Els empresaris, escèptics amb el model de finançament: “Les Illes continuarem pagant molt més del que rebem”

Palma“A les Balears arrossegam un dèficit públic insuportable, governi qui governi aquí i a Madrid”, afirma sense embuts Jordi Mora, president dels petits i mitjans empresaris de Mallorca (PIMEM). La frase resumeix la frustració del que representa ser la segona comunitat que més aporta a l’Estat i menys rep, només per darrere de Madrid, i veure venir que les coses no canviaran gaire amb el nou model de finançament. Tot i l’escepticisme empresarial, Mora també ha dit aquests dies que no es pot caure en el pessimisme perquè “aquesta proposta aporta més recursos i millorarà serveis públics, i obre una porta a negociacions bilaterals. Per tant, el Govern encara el podrà millorar”.

Però quan encara falta per saber la lletra petita de la proposta de l’Estat, els empresaris tenen ben clar que, tot i que Madrid reparteixi més milions, la balança entre el que s’aporta i el que es rep serà contrària als interessos dels illencs. “Es fa difícil pensar que això canviarà a curt termini. Continuarem pagant molt més del que rebem”, afirma Toni Garí, empresari industrial i membre de l’associació de fabricants Construïm. Els empresaris de les Illes Balears fa anys que adverteixen que el sistema de finançament autonòmic no respon a la realitat econòmica d’un territori insular. Ara, amb la negociació del nou model damunt la taula, el teixit productiu torna a posar el focus en un problema que consideren estructural: les Balears aporten molt a l’Estat, però no reben prou recursos per compensar els costos addicionals que suposa l’activitat a un territori fragmentat i desconnectat de la Península.

Patronals, cercles d’economia i associacions empresarials coincideixen en el diagnòstic: el model actual fins ara no ha tingut en compte ni la geografia ni la pressió real que suporta l’economia balear, definida per l’Executiu com a “població suportada”, un concepte que ja va encunyar Alexandre Forcades als anys 90, quan era conseller d’Economia amb Gabriel Cañellas. L’activitat empresarial està marcada per la dependència del transport marítim i aeri i els sobrecostos associats, “que poden arribar al 15 o 20% en funció de la matèria i del moment”, afirma la gerent de l’Associació de Constructors, Sandra Verger.

El problema ve de molt enrere. Les Illes són un paradís que funciona com a reclam turístic i recaptatori per a l’Estat. “Però després resulta que hem de veure que no tenim capacitat de donar suport als emprenedors, o no tenim capacitat d’impulsar mecanismes públics per a l’obtenció de sòl industrial, com sí que fan altres comunitats”, lamenta Toni Garí. Aquest empresari ho denuncia: “els que volem fer indústria en patim l’abandonament i veim com la matèria primera ens costa un 20% més per haver-la de dur. Exportar és pràcticament una quimera”, conclou.

Per tot plegat, els empresaris critiquen que l’elevada capacitat recaptatòria que té Madrid a les Illes, vinculada sobretot al turisme, no es tradueix en un retorn proporcional en forma d’inversions, infraestructures i serveis públics. “Ens fa molta enveja veure com al País Basc els empresaris disposen d’equipaments per fer proves, recerca, assajos amb materials, solucions... Aquí, si has de fer res d’això, ho has de pagar de la teva butxaca”, afirma Garí, cosa que fa que “la recerca sigui senzillament inexistent, o obra de quatre entusiastes”, lamenta.

Altrament, la portaveu dels empresaris de la construcció, Sandra Verger, vol recordar que “d’entre les necessitats que tenim els empresaris de les Balears de millorar el finançament, trobam, per exemple, l’adquisició dels materials. Gran part dels materials venen de la Península, cosa que suposa un sobrecost enorme arran de la insularitat. Com se suposa que hem de fer habitatge assequible?”.