La cultura ja supera l’agroalimentació a l’economia balear

PalmaUn sector que genera un valor afegit de 807 milions d’euros en un any i que ocupa, com a mínim, el 3,2% del total dels treballadors de les Balears ja no és cosa menor. La indústria cultural i creativa, segons la darrera anàlisi feta per la Fundació Impulsa, ocupa el setè lloc dels ecosistemes productius de les Illes i, el que és més important, “té un potencial enorme i ara mateix és un dels actors que més pot contribuir a la necessària diversificació econòmica”, explica el catedràtic d’Economia i coordinador de l’estudi Antoni Riera.

Encara que l’aportació que fa aquest sector a l’economia insular en termes generals és del 2,1%, cal destacar que les indústries culturals ja superen altres àmbits amb més anomenada i més reconeixement històric, com puguin ser l’agroalimentari o les activitats digitals. “Ara mateix, aquest sector es troba consolidat després d’uns anys en què s’havia basat en l’amateurisme i la manca de professionalització”, afirma Riera. L’economista, en tot cas, és conscient que “es tracta d’un procés i, per descomptat, encara queda moltíssim per fer perquè precisament ens trobam, en general, davant microempreses que requereixen suport en tots els àmbits per acabar d’enlairar-se”, sentencia.

Llevat del top 3 de l’economia insular –el trinomi turisme, comerç i construcció–, que s’endú el gruix de l’activitat econòmica, les indústries culturals han aconseguit situar-se i reclamen amb força un paper cada vegada més protagonista a l’univers econòmic illenc i només la superen els sectors d’economia social, salut i transport.

L’estudi desfà peça a peça el sector cultural, perquè és un veritable trencaclosques d’activitats i disciplines: situa l’educació especialitzada en la matèria (17,9%), la publicitat (14,8%) i el disseny, la fotografia i la traducció i interpretació (10,8%) com a principals puntals. Per la seva banda, la producció audiovisual, amb un destacat 8,4%, és també un actor fonamental de la indústria cultural. “Sabem el nostre potencial, sabem que la indústria audiovisual a algunes comunitats s’està erigint com un sector molt important per a la generació d’ocupació, però a les Illes Balears encara falta moltíssim, i encara sobra massa precarietat”, explica a l’ARA Balears des de Menorca el president de l’Associació de Productores Audiovisuals (APAIB), Kiko Domínguez.

Galícia i Catalunya són alguns exemples d’important creixement de la producció audiovisual en els darrers anys, que segons el sector illenc “té un retorn immediat”, diu Domínguez. “El cas l’hem viscut nosaltres mateixos amb la producció de Favàritx, que actualment és a HBO. S’hi van invertir 300.000 euros i ja podem confirmar que ha generat un volum de negoci i un retorn total superior als 20 milions d’euros. Crec que està tot dit. Però no en pot ser l’excepció, ha de ser la norma”, lamenta.

Dependència de les subvencions

Un dels problemes que té el sector audiovisual i els altres segments de les indústries culturals és l’excessiva dependència del sector públic. “Cada any has d’estar mirant si aposten pels teus projectes. Passa el temps i, o no en tens resposta, o hi ha canvis als equips públics, i així és difícil. Necessitam inversors privats, com per exemple del sector turístic”, proposa Domínguez. El director d’Impulsa, Antoni Riera, confirma que aquesta “és una opció fonamental. Per estructurar les empreses que fan produccions escèniques i audiovisuals, necessitam que entri més capital privat. I perquè això passi és important que el sector sigui capaç de generar confiança i expectativa de negoci. No tenc cap dubte que quan això sigui així, no parlarem d’un 3% o un 4% de pes dins l’economia illenca, sinó de més del doble. Ja ha passat a altres llocs i necessitam que faci aquest bot”, conclou.

Segons admeten els diferents subsectors de la indústria cultural, la realitat ha millorat, però alguns dels problemes estructurals com la intermitència de les empreses a l’hora de poder oferir projectes i feina als creadors és encara molt present i consolida un model massa fràgil. Segons anteriors estudis fets per l’Administració, el 94% de les empreses culturals de les Illes són microempreses, sovint formades per autònoms o equips molt reduïts. “Aquesta dimensió limitada condiciona la capacitat d’innovació o d’internacionalització i estabilitat laboral del sector”, explica Fàtima Riera, portaveu de l’Associació Illescena, entitat que agrupa empreses productores d’arts escèniques de les Illes Balears. “Una producció escènica mitjana ocupa entre dues i cinc persones, i fa entre 10 i 15 bolos. Fas un gran esforç de preparació, elaboració i producció, i després el recorregut és molt curt. Això consumeix una gran quantitat d’energia i el rendiment que et torna aquella producció és petit. Cal que hi hagi una major aposta per part dels sectors públics i privats, i nosaltres, per descomptat, també hem de fer els deures i hem de ser més agosarats empresarialment. Però clar, fas comptes i t’entra la por”, afirma.

Per tot plegat, la portaveu dels empresaris escènics es mostra una mica escèptica amb el fet que la cultura augmenti el seu pes específic perquè“encara patim massa precarietat, encara tenim uns salaris més baixos que molts altres sectors i, per tant, ens costa oferir estabilitat i condicions atractives. Se suposa que necessitam bons professionals per desenvolupar projectes de qualitat. De totes maneres, crec que podem estar satisfets amb els resultats”, opina.

Tenir els ingredients

Els diferents professionals i experts coincideixen que les Illes “tenen els principals ingredients” per conrear un sector cultural més potent. Així i tot, veuen amb claredat els emperons: “Continuam massa pendents de vendre un projecte concret per arreglar l’any. I això no pot ser. Anam a trobades del sector i veim amb frustració com, mentre a Catalunya l’Institut d’Empreses Culturals inverteix més de 60 milions d’euros públics en produccions audiovisuals, aquí la xifra és ínfima. És clar que no només podem dependre de les arques públiques, però necessitam una aposta decidida, no ens enganem. Així tindrem els resultats que han experimentat altres indrets”, assegura Kiko Domínguez.

El sector no només l’integra l’audiovisual, l’escena i, naturalment, la música. També s’hi inclouen les arts gràfiques, els museus i els arxius. “L’activitat cultural de qualitat atreu públic, genera resultats”, afirma Antoni Riera. “La cultura i el patrimoni de les Illes han de definir el tipus de turisme que es vol rebre, no a l’inrevés. Aquesta visió ha d’arribar a situar la cultura com a element estructural del model turístic, capaç de determinar-ne la qualitat i de generar un turisme més vinculat al territori, respectuós i amb més valor afegit”, afirma, “en comptes de concebre la cultura com un producte complementaris”, opina el catedràtic d’Economia aplicada.

És el que han fet, per exemple, ciutats com Bilbao, Edimburg, Tolosa, Terrassa i Dublín, afirma la Fundació Impulsa en l’estudi. No es tracta només d’atreure visitants per altres motius i una vegada són a la destinació oferir-los un espectacle o una visita complementari, sinó “elegir la cultura i la creativitat com a factor estratègic” i central del desenvolupament econòmic i social.

El problema és que per transitar aquest camí encara cal un sector cultural més estructurat. “És un repte que no arribam a assolir. Falten tècnics escènics, per exemple, perquè només uns quants poden viure realment tot l’any del sector. Tens gent que pivota entre tres produccions perquè si no, no té prou ingressos pel que li paguen. Si volem esdevenir una indústria de veritat, s’ha de fer una passa endavant i ens hi hem de posar, perquè tenim a les mans un tresor”, assegura Fàtima Riera. “Els millors, com Marga Huguet, una productora menorquina amb dos Goya, voldrien fer projectes a la seva illa. Però ens falta creure-hi tots més”, conclou Domínguez.