Fiscalitat
Economia 03/03/2022

La guerra ajorna la revolució fiscal que volen els experts

L'esperada recomanació proposa apujar impostos als hidrocarburs i fixar tipus mínims per a patrimoni i successions i donacions

4 min
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, rep el llibre blanc sobre la reforma tributària a Espanya.

MADRIDDesprés d'onze mesos de feina, el comitè d'experts del govern espanyol per a la reforma fiscal ha enllestit una proposta amb cara i ulls. El grup, liderat pel catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, ha lliurat aquest dijous a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. És un document de gairebé 800 pàgines en què no només es revisa l'actual sistema fiscal espanyol, sinó que també s'hi recullen quins són els deures pendents, segons els experts, per millorar-lo: tocar la fiscalitat mediambiental, l'impost de societats o la tributació de l'economia digital, així com l'harmonització d'alguns tributs cedits a les comunitats autònomes.

En el lliurament de l'informe, Montero s'ha encarregat de recordar que la proposta del comitè no era vinculant: "El document reflecteix l'opinió exclusiva dels acadèmics i no anticipa les mesures que pugui aprovar el govern". "No som els encarregats de fer la reforma, només expressem una opinió", ha afegit Ruiz-Huerta en una roda de premsa posterior. Amb tot, si bé la intenció de l'executiu és "avançar cap a un model fiscal més just i redistributiu", ha sostingut Montero, ella mateixa ha anticipat que davant l'esclat de la guerra a Ucraïna no es preveuen de manera "imminent" augments fiscals a Espanya. Aquestes són les principals recomanacions de l'informe fet públic aquest dijous i vinculat al pla de recuperació europeu:

Impostos indirectes

La proposta posa la lupa damunt l'IVA fins al punt que per als experts és una condició "sine qua non" augmentar aquest impost a mitjà termini. "Cal reduir la bretxa amb la Unió Europea", ha dit el catedràtic Ruiz-Huerta, recordant que Espanya se situa a la cua pel que fa a la recaptació de l'impost. En concret, els experts plantegen que es camini cap a un tipus simplificat únic d'aquest impost i que, per contra, s'eliminin els reduïts.

Sobre l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), els experts creuen que caldria revisar-lo per "potenciar les seves dues funcions bàsiques, que són la recaptatòria i la redistributiva". Per al comitè, sobre l'IRPF –l'impost que més diners aporta a les arques públiques de l'Estat– caldria eixamplar-ne la base imposable, "suprimint aquelles exempcions, reduccions, deduccions o règims especials que no estiguin justificats", recull la reforma.

Tributació verda

És una de les potes més innovadores, juntament amb la tributació de la nova economia digital. De fet, el mateix govern espanyol recollia al pla pressupostari per al 2022 enviat a Brussel·les canvis en aquesta matèria, malgrat que no els concretava. Els experts estableixen quatre eixos sobre els quals aplicar-los: mesures destinades a afavorir l'electrificació sostenible, canvis tributaris per fomentar un model de mobilitat que ajudi a anar cap a la transició ecològica, propostes que contribueixin a millorar l'economia circular i, finalment, tributs associats a l'ús de l'aigua.

En concret, els experts plantegen que caldria aplicar noves figures tributàries sobre els combustibles que s'utilitzen com ara la gasolina i el dièsel. Primer, aposten per igualar la fiscalitat entre els dos carburants, és a dir, eliminar la rebaixa fiscal que actualment té el dièsel. Després, obren la porta a una revisió dels tributs dels hidrocarburs i apunten a un augment "substancial".

També defensen noves figures tributàries al voltant de la generació de residus o la imposició sobre fertilitzants i emissions de grans instal·lacions industrials.

Harmonització

Els experts ho tenen clar. No volen eliminar tributs com el de patrimoni, sinó que defensen una harmonització fiscal per posar fi a "la competència a la baixa" al voltant d'algunes figures fiscals cedides a les comunitats autònomes, com ara l'impost de patrimoni i el de successions i donacions. "Entenem que cal evitar que es buidin alguns impostos i, per tant, cal estudiar límits mínims de gravamen efectiu", ha explicat Ruiz-Huerta. Això vol dir aplicar un tipus mínim per a totes les comunitats autònomes. Conscients, però, de les diferents sensibilitats que hi ha al voltant d'aquest tema, els experts han preferit deixar oberta la proposta i evitar concretar-ne un percentatge mínim.

El comitè assumeix que aquests són elements que l'executiu espanyol ha de negociar amb les comunitats autònomes i algunes d'elles, en especial les liderades pel Partit Popular com Madrid, on molts dels tributs cedits estan bonificats al 100%, ja han dit que no volen ni sentir a parlar d'harmonització fiscal.

Societats

En aquest punt, el comitè ha seguit força al peu de la lletra les indicacions de l'OCDE. Tal com explicava aquest diari, els experts han mirat de reüll els passos que ha fet Europa i suggereixen ajustos fiscals sobre els resultats comptables i exempcions per doble imposició. A més, apunten a la necessitat de revisar els beneficis fiscals actuals i millorar els incentius vinculats a la investigació i el creixement empresarial.

Consulta aquí el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària

Negociació intensa

"Hem fet centenars de reunions", ha dit el president del grup d'experts, per deixar constància de la dificultat d'haver arribat fins aquí. Una mostra també en són les dues baixes pel camí, fruit de discrepàncies internes: les dels catedràtics Carlos Monasterio i Ignacio Zubiri. Finalment, dinou experts de l'àmbit jurídic i econòmic són els que han treballat al llarg d'aquests mesos per tancar un document "de consens i obert", ha assumit Ruiz-Huerta.

Si bé des d'un principi el ministeri d'Hisenda ha defensat que no es plantejava una "revolució fiscal", el soci minoritari dins l'executiu espanyol, Unides Podem, ha marcat uns ritmes diferents. De fet, la formació lila va llançar la seva pròpia reforma fiscal quan els experts encara no havien fet públic l'informe, a través de la qual proposaven la creació d'un nou impost sobre les rendes altes, així com a les grans elèctriques. "És inoportú", assegurava aleshores la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, deixant clara la posició de l'ala socialista. De moment, l'escenari de guerra a Ucraïna aboca Espanya, i també Europa, a no fer gaires experiments fiscals. D'entrada, l'executiu ja ha anunciat que prorrogarà fins a l'estiu les mesures per abaratir la factura de la llum.

stats