Per què Brussel·les preveu menys immigració i menys feines però alhora també menys atur?

Brussel·lesL'economia catalana continua creixent a bon ritme —per sobre de la mitjana espanyola i encara més de l'europea— i es preveu que es mantingui en aquesta línia durant els pròxims mesos. Tot i això, Brussel·les preveu que l'activitat econòmica del global de l'Estat es vagi refredant de mica en mica i apunta que hi haurà una reducció del ritme de creació de llocs de treball durant els pròxims mesos. Ara bé, de manera aparentment contradictòria també indica que la taxa d'atur continuarà baixant. Per què? Fonts tècniques de la mateixa Comissió Europea expliquen que es deu a la disminució de l'arribada d'immigrants a partir de l'any que ve i a una desacceleració general del creixement de la població activa.

Així doncs, Brussel·les preveu que el mercat laboral es mantingui "robust" i que es "continuïn creant llocs de treball", i, a la vegada, es "moderi" l'increment de persones en edat de treballar, en gran part per la menor incorporació de nouvinguts, cosa que, de retruc, provocarà una baixada de l'atur. Segons els càlculs de l'executiu comunitari, la mitjana d'aquest any a Espanya serà del 10,4% i el 2026 del 9,9%, mentre que l'any passat va ser de l'11,4%.

Les fonts de la Comissió Europea atribueixen aquesta reducció de la taxa d'atur sobretot a les reformes d'inclusió laboral de l'Estat, així com a les que venen condicionades pels Next Generation, els fons de recuperació postcovid de la UE. Ara bé, sobretot assenyalen que es deu a una frenada de l'activitat econòmica; l'Idescat situa l'increment del producte interior brut (PIB) de Catalunya en un 2,6% aquest any i en un 2% l'any que ve, quan els últims anys ha estat clarament per sobre del 3%.

En aquest sentit, el professor d'economia de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i de la Barcelona School of Economics (BSE) Joan Llull explica en una conversa amb l'ARA que el creixement econòmic i l'arribada d'immigrants són dos factors "bidireccionals i que solen anar de bracet". És a dir, encara que baixi la taxa d'atur, no significa necessàriament que les probabilitats reals dels aturats de trobar feina augmentin.

Tanmateix, Llull recorda que l'increment de la població activa pot provocar una baixada estadística de la taxa l'atur. Tot i que hi pot continuar havent el mateix nombre de catalans desocupats, com que la taxa d'atur entre els immigrants és més elevada que entre els catalans, la menor proporció d'immigrants faria que la taxa d'atur total sigui menor.

De fet, la Comissió Europea alertava, en l'informe de les previsions econòmiques de la tardor, que a l'Estat hi ha una "bossa de gent a l'atur" que es manté estable i que costa molt reduir-la. A més, també avisa que Espanya és el país amb la taxa d'atur més elevada de tota la UE. En tot cas, Llull afirma que un increment de les persones que cotitzen és positiu per a les arques públiques.

Per aquest motiu, totes les administracions, des de la Comissió Europea fins a la Generalitat, s'han proposat impulsar mesures per reindustrialitzar el continent i incrementar la creació de feines qualificades, cosa que consideren que podria reduir aquesta bossa d'aturats. En aquesta línia, el professor d'economia de la Universitat de Barcelona Raúl Ramos constata en una conversa amb aquest diari que hi ha un "debat important sobre el canvi de model productiu", si bé això "no es pot canviar amb quatre dies", i apunta que, per exemple, el sector serveis, com l'hostaleria i en general el turisme, també pot tenir "un gran valor afegit i que encara té molt de potencial".

La imprevisibilitat del factor immigració

Els experts consultats expliquen que els factors que influeixen en el nombre d'immigrants que arriben a Catalunya són variats i difícils de predir. Així doncs, apunta que és clau la situació política i econòmica dels països d'origen, cosa que és poc previsible, i també les opcions de destinació dels migrants que es veuen forçats a abandonar casa seva. En aquest sentit, si el creixement econòmic i la creació de llocs de treball de Catalunya s'alenteixen i s'acoblen al ritme de l'eurozona, els nouvinguts poden trobar més atractiu, o igual, anar a treballar a altres zones d'Europa, tot i que ara la majoria de països registren un creixement més baix que l'espanyol; per exemple, si la indústria alemanya es reactivés, podria rebre part de la mà d'obra estrangera que ara s'està instal·lant a Espanya.

Un altre dels factors és la crisi de l'habitatge. La Comissió Europea adverteix que, més enllà de les conseqüències socials, l'escassetat de cases i pisos es pot convertir en un problema econòmic, fins al punt de limitar el creixement del PIB de l'Estat. Segons el professor Ramos, això també podria afectar l'arribada d'immigrants, que podrien preferir anar a viure en llocs en què el preu de l'habitatge sigui més assequible en comparació amb els sous. En aquest sentit, Brussel·les considera que pot provocar un increment de la manca de mà d'obra, sobretot en sectors com el de serveis o el de les cures, que es preveu que augmenti la demanda a causa de l'envelliment de la població.