Carlos Cuerpo presenta la candidatura a presidir l'Eurogrup

Brussel·lesEra qüestió de dies. Després de temptejar el terreny durant les últimes setmanes, el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha presentat oficialment aquest divendres –poques hores abans que s'acabés el termini– la seva candidatura a presidir l'Eurogrup, la institució que reuneix mensualment els titulars de finances de l'eurozona. "Un pas endavant per donar un impuls renovat a una institució que ha de jugar un paper clau en l'agenda política europea", ha piulat el dirigent socialista.

Es tracta del tercer intent d'Espanya de dirigir aquesta influent entitat comunitària en pocs anys: abans s'hi van postular sense èxit el popular Luis de Guindos i la socialista Nadia Calviño. Aquesta vegada, però, tampoc sembla que Cuerpo ho tingui més fàcil que els seus predecessors per aconseguir els suports necessaris.

S'haurà d'enfrontar a l'actual president de l'Eurogrup, l'irlandès Paschal Donohoe, i a un altre aspirant a dirigir la institució, el lituà Rimantas Sadzius. La votació definitiva es durà a terme en la pròxima trobada de titulars de finances de la zona euro del 7 de juliol a Brussel·les. De moment, diversos països amb qui ha contactat l'ARA eviten posicionar-se a favor d'un candidat o d'un altre. En general, no es vol fer un pas en fals i apostar prematurament pel cavall perdedor.

Més enllà dels estats membres, però, Donohoe ja compta amb el suport del Partit Popular Europeu (PPE), la formació política més influent de la UE i que controla més governs a l'eurozona. A més, el candidat lituà també és socialista, cosa que amenaça de dividir els pocs vots socialdemòcrates de l'Eurogrup.

El principal entrebanc que es trobarà Cuerpo és el domini del PPE en el global de la UE, i especialment en l'Eurogrup, i el mal moment pel qual passa la família socialdemòcrata. Del total de 20 cadires que té l'organisme, set estan controlades pels conservadors i només quatre pels socialistes. A més, hi ha dos països que tenen titulars de finances d'extrema dreta, com és el cas de Finlàndia i Itàlia. Per sortir elegit president de l'Eurogrup s'ha de comptar almenys amb 11 suports.

L'únic factor que pot jugar a favor del ministre d'Economia és el fet que els països no només voten per afinitat política, sinó també per qüestions geogràfiques, especialment en els temes econòmics. Cal recordar que, per exemple, els estats del nord històricament han sigut defensors acèrrims de l'austeritat, mentre que els del sud solen ser partidaris de polítiques econòmiques més expansives i fan pinya en aquest sentit. Sigui com sigui, les opcions de Cuerpo per presidir l'Eurogrup són, a hores d'ara, mínimes.

Una candidatura trampolí

Malgrat que en pugui sortir mal parat, és un pas endavant que pot atorgar a Cuerpo una certa notorietat dins dels passadissos de les institucions europees. De fet, el ministre d'Economia ja coneix bé la sala de màquines del Consell de la UE i s'hi sap moure bé. Té un paper actiu en l'Eurogrup i ha presentat diverses iniciatives amb l'ànim de liderar i influir en les trobades amb els seus homòlegs de finances dels països de la moneda única. A més, es tracta d'un perfil tècnic que, com a secretari general del Tresor, ja va participar en la negociació de les regles fiscals de la Unió Europea. Tot i això, el seu nom encara passa prou desapercebut a Brussel·les i aquest pas el podria impulsar a l'escena política comunitària.

Només cal mirar els casos de De Guindos i Calviño. El que va ser ministre amb el Partit Popular ara és vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), que és el banc central dels països de l'eurozona i el responsable de la política monetària de l'euro. I, pel que fa a l'anterior vicepresidenta del govern espanyol i titular de finances amb Pedro Sánchez, ara presideix el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el braç financer de la Unió Europea. En tot cas, cal recordar que per presidir l'Eurogrup no cal deixar el càrrec de ministre.