hi veníeu a comprar abans?

— Sí, aquesta botiga es deia Walt Disney. Feia molts d’anys que la varen obrir el pare i la mare de Magdalena Sansó Melis. Record que aquesta zona ja era botiga i la part del davant era una llibreria amb revistes i coses de papereria: quaderns Rubio, bolígrafs, llapis… I la gent hi venia a comprar molt. Tenien una llitera aquí, on s’escalfaven els dos vellets… diumenges i tot.

Teníeu experiència duent un comerç?

— No, gens, gens ni mica. El que passa és que, clar, després de les perles on feia feina, una persona quan ja té cinquanta i pocs anys, segons a on no l’agafen. I va passar això, que aquí estava buit i vaig dir: “Per què no ho intentes?”. Al principi estava espantada perquè no coneixia res de tot això. M'espantava més la gent que no vendre. Ho vaig passar malament al principi.

Quina relació teniu amb els clients?

— Amb els veïns estic contentíssima. Aquí, de veritat, m'hi sent molt protegida. És superimportant. És evident que la compra grossa la fan a Mercadona. Si a mi m’omplissin dos carros grossos, em buidarien la botiga! [riu]; que ja m’aniria bé, perquè en dues hores podria tancar. 

Què és el que més s'hi ven?

— Un poc de fruita, un poc de verdures, sobretot descuits. També paper de vàter, conserves, un poc de pernil, embotits, sobretot, sense importar que se n'enduguin el paquet o la peça de formatge sencera. Aigua, begudes fresques… feim entrepans, també. I tot el que és de forn. La fruita i la verdura és de proximitat, de coneguts i amics de foravila.

Quin horari feis? És dur aixecar-se prest?

— Faig horari de 5.30 fins a les 20.30h, aturant per dinar i els dilluns i divendres capvespres. Em despert ben prest. Has de fer molta de feina per ser autònoma i dur una botiga. A les 5.30 h ja em venen els forners, en Biel Papa, que és el primer que ve; després ja en Benyó, en Montserrat, i els pans de Costitx. Una estona més tard ja començ a fer entrepans. O venen a cercar fruita o verdures, o s'enduen un cafè de camí a la feina.

A quines botigues recordau que anàveu quan éreu petita?

— Record que al carrer del Remei de Fartàritx n’hi havia dues, una a cada cap de cantó. Una era de les sucretes i l’altra no me’n record. Però és que abans dels súpers n’hi havia moltíssimes a totes les barriades.

Els deveu conèixer a tots ja en 10 anys…

— A quasi tots. I gent que no coneixia i que vivia en aquest carrer, ara ja els conec. De petita primer vaig viure a Fartàritx, després a Santa Catalina fins als 9 anys, i d’ençà de sempre he viscut a la Torre, al carrer de Sant Rafel.