Com era Xavier Pastor, segons el seu amic: “Volia ser Peter Fonda, té gran passió per les motos i la vida aventurera”

PalmaHi havia una vegada una illa de platges sense gent i aigües cristal·lines; amb muntanyes per on anar d’excursió i no trobar-se absolutament ningú. És difícil d’imaginar, però un temps, a la plaça de Toros de Palma només hi havia plantes baixes i solars, i preadolescents aventurers de 12 i 13 anys que anaven tots sols d’acampada a l’altra punta de Mallorca. Avui en dia, de fet, acampar a l’illa està directament prohibit. Però existiren aquells dies, i aquella illa, quan els al·lots volien ballar i vestir com Elvis Presley, i els Beatles tenien tots els somnis per complir. El protagonista d’avui “volia ser el Peter Fonda mallorquí”, va ser “un molt bon corredor d’autòdrom (disciplina de motociclisme) i tingué una infància “lligada al carrer i a la natura”. Ell és Xavier Pastor (Palma, 1950), un dels grans referents de l’ecologisme a les Balears, i ens en parla un amic de la infància i de tota la vida, Santiago Bonnín.

Santiago recorda una infància feliç: “Vivíem sense mòbil, sense notícies constants… Érem gent del carrer. Estàvem en plena dictadura, ens renyaven per xerrar mallorquí i de ben nins havíem d’anar a missa amb americana i corbata. Però érem infants: botàvem les parets de descampats i corrals a la plaça de Toros, pegàvem quatre xuts a una pilota… ens entreteníem amb qualsevol cosa. Col·leccionàvem capses de llumins que duien les cares de jugadors de futbol. Però en Xavier, és cert, no va ser mai gaire futboler”.

Diu Santiago que “el seu món eren les excursions”. Conta que a només 12 o 13 anys, partien amb una motxilla i una tenda de campanya de Palma a Llucalcari, o Can Picafort, o Lluc. “Ningú et deia res. Nedàvem, bussejàvem…”. Creu que és en aquell contacte primerenc amb la mar i la muntanya on es pot trobar l’origen de la vocació ecologista de Xavier, que anys més tard, als setanta, es va implicar en el GOB, entitat que acabaria presidint, i des d’allà va fer el salt a l’activisme internacional. Va ser una de les figures clau en la implantació de Greenpeace a Espanya, en un moment en què l’organització encara no tenia estructura pròpia.

Els infants que xutaven la pilota tornaren adolescents. Amb el temps, feren un grup ben guapo amb qui anar els caps de setmana a fer un vermut a un bar del carrer de Sant Jaume, després d’anar a missa. També es trobaven a les cases, i recorda que a can Xavier hi havia espai: “Escoltàvem Elvis, els Beatles… i també grups espanyols. Fèiem imitacions del Dúo Dinámico, amb camisa blanca i guardapits vermell”. Menciona també les actuacions al Líric i una vida cultural modesta però intensa, en una època marcada per la censura.

L’any 1969 s’estrenà Easy Rider, i la figura de Peter Fonda marcà Xavier Pastor, que tenia una “forta passió per les motos” i “la vida aventurera” –que finalment ha tingut. El salt a la universitat els va dur a Barcelona. “Foren els millors anys de la nostra vida”, diu Santiago. Hi varen anar cinc amics a compartir pis. “Era una època molt viva: cabells llargs, revoltes, córrer davant els grisos, vagues… encara no havia mort Franco”.

Segons l’amic, Xavier era, de jove, “una persona inquieta, curiosa i amb ganes d’aprendre. Ha estat molt aventurer, ha viatjat molt, sobretot per la mar”. I el descriu també com “equilibrat, que xerra just el necessari”. Ha estat una persona que ha mantingut el contacte amb el seu grup d’amics de sempre. “Amb la pandèmia ens vàrem tornar a reunir i quan ens ajuntam, un pic al mes, no acabam mai de contar històries”, explica. I fa una confessió: “L’he admirat molt sempre, estava al dia de tot: la música, els idiomes, el que passava al món… Jo era més futboler, però ell tenia aquesta inquietud constant”.