Pensions
Economia 16/03/2023

130.000 milions en 20 anys: la gran recuperació de la guardiola de les pensions

Escrivá es mostra convençut que no hi haurà contrareforma del Partit Popular en cas que canviï el govern

5 min
El ministre José Luis Escrivá durant la roda de premsa posterior al consell de ministres extraordinari per aprovar la reforma de les pensions. Imatge de dijous 16 de març del 2023

MADRIDAmb tres mesos de retard, si es té en compte el calendari que s'havia fixat amb la Comissió Europea, la segona part de la reforma de les pensions s'ha aprovat per fi en consell de ministres. La norma arriba a bon port després d'una llarga negociació a diferents bandes: dins l'executiu espanyol; també amb els agents socials, sindicats majoritaris i patronals; la mateixa Comissió Europea, i, més amb comptagotes, els socis habituals del govern, és a dir, el banc esquerre a la cambra baixa espanyola.

Les últimes mesures per reformar el sistema de les pensions arriben precedides d'unes altres ja aprovades al llarg de la legislatura, entre les quals la revalorització de les prestacions amb la inflació. Totes tenen un objectiu comú: fer front als pròxims 20-30 anys, quan està previst que es jubili la generació més nombrosa, la del baby boom, i la despesa augmenti del 12,2% del PIB actual a un 15% l'any 2047 (tres punts percentuals més de despesa).

"Blindem el poder adquisitiu de tots els pensionistes presents i futurs. Però també garantim l'equitat i la sostenibilitat", ha dit el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en roda de premsa aquest dijous.

Entre les mesures clau de la reforma actual hi ha el canvi progressiu pel que fa a l'ampliació del còmput d'anys per calcular la pensió. Aquest canvi busca adaptar-se a les vides laborals més irregulars, com ara les colpejades per l'última crisi financera. En concret, durant un temps conviuran dos models de període de càlcul de les pensions, fins que l'any 2044 se situarà definitivament en 29 anys amb la possibilitat d'escollir els 27 millors.

També el reforç de les mesures destinades a reduir la bretxa de gènere de les pensions (entre el 2024 i el 2025 s'incrementa un 10% addicional el complement de bretxa de gènere), així com l'eliminació de les llacunes de les carreres laborals més irregulars, la millora d'algunes prestacions i, finalment, mesures per ingressar més diners.

De fet, l'eix vertebrador de la norma és el d'incrementar els ingressos i evitar tocar les prestacions. "La sostenibilitat en aquesta reforma implica reforçar l'estructura de finançament del sistema amb la idea de fer front al gran repte generacional", insisteixen fonts del ministeri de la Seguretat Social, que afegeixen que "si no volem retallades hem de trobar formes alternatives".

El camí pel qual s'ha optat aquest cop dista molt del de l'any 2013, quan el Partit Popular va aprovar el factor de sostenibilitat i va fixar un increment mínim, del 0,25% anual, en els moments en què les arques del sistema públic registressin dèficit. "La [reforma] del 2013 era financerament sostenible però socialment insostenible", defensen des del ministeri.

130.000 milions a la guardiola

Una de les claus per cobrir l'increment de la despesa futura a la qual ens hem referit amb anterioritat és tornar a omplir els fons de reserva de la Seguretat Social, anomenat també guardiola de les pensions, que durant anys es va buidar i actualment té uns 3.000 milions d'euros. Segons les previsions de l'equip d'Escrivá, els pròxims 20 anys (fins al 2043) s'aconseguirà omplir aquesta guardiola amb uns 130.000 milions d'euros.

Aquests diners es podran començar a utilitzar o retirar de la guardiola a partir del 2032, però amb un límit que anirà augmentat progressivament fins a arribar a un màxim l'any 2047. De fet, serà la dècada del 2040 i fins al 2050 quan el sistema estarà més tensat per la jubilació dels baby boom.

El fons es nodrirà a través del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI); és a dir, per aquells ingressos provinents d'incrementar totes les cotitzacions fins a 0,6 punts percentuals més (1,2 punts percentuals a partir del 2029 i fins al 2050). Aquest salt fins als 1,2 punts percentuals es traduirà en 6.000 milions d'euros anuals, segons els càlculs del govern.

"No posa en risc la competitivitat de les empreses espanyoles. És un petit esforç, però no canvia el perill de costos laborals de les empreses", ha dit Escrivá. El fet d'incrementar les cotitzacions ha rebut les crítiques dels empresaris per l'increment dels costos laborals.

Rendes altes

Però el mecanisme d'equitat intergeneracional només suposa cobrir una petita part de la despesa addicional que s'estima de cara a l'any 2047. A aquesta mesura se n'hi afegeixen dues més: la quota de solidaritat i l'increment de la base màxima de cotització durant uns anys.

Pel que fa a la quota de solidaritat, s'aplicarà de forma permanent sobre la part dels salaris que ara no cotitzen, és a dir, la part que està per sobre de la base màxima de cotització (4.495 euros al mes actualment) i, per tant, només afectarà els sous més alts. En termes generals, és una quota que anirà de l'1% a partir del 2025 fins a arribar al 6% l'any 2045.

Ara bé, després d'un acord amb el PDCat, ha rebut modificacions d'última hora. Així, si el salari només supera un 10% la base màxima de cotització de l'any corresponent, tindrà una quota menor (començarà sent d'un 0,92% a un 5,5% l'any 2045), mentre que si el salari supera fins a un 50% la base màxima, la quota sobre la part que no cotitza serà més gran i arribarà al 7% l'any 2045. En aquest últim cas, segons les estimacions del govern pel que fa al creixement de la base màxima de cotització (s'actualitza cada any amb l'IPC més 1,2 punts percentuals addicionals fins al 2050).

Prestacions mínimes

A última hora, el ministeri també ha tancat els últims serrells pel que fa a l'increment de les pensions mínimes contributives i les pensions no contributives. En el cas de les últimes, l'any 2027 no podran quedar per sota del 75% del llindar de pobresa en una llar unipersonal. Això les situarà vora els 8.250 euros l'any (actualment, la pensió no contributiva íntegra se situa en 5.899 anuals).

Pel que fa a les pensions mínimes contributives, totes aquelles en què hi hagi un cònjuge a càrrec hauran d'assolir com a mínim el 60% de la renda mitjana d'una llar amb dues persones l'any 2027. Així, no serà només la pensió per jubilació d'una persona amb cònjuge a càrrec (que en el cas d'un jubilat de més de 65 anys creixerà un 22%, fins als 16.500 euros anuals), sinó que el mateix increment s'haurà d'aplicar a les pensions per viudetat. En el cas d'una pensió per viudetat amb càrrecs, assoliria l'any 2027 un mínim de 16.511 euros l'any (ara se situa als 12.683 euros). També es veuria afectada la pensió d'incapacitat permanent amb cònjuge a càrrec.

En tot cas, cal tenir en compte que l'evolució de les prestacions és una estimació aproximada que ha fet el govern amb les previsions inflacionistes per als pròxims quatre anys, per això la quantia exacta de quant pujaran les pensions es coneixerà any a any. És cert, però, que arran de la reforma algunes prestacions mínimes tindran un llindar mínim i, per tant, no podran situar-se per sota.

Descarta una contrareforma

A Escrivá també se li ha preguntat sobre la possibilitat d'una contrareforma en cas que el Partit Popular, que ja ha mostrat el seu rebuig a la norma, arribi al govern espanyol en la següent legislatura. "Quan una reforma està ben feta i ben dissenyada i té suports, tendeix a durar amb el temps. A més, forma part del Pla de Recuperació [per rebre fons europeus]", ha recordat Escrivá. "És una reforma avaluada per les autoritats europees. És una reforma per a molts anys", ha insistit.

stats