Catalunya rep la crescuda de l’Ebre amb els pantans al 100%

BarcelonaL’avinguda més gran de l’última dècada. Això és el que ha viscut l’Ebre durant els últims dies, com a conseqüència d’unes pluges inhabitualment abundants a les capçaleres de la façana cantàbrica. El riu baixa ple, i la punta d’aquesta crescuda va arribar ahir amb tota la força a Catalunya. L’embassament de Mequinensa, el més gran de tot el riu amb una capacitat de 1.530 hectòmetres cúbics i un total de 110 quilòmetres de longitud, va arribar a superar fins i tot la seva capacitat màxima i va allunyar, de retruc, el fantasma d’una nova sequera.

Mequinensa desembassava des del 25 de febrer a un ritme de 1.550 metres cúbics per segon (m/s), però ahir va haver d’elevar un 16% aquestes aportacions, fins als 1.800 m/s. Els altres dos embassaments consecutius, Riba-roja i Flix, molt més petits, van actuar en consonància, també a un 99% de la seva capacitat. Aigües avall, pobles com Miravet, Garcia i Móra d’Ebre van veure com alguns camps es negaven, sense arribar a provocar els problemes de dies passats a la província de Saragossa, on ha calgut desallotjar unes quantes poblacions i destruir infraestructures per permetre el pas del riu.

Registres històrics

Un portaveu d’Endesa, l’empresa gestora dels embassaments, va explicar a l’ARA que no existeixen precedents d’unes aportacions tan continuades i abundants des que es va acabar de construir la presa l’any 1962. Mequinensa ha rebut en els últims 45 dies més d’11.000 hm d’aigua, mentre que en tot l’any passat van ser 7.200. Ahir, en els moments més delicats, rebia un volum d’aigua un 40% superior als nivells de desguàs, però va ser capaç d’assumir els cabals extraordinaris sense arribar a inundar els nuclis urbans. Així, doncs, no es van arribar a superar els registres de l’any 2003, quan els pantans van expulsar aigua a un ritme de 2.200 m/s i van produir-se petites inundacions a la part baixa, arran de riu, d’alguns pobles.

L’excepcionalitat dels registres, en qualsevol cas, va quedar clara a les estacions d’aforament d’Ascó, on el riu va arribar a marcar 1.900 m/s i una profunditat de 5,36 metres -la mitjana de l’any passat van ser 461 m/s i 1,75 metres de fondària-. Protecció Civil de la Generalitat va activar l’alerta del pla Inuncat i va demanar prudència davant la previsió que durant tota la setmana els cabals segueixin sent elevats, una mesura de precaució necessària davant de la possibilitat que hi hagi noves pluges o s’intensifiqui el desglaç de les muntanyes amb la pujada de les temperatures.

Picabaralla Estat-Govern

La crítica política la va posar el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, en afirmar que no calia “jugar tan al límit” perquè una gestió més adequada al sistema d’embassaments de la part baixa del riu hauria permès “estar tranquils”, a diferència del que va passar a Navarra i a l’Aragó. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’òrgan adscrit al ministeri d’Agricultura i Medi Ambient que regula tota la conca, va respondre que des de fa una setmana s’està desembassant aigua molt per sobre del que és habitual i va dir que els cabals, tot i que són importants, estan “lluny del que podria considerar-se una avinguda extraordinària”. En declaracions a l’ARA, també van assegurar que és la quarta crescuda del riu aquest any i que hi ha marge per maniobrar, perquè el límit del desbordament a Tortosa se situa en els 2.500 m/s. Per això van assegurar que la situació està sota control. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), per la seva banda, va criticar que la gestió del riu estigui en mans de les hidroelèctriques i van lamentar que els pantans, en realitat, retenen els sediments necessaris per assegurar la supervivència del Delta.

Efectes positius

Els elevats cabals que transporta l’Ebre a la seva part baixa tindran efectes positius per a l’economia de la zona, com per exemple en producció hidroelèctrica. Les dotze turbines que hi ha a Mequinensa, Riba-roja i Flix porten una vintena de dies produint electricitat a un ritme mitjà de 470 megawatts per hora.

Més enllà d’energia i sediments, les crescudes poden limitar la presència a la zona de la mosca negra i dels macròfits, molt abundants en algunes èpoques de l’any i que, fins i tot, han obligat algun cop a aturar la central nuclear d’Ascó, que agafa l’aigua del riu per refrigerar el seu circuit. L’aqüicultura de la zona -musclos, ostres i els alevins dels peixos- també reben aquests dies unes beneficioses aportacions addicionals d’aigua dolça. Un cop més, la dita que assegura que mai no plou a gust de tothom va fer-se present ahir a l’Ebre.

Unes 45.000 hectàrees negades aigües amunt i 11,5 milions en ajudes

La crescuda que ha experimentat el riu Ebre en els últimes dies ha deixat unes 45.000 hectàrees negades a Àlaba, la Rioja, Navarra i Saragossa, segons els càlculs de la Coordinadora d’Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG). L’entitat calcula les pèrdues en almenys 50 milions d’euros, a més de l’evacuació forçosa d’uns 20.000 caps de bestiar.

La ministra d’Agricultura i Medi Ambient, que dimarts va visitar les zones afectades, va anunciar que el consell de ministres de demà aprovarà unes ajudes extraordinàries als afectats per valor d’11,6 milions d’euros. El debat ara se centra en la necessitat o no de fer dragats a la llera del riu per evitar noves inundacions, una possibilitat molt restringida en la llei i que els ecologistes critiquen perquè perjudicaria el medi ambient i no és la solució als problemes del riu, excessivament urbanitzat. El fet, però, és que a Saragossa es va enregistrar dilluns un pic màxim de 2.608 metres cúbics per segon i una altura de 6,1 metres de fondària al riu. L’any 2003, amb 2.830 metres cúbics, l’altura no va superar els 5,6 metres.