LondresL'economia global s'alentirà durant el 2019 i la recuperació en el comerç i l’activitat manufacturera estan perdent pistonada. Hores després que s’hagi conegut, dilluns a la tarda, la sobtada dimissió del president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, tres anys i escaig abans que finalitzés el seu mandat, l’entitat presenta aquest migdia, a Londres, un informe més aviat poc optimista sobre les perspectives per al nou any i també els pròxims anys. La tendència del creixement del PIB global és a la baixa en relació amb les dades del 2017 i el 2018.
El títol del treball que cada mes de gener presenta el Banc Mundial és prou significatiu: 'Darkening skies' [Cels de tempesta]. Així, la previsió per a l'any tot just començat és d'una caiguda del creixement econòmic total d'una dècima. Del 3% que es va considerar en l'última predicció, i que ja havia sigut revisada a la baixa, es passa a l’actual 2,9 i encara a un inferior 2,8 per al període 2020-21, d'acord amb les dades tot just publicades.
Pel que fa als països més avançats, però, les xifres són més preocupants, ja que el creixement no superarà el 2%. Quant als mercats emergents i les economies en desenvolupament, l'alentiment de la demanda, l'augment del preu del diner i altres factors d'inestabilitat també poden actuar com a bastons a les rodes. Exemples de les dificultats a què faran front aquest grup de països són les que han patit els últims mesos economies com l'argentina i la turca.
Pel que fa a l’eurozona de manera específica, l’alentiment del creixement ha sigut encara més pronunciat del que es preveia per al 2018. Segons les dades encara estimatives, no n'ha depassat l'1,9%, 0,2 punts per sota del que s’havia considerat amb anterioritat. La desacceleració continuarà aquest any amb una caiguda de tres dècimes (1,6%) i d’encara dos més (1,4%) per al final del període 2020-21. Entre altres raons, la supressió progressiva dels estímuls monetaris fins ara dispensats pel Banc Central Europeu als països de l’euro i l'esmentada davallada de la demanda en països importadors de productes manufacturats –el cas més exemplar és la Xina– són algunes de les causes.
L’informe no dedica ni una sola frase concreta a l’economia espanyola, però sí que destaca, en canvi, com a potencial factor de desestabilització per a la zona euro la possibilitat d’augment dels dèficits públics de França i Itàlia "en mig de pressions de l’opinió pública per fer despeses addicionals i per alleugerir la càrrega impositiva". Tampoc no parla en concret del Brexit, però s'intueix que és un altre dels elements d'incertesa que, de moment, es perfilen a l'horitzó del 2019.
Taantuma näyttäisi yllättäneen Saksan talouden. Vaikka autosektorin ongelmat ovat osittain tilapäisiä, euroalueen suurimman talouden hyytyminen kertoo surullista tarinaa koko euroalueen talousnäkymistä. https://t.co/Kh8m7ZtcxA
— Jan von Gerich (@JanVonGerich) January 8, 2019
Un altre dels factors de risc global que esbossa el Banc Mundial és que, malgrat el creixement econòmic sostingut dels Estats Units, aquest es continuarà recolzant en incentius fiscals, fet que afavorirà l’aprofundiment del dèficit fiscal. D’acord amb aquestes previsions, al final de l’horitzó dels anys 2020-21, les economies avançades no superarien, globalment, un creixement de l’1,5%.
La davallada global pronosticada pel Banc Mundial es pot veure augmentada encara més per la persistència de les "tensions comercials". La guerra comercial endegada pels Estats Units i el ja esmentat decreixement del consum a la Xina –un factor que ha impactat directament en el resultats d'una companyia senyera com ho és Apple– podrien afegir foscor als cels de tempesta de què adverteix l'entitat amb seu a Washington.
De fet, les perspectives negatives dels gegants tecnològics no es limiten només a Apple. La sud-coreana Samsung espera publicar una caiguda del 29% en el benefici operatiu de l'últim trimestre del 2018, projecció que marca la primera caiguda de beneficis trimestrals en dos anys. En un comunicat fet públic aquest dimarts, l'empresa esmenta l'afebliment de la demanda i l'augment de la competència –en aquest cas, dels rivals xinesos– com a causa fonamental de la davallada de beneficis.
D’altra banda, l’informe destaca l’enorme pes de l’economia submergida dins del volum global del PIB –el calcula en un terç–; una economia que ocupa el 70% dels treballadors en els països de les economies emergents i dels mercats en desenvolupament.
Una de les conseqüències més directes de les pessimistes previsions econòmiques per al 2019 és la persistència de les desigualtats globals. Un terç de la població mundial, més de 2.000 milions de persones, continuarà vivint amb 3,5 dòlars o menys al dia.
