Energia
Economia24/02/2023

Les grans energètiques de l’Íbex disparen un 41,5% els guanys

La patronal i algunes companyies recorren el nou impost amb què l'Estat grava els beneficis extraordinaris per la crisi

BarcelonaLa guerra d'Ucraïna va disparar els preus de l'energia davant la por dels talls de subministrament per la gran dependència europea del gas rus. A més, ha provocat una inflació generalitzada. Amb aquest panorama, les grans energètiques espanyoles que cotitzen a l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van disparar els guanys a una xifra rècord el 2022: 12.780 milions d'euros, una dada que és un 41,5% superior a la de l'any anterior.

Guanys de les energètiques
En milions d'euros
Cargando
No hay anuncios

Aquests beneficis deixen lluny l'impacte de la pandèmia en els exercicis del 2020 i el 2021, quan les quatre grans empreses espanyoles del sector –Repsol, Iberdrola, Endesa i Naturgy– van patir un important descens de la demanda pels confinaments i les restriccions i els preus es van desplomar. L'última de les grans multinacionals energètiques espanyoles en presentar els seus resultats va ser Endesa, que ho ha fet aquest divendres al matí, amb un benefici net de 2.541 milions d'euros el 2022, un 77% més que l'any anterior.

Cargando
No hay anuncios

Aquests guanys disparats de les principals companyies energètiques s'han produït en un entorn de gran volatilitat en els mercats energètics i amb uns preus que s'han enfilat tant que han obligat el govern espanyol a prendre mesures per aconseguir rebaixar-los. Així doncs, entre aquestes iniciatives hi ha la rebaixa de l'IVA del 21% al 5% en les factures de la llum i el gas, que es va aprovar el juliol del 2021 en el cas de l'electricitat i l'octubre del 2022 en el del gas. En el camp energètic, també es va aprovar la bonificació de 20 cèntims per litre de gasolina o gasoil, que va estar en vigor entre l'abril i el desembre del 2022.

Però la mesura que ha aixecat més crítiques entre aquestes grans energètiques és l'impost especial que ha posat en marxa el govern espanyol per a aquestes companyies i també per a la banca. L'executiu de Pedro Sánchez parteix de la base que aquestes empreses han obtingut molts guanys en un context de crisi i, per tant, han de contribuir més. La patronal elèctrica Aelec ja ha anunciat un recurs contra aquest nou impost. També han presentat recurs algunes d'aquestes companyies, com Repsol, Iberdrola i també Endesa, que ha dit aquest divendres que ha recorregut aquest tribut davant l'Audiència Nacional perquè el considera "injustificat i discriminatori". L'elèctrica que dirigeix José Bogas s'ha afanyat a destacar que la seva contribució fiscal l'any 2022 puja a 3.843 milions d'euros i, per tant, l'empresa és una de les cinc corporacions que paguen més impostos a Espanya.

Cargando
No hay anuncios

El president de Naturgy, Francisco Reynés, en la presentació de resultats de la companyia va afirmar que encara no s'ha decidit si presentaran recurs contra el tribut. Però va llançar un missatge a l'executiu espanyol: "Espero que cap govern ataqui mai cap companyia perquè guanya diners".

Cargando
No hay anuncios

Aquesta mateixa setmana, després del consell de ministres de dimarts, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va tornar a justificar aquest impost especial. Segons va dir, l'Estat ja ha recaptat 1.454,5 milions d'euros dels impostos a les energètiques i a la banca per gravar els beneficis extraordinaris que estan aconseguint arran del context de crisi. La ministra va fer aquestes declaracions l'endemà que acabés el termini per fer el primer pagament. En total, són 817,4 milions per l'impost a les energètiques i 637,1 pel de les entitats de crèdit.

Segons han apuntat les diferents companyies en les presentacions de resultats, el nou impost costarà uns 400 milions d'euros a Repsol, 300 a Naturgy, 208 milions a Endesa i 200 milions a Iberdrola. La taxa afecta totes les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que van facturar més de 1.000 milions el 2019, excepte les que no tinguin l'energia com a activitat principal, així com les productores de petroli o gas natural, la mineria de carbó o el refinament a Espanya. En principi, el tribut s'aplicarà durant dos anys –el 2023 i el 2024, amb referència als comptes de l'exercici anterior– i gravarà les vendes amb un tipus de l'1,2%, a excepció dels ingressos regulats i procedents de fora d'Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Entre aquestes grans empreses energètiques espanyoles, l'elèctrica Iberdrola és la que més guanys va obtenir, 4.339 milions d'euros, seguida de la petroliera Repsol, amb 4.251 milions. Si Iberdrola és l'elèctrica que més va guanyar, Endesa, que és la comercialitzadora d'energia més gran a Espanya, va ser la que més va disparar el benefici, un 77%. Naturgy, malgrat ser la que menys guanys va aconseguir, va assolir el seu rècord històric.

Polèmica pel gas rus

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha admès aquest divendres que Rússia ha augmentat el seu pes en les importacions espanyoles de gas natural liquat (GNL) i ha convidat les grans empreses del sector a buscar altres proveïdors. En aquest sentit, ha reconegut que les importacions de GNL han augmentat d'un 9-10% a un 12%, però ha incidit que "no hi ha una eina" per prohibir aquestes importacions. En el marc de les sancions imposades contra Moscou, hi ha hagut decisions per prohibir importar algunes primeres matèries procedents d'aquest país, però no del gas natural liquat en concret.

Per això la responsable energètica del govern espanyol ha convidat els importadors a plantejar-se deixar d'incrementar el volum de GNL rus comprat i buscar altres proveïdors. De fet, l'augment d'aquestes importacions ha costat a l'executiu espanyol les crítiques del president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Sobre aquestes crítiques, Ribera ha lamentat que al dirigent popular "no li han explicat bé com funciona l'aprovisionament de matèries primeres". "Potser Feijóo pot preguntar a les grans companyies que importen GNL si no poden buscar altres proveïdors", ha conclòs la ministra.