El govern espanyol proposarà condonar 1.741 milions de deute a les Balears

PalmaEl govern espanyol condonarà una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a diverses comunitats autònomes, un total de 83.200 milions d'euros, 1.741 dels quals, a les Balears, segons ha anunciat aquest dilluns la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. Aquest dimecres es validarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i posteriorment s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats. La decisió, que arriba un any després de pactar-se amb ERC, posa a prova el PP, que no té el mateix posicionament a totes les comunitats on governa.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha carregat contra l'executiu de Sánchez perquè, amb aquesta proposta, deixa les Illes per sota de la mitjana per habitant i també ha criticat que aquesta proposta s'hagi negociat només amb Catalunya. "El resultat, una vegada més, és que sortim perjudicades comunitats com les Illes Balears. Sánchez deixa les nostres illes per sota de la mitjana de condonació per habitant, i proposa condonar 1.413 euros a cada illenc davant dels 2.133 euros que ha pactat per cada català. Totalment inacceptable! El Govern continuarà reclamant anar a l'arrel, que és la reforma del finançament i que els temes que ens afecten es negociïn entre tots", ha manifestat Prohens a les xarxes socials.

"Se'n beneficien totes les comunitats [excepte Euskadi i Navarra, que tenen un model propi], tinguin o no deute amb el FLA", ha subratllat per la seva part Montero en roda de premsa, en la qual ha volgut desmuntar les acusacions sobre "greuges" territorials. Andalusia, on Montero concorrerà a les eleccions de l'any que ve, encapçala la llista, amb una condonació de 18.791 milions; en segon lloc hi hauria Catalunya; en tercer lloc, el País Valencià, amb 11.210 milions, i en quart lloc, la comunitat de Madrid, amb 8.644. "Si el PP hi vota en contra no té més explicació que sempre anteposa el relat fals del greuge comparatiu a l’interès dels ciutadans on governen", ha afegit. I és que ja han arribat les primeres crítiques del PP, que parla de "xantatge".

"El PP vol parlar del finançament, no de quant costa el suport de l'independentisme perquè Sánchez pugui estar uns mesos més al govern espanyol. Els presidents del PP votaran que no a la desigualtat, que es permeti la mala gestió, als privilegis i a la compra del govern espanyol amb pagament en efectiu als independentistes amb doblers de tots els espanyols", ha dit el líder conservador, Alberto Núñez Feijóo. La nova llei orgànica que s'elabori s'haurà d'aprovar per majoria absoluta a la cambra baixa, de manera que es podria tirar endavant sense el PP. Un cop hagi superat tots els tràmits –la ministra ha calculat que serà a finals d'any, tenint en compte que cal un avantprojecte amb consulta pública i informes preceptius–, les comunitats s'hi poden acollir de manera voluntària.

Montero ha explicat que s'ha elaborat una metodologia amb criteris objectius per evitar greuges territorials. En primer lloc, s'ha calculat el sobreendeutament de les comunitats durant la crisi financera (2010-2013), 109.582 milions, de la qual se li resten 29.272 milions de l'increment del deute entre el 2020 i el 2023, una etapa en què Hisenda justifica que els territoris també s'han hagut d'arromangar. Queda una xifra de 80.310 milions, el 75% de la qual –60.232 milions– es reparteixen en funció de la població ajustada. A partir d'aquí, el ministeri ha establert correccions. En la fase 2, a les comunitats que queden per sota de la mitjana se'ls eleva la condonació fins a arribar a un 19,3%. D'això se'n beneficia especialment Catalunya. En tercer lloc, s'identifica el País Valencià com la comunitat amb més condonació per habitant ajustat, 2.284 milions, i s'eleva la condonació fins a aquesta xifra als territoris infrafinançats. A més, s'afegeix una compensació addicional a les comunitats que hagin fet un esforç de no abaixar l'IRPF i, per tant, no hagin renunciat a recaptar recursos.